jueves, 26 de febrero de 2009

NOVELA NEGRA I SECRETS ISLANDESOS



La novel.la policíaca escandinava té una nova fita en 'La mujer de verde', d'Arnaldur Indridason
És una novel.lassa que desenterra un crim a Reykjavík
¿Cura les ferides el temps? Aquesta és la pregunta que hi ha darrere de les magnífiques novel.les de l'islandès Arnaldur Indridason (Reykjavík, 1961), on els desapareguts deixen rere seu poètics missatges en clau i els morts lleguen conflictes filosòfics, tots responent que no a còpia d'assetjar els vius perquè no oblidin.

Enfrontat a un fantasma de la seva adolescència, l'inspector Erlendur llegeix com a teràpia històries de viatgers perduts en erms i d'infeliços que es van extraviar a les muntanyes.
Té sentit investigar un crim que va passar tants anys enrere que l'assassí ja ha d'estar mort?  És el dubte que assalta la policia de Reykjavík a La mujer de verde.

La troballa d' un conjunt d'ossos que la construcció d'una zona residencial desperta d'un malson de set dècades.
"Les ciutats creixen i desenterren secrets", se'ns diu, i mentre la policia científica, els arqueòlegs i els geòlegs desentranyen el sexe de la víctima i determinen si estava viva mentre s'empassava paletades de terra, Erlendur i el seu equip han d'excavar en l'esgarrifós drama que ho va desencadenar tot, i alhora lluiten contra els seus propis dimonis familiars i les urpades de les seves equivocacions d'antany.

 Les indagacions revelen una antiga caseta en un turó que va pertànyer a un comerciant que va emmalaltir d'amor al perdre la dona, que potser es va ofegar; el pas de militars britànics i nord-americans durant la segona guerra mundial; un monstre que devorava ànimes; una mare tan resistent com els ribers, "els nens de la fi del món" que van ser concebuts en un gasòmetre davant l'adveniment del cometa Halley... i una dona de verd i tortuosa.
 Aconsegueix amb la seva punyent i zigzaguejant investigació policíaca tensar al màxim la intriga fent que, d'un extrem de la corda, tibi un passat ple de dolor i interrogants i, de l'altre, un present que és en gran mesura el seu mirall ocult, forces centrípetes que revelen la constant inclinació humana a la depredació de la seva pròpia espècie i l'esperit de supervivència que ho combat.
Una novel.lassa.
FONT: EL PERIODICO

sábado, 14 de febrero de 2009

10 ANYS SENSE CARLES SABATER...

BOIG PER TU A la terra humida escric nena estic boig per tu em passo els dies esperant la nit. Com et puc estimar si de mi estas tant lluny; servil i acabat boig per tu. Sé molt bé que des d´aquest bar jo no puc arribar on ets tu, però dins la meva copa veig reflexada la teva llum ,me la beuré; servil i acabat boig per tu. Quan no hi siguis al matí, les llàgrimes es perdran entre la pluja que caurà avui. Em quedaré atrapat ebri d´aquesta llum servil i acabat boig per tu. Sé molt bé que des d´aquest bar jo no puc arribar on ets tu, però dins la meva copa veig reflexada la teva llum,me la beuré; servil i acabat boig per tu. servil i acabat boig per tu. Lletra:C.Sabater,P.Sala i J.Capdevila Música:P.Sala

domingo, 8 de febrero de 2009

Novela Negra

Definición de Paco Ignacio Taibo II : "Una novela negra es aquella que tiene en su corazón un hecho criminal y que genera una investigación. Lo que ocurre es que una buena novela negra investiga algo más que quién mató o quién cometió el delito, investiga a la sociedad en la que los hechos se producen. Empieza contando un crimen, y termina contando cómo es esa sociedad"
(Entrevista con Ana Salado en Abc Cultural.1.Julio.2000 ).

Segur que si heu llegit aquests autors ja sabeu de que parla el sr Taibo… M. Vazquez Montalban pare de Carvalho, F.Gonzalez Ledesma pare de Mendez, Donna Leon mare del Brunetti, Andrea Camilleri pare de Montalbano, Petros Markaris pare de Jaritos, Henning Mankell pare de Wallander, Alicia Gimenez Barlett mare de Petra Delicado i tants d’altres…

LLIBRERIA MOLT INTERESSANT....
LIBRERIA NEGRA Y CRIMINAL,l para los amantes del género negro - Librería especializada en novela negra, policíaca, de intriga, criminología, cine negro, etc.... Con sección de segunda mano y descatalogados. Sirve a cualquier punto y manda información a traves del correo electrónico. info@negraycriminal.com Telf. (+34) 932 955 922 Fax . (+34) 932 955 921
 Calle de la sal, 5 - 08003 Barcelona (España)
Metro Barceloneta - Línea 4 Autobuses 17, 39, 45, 57, 59, 64, 157

sábado, 7 de febrero de 2009

"Narrar és resistir", diu Saviano al rebre el Vázquez Montalbán

1. • L'escriptor avisa del perill que suposen les màfies per a la democràcia espanyola ANTONIO BAQUERO BARCELONA Passa en poques ocasions que, en una sala on al mateix temps hi ha un president de la Generalitat i un president del Barça, la persona que més atenció, flaixos i aplaudiments concita sigui un periodista. No obstant, això va ser precisament el que va passar durant l'entrega dels guardons de la cinquena edició del Premi Internacional de Periodisme Vázquez Montalbán, ja que un dels vencedors va ser Roberto Saviano, el periodista italià a qui la Camorra napolitana ha promès assassinar per haver gosat despullar la manera com el crim organitzat ha gangrenat el sud d'Itàlia. "Narrar és resistir", va dir ahir Saviano. Segons el jurat, Saviano va ser premiat per "l'extraordinària radiografia que fa del crim organitzat i del perill que suposa per a les societats democràtiques". L'escriptor, que va rebre el premi de mans del president José Montilla, es va mostrar commogut per les mostres d'afecte rebudes durant la seva estada a Barcelona on, malgrat la distància de Nàpols, continua havent de dormir cada dia en un lloc diferent per evitar que el llarg braç de la màfia pugui trobar-lo. FERIDES OBERTES En el seu discurs d'agraïment, l'autor de Gomorra va confessar que en la seva decidida aposta per descobrir les ferides obertes d'una societat marcada pel crim organitzat es va aplicar una recepta encunyada per Vázquez Montalbán: "Narrar vol dir resistir". A més, una vegada més i com cada vegada que ha tingut davant seu un micròfon durant la seva estada a Barcelona, va reiterar un avís: "La màfia ja no és un problema exclusivament italià. Espanya està rebent grans sumes de diners del crim organitzat i aquests són uns diners que minen les societats democràtiques. La màfia s'ha globalitzat i no té fronteres, en canvi les policies sí. Avui, la màfia fa els seus negocis a Berlín, Madrid o Londres". A la pregunta de com 400 pàgines escrites per un periodista han pogut "molestar tant" la Camorra napolitana, Saviano va respondre que no és ell qui incomoda, sinó el fet que la manera de funcionar de la màfia hagi quedat al descobert davant els milions de lectors dels 46 països on s'ha publicat la novel.la. La cerimònia, envoltada de mesures de seguretat, va premiar en l'apartat de periodisme esportiu Candido Cannavò, exdirector del diari La Gazetta dello Sport. Aquest periodista, que ha cobert tots els Jocs Olímpics des dels anys 50, va assegurar que, en el seu escalafó personal, "els Jocs de Barcelona ocupen el primer lloc per l'impacte emocional que van tenir". FONT: EL PERIODICO

MOSSOS DE PAPEL

La policía autonómica irrumpe en las nuevas novelas policiacas en catalán

La narrativa policiaca en catalán también se pone al día. Ha irrumpido con fuerza una nueva generación de autores, algunos muy jóvenes.
Y la actual realidad social y política de Catalunya se refleja en los argumentos. Un síntoma: como puede comprobarse en diversas novelas recientes, los Mossos d´Esquadra han empezado a robar protagonismo a los detectives e inspectores de policía clásicos.
E incluso hay agentes que hacen sus pinitos literarios, algunos con éxito, como Marc Pastor, que ganó el premio Crims de Tinta con La mala dona.

Varios de los títulos de la última cosecha se han presentado en el marco de la BCNegra. El moderador de la mesa El crim s´escriu clar i català, Àlex Martín Escribà, dio una visión optimista de la actual narrativa negra en catalán: hay un ramillete de nuevos autores, las editoriales apuestan por el género - aunque son reticentes a crear colecciones específicas-,hay espacios especializados (librería Negra y Criminal, biblioteca La Bòbila), blogs, premios, clubs de lectores y muchas traducciones.

En los últimos años, a los consagrados Andreu Martín o Ferran Torrent se han sumado nombres como Teresa Solana, con buenas ventas y traducida a varios idiomas. ... F
FONT: LA VANGUARDIA

Sue Grafton: "La meva detectiu no tindrà la menopausa"

Sue Grafton: "La meva detectiu no tindrà la menopausa" Presenta 'T de trampa' (Edicions 62 / Tusquets), la novel.la 20 del seu 'Alfabet del Crim', sèrie que va començar fa 27 anys.

 --La sèrie l'ha convertit en tota una dama del crim. --No hi penso. Prefereixo centrar-me en les meves novel.les i en la seva protagonista, Kinsey Millhone. Sinó al final un pot tornar-se cregut.
 --¿Com va sorgir l'Alfabet? --En el meu segon divorci em va passar pel cap la idea de matar els homes. Vaig decidir convertir aquestes fantasies en llibres. A sobre em van pagar i em vaig salvar de la presó.
 --A T de trampa el perill viu a la casa del veí i el món està ple de depredadors. --Sí però al final sempre triomfa el bé sobre el mal. S'ha de protegir els més vulnerables, els vells i els nens, que són els que estan a mercè dels depredadors. Fer-los front és un dels motius pels quals Kinsey Millhone existeix. En la novel.la haurà de rescatar el seu veí.
 --Kinsey Millhone és una investigadora de la vella escola i la sèrie transcorre als anys 80 i 90. No xoca això amb l'era d'internet? --Sí, però és el que m'interessa, que sigui una dectiu de les d'abans, que no usa noves tecnologies, no té mòbil i només es basa en el seu cervell per resoldre les coses i no en una màquina. Per això és un personatge més honest i interessant.
 --¿És el seu àlter ego? --¡Oh, sí! Em permet viure la vida que no he viscut. És el meu altre jo, és jove, soltera, sense fills. Gràcies a ella puc viure dues vides. Vaig aprendre a disparar una pistola, he anat a classes de defensa personal i dret penal... Ens compenetrem molt bé.
--¿Com veu el seu marit aquest ménage à trois? --Rialles Quan escrivia I d'innocent em va trobar descargolant l'espiell de la porta per veure si s'hi podia disparar. I em va prohibir acostar- me a la cuina perquè em va veure amb un llibre de bolets verinosos.
 --¿Què l'ha motivat a tractar a T de trampa els abusos a avis? --Vaig llegir uns articles a Los Angeles Times i em va interessar perquè vaig veure que n'hi ha que s'aprofiten del sistema judicial per robar-los.
 --¿Com porta això de l'edat? --Molt bé, tinc quatre nétes i 68 anys i me'n sento orgullosa. Intento fer 6,5 quilòmetres al dia. I no em tenyeixo... es toca els cabells, coqueta.
 --¿Com arribarà Kinsey a la vellesa? --En l'última novel.la tindrà 40 anys. No la veuran amb la menopausa... Però seria molt activa i tindria aventures. I seguiria dient paraulotes.
 --Es passarà Kinsey Millhone a la dieta mediterrània? --Rialles No està tan grassa, pesa menys que jo, 54 quilos. Seguirà menjant porqueria i tallant-se els cabells ella mateixa, com jo.
 --¿Ja ha pensat la paraula que donarà títol a la novel.la de la lletra Z? --Zero en anglès, zero perquè després d'això ja no n'hi haurà més.
 --¿Què farà quan s'acabi la sèrie? --Una grandíssima festa. Després res, caminar, jugar amb els meus gats, els meus néts i llegir molts llibres.
FONT: EL PERIODICO

Ramiro Pinilla recupera la seva passió pel gènere policíac

1. • El veterà escriptor basc homenatja Hammett i Chandler a ‘Solo un muerto más’
  Quan Ramiro Pinilla (Bilbao, 1923) rondava els 20 anys, somiava a fer-li la competència a Dashiell Hammett o Raymond Chandler, però a l’únic lloc que el va portar la seva passió va ser al quiosc, on es va vendre, sota pseudònim, l’única novel•la de gènere que va aconseguir publicar: Misterio de la pensión Florrie.
«Ningú la va comprar. Era tan dolenta que he volgut posar una cita i no n’he trobat cap de decent».
Mig segle més tard, Pinilla es treu l’espineta amb Solo un muerto más (Tusquets), un nou totxo per afegir al seu món literari circums¬crit al seu poble, Getxo, on la seva llegendària tossuderia i rectitud el van portar a una vida de Robinson Crusoe llibertari.
La celebritat li va arribar complerts els 80 amb la trilogia Verdes valles, colinas rojas, gairebé 3.000 pàgines escrites a mà que li van valer el Premio Nacional de la Crítica i van ser el disparador d’una carrera imparable. I tot això sense moure’s de Getxo, on imitant Faulkner ha construït el seu personal i tancat univers de ficció. «El món és caòtic i jo escric per organitzar aquest caos. Tot té un encadenament i poder unir les baules, col•locar-les al seu lloc, produeix un gran plaer».
 Per això, un assassinat no resolt al rerefons de la seva ja cèlebre trilogia es converteix en aquesta nova novel•la, sota la fórmula de la literatura de gènere, en el motor de la trama. «El protagonista és un escriptor i llibreter sense imaginació que el 1945, en plena postguerra, decideix investigar un crim succeït 10 anys abans».
 CRÍTICA SOCIAL
  Així, amb no poc sentit de l’humor, l’heroi --«bé, es tracta d’un antiheroi», matisa Pinilla-- acaba adoptant el nom de Samuel Esparta, castissa adaptació del de Sam Spade.
¿Pur joc? No, Pinilla va descobrir ja fa anys que la serietat no està renyida amb un gènere que s’ha convertit en una arma per a la crítica social. «Crec que els més joves, que desgraciadament desconeixen tot el que va passar durant el franquisme, poden descobrir gràcies a aquesta novel•la com es vivia llavors, encara que l’única menció al genocidi franquista sigui paral•lela a l’aparició d’un grup de falangistes».
 De fet, el mort més del títol i la seva escassa importància numèrica al•ludeix a l’allau de morts de la guerra civil i la posterior repressió del règim.
 LA POLÍTICA BASCA
 Medita llargament l’autor quan se li pregunta si aquesta novel•la històrica té algun tipus de ressò amb l’actualitat política a Euskadi. Somriu i troba la referència És a penes una línia, però carregada de significat. «Quan el mestre Don Manuel, un personatge que també apareixia en Verdes colinas..., s’assabenta que Samuel està investigant, li diu que vigili molt a l’hora d’acusar algun basc perquè és sabut que los vascos no son de matar. Aquesta frase no me l’he inventat jo, és històrica i la va dir el lehendakari Leizaola quan, al tornar de l’exili, es va assabentar de les activitats d’ETA. ¡Quina ingenuïtat!
 FONT: EL PERIODICO

SAVIANO:UN ESCRITOR CON AGENDA OCULTA

Los Mossos vigilan en Barcelona a Saviano, amenazado de muerte por la mafia La policía autonómica vigilará a este especialista en la Camorra en todos los desplazamientos y actos a los que asista en la capital catalana Roberto Saviano cuenta con un dispositivo especial de los Mossos d´Esquadra para darle protección durante su visita a Barcelona esta semana. La policía autonómica vigilará a este especialista en la Camorra en todos los desplazamientos y actos a los que asista en la capital catalana. Saviano, amenazado de muerte por la organización mafiosa sobre la que escribió su libro Gomorra, viaja siempre acompañado de un equipo de la policía italiana que forma lo que se denomina primer anillo de protección y que, por supuesto, también estará en Barcelona. Los Mossos d´Esquadra han diseñado un plan específico de protección. Se han establecido dispositivos en movimiento, durante los traslados, y estáticos. Datos como el número de coches policiales de los Mossos d´Esquadra participantes y los equipos de paisano y uniformados que participan en la protección de Saviano son un secreto obligado por la seguridad de la personalidad o vip, como se conoce a los protegidos en el argot de los servicios de escolta. El dispositivo de seguridad viene preparándose desde hace tiempo. La solicitud de protección especial llegó al Ministerio del Interior español directamente del Gobierno italiano. La solicitud fue trasladada a la secretaría de Estado de Seguridad, desde donde se decidió que debía ser la policía autonómica la que se hiciera cargo de los trabajos de protección teniendo en cuenta que se trataba de una visita privada en la que el Ejecutivo español no estaba implicado ni era el anfitrión. Los Mossos d´Esquadra aceptaron el encargo y ayudaron a diseñar también diferentes medidas de autoprotección para el autor. El lugar donde Saviano se hospeda es otro secreto. Sin embargo, se sabe que tiene reservas en varios hoteles de la ciudad y que no se decide hasta el último momento en cuál pernocta, y nunca más de una noche seguida. Otras medidas especiales rodean la concesión de entrevistas a los medios. Los periodistas que las han solicitado no saben el lugar de la cita hasta una hora antes de celebrarse
. FONT: LA VANGUARDIA

LA SETMANA NEGRA I EL CONVIDAT

Saviano lamenta que el gran èxit de 'Gomorra' hagi estat "una condemna"
1. • L'escriptor avisa que la crisi pot fer que el capital mafiós guanyi poder en l'economia europea
2. • Dubta que Barcelona sigui perillosa per a ell perquè la Camorra "no deixa sang on fa negocis"
A L'èxit de Gomorra ha estat una arma de doble tall per a Roberto Saviano.
Ha aconseguit fer arribar a milers de persones la seva denúncia de la Camorra napolitana però ha arruïnat la seva vida. "M'agradaria dir que no m'he penedit d'escriure'l, però no sé si ha valgut la pena", confessa.
Quan va vendre els primers 100.000 exemplars, diu, "va succeir el desastre" i la màfia el va fixar com a objectiu. Però al mateix temps, l'interès del públic i els mitjans que posa nerviosos els capos és el que el manté relativament segur: "Tota la meva activitat pública --diu-- és per protegir la meva persona i les meves paraules, perquè no hi ha cap protecció millor que l'atenció".

El jove periodista italià, que ha de viure sota vigilància policial des de l'octubre del 2006 i que va haver de deixar Itàlia l'any passat, va exposar totes les seves doloroses contradiccions --"l'èxit ha sigut una condemna"-- davant de centenars de barcelonins en la seva participació en la setmana BCNegra.

BARCELONA I NÀPOLS
 Rebut amb aplaudiments en un Saló de Cent ple a vessar, més persones van seguir la intervenció de Saviano des d'una pantalla a la planta baixa de l'ajuntament, i encara més es van quedar al carrer.
 I demà encara seguiran els homenatges, amb l'entrega del premi Carvalho de periodisme internacional. L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, li va assegurar que la ciutat volia manifestar-li "que no està sol en la seva lluita per la llibertat" i que li reconeix el "valor cívic".
I Saviano ho va notar. "Barcelona és molt semblant a Nàpols, és una Nàpols ordenada, som cosins germans en els aspectes positius i en els negatius", va respondre l'escriptor, que va afegir dos altres motius per a la seva simpatia.
"Adoro Catalunya gràcies a George Orwell i a Leo Messi, que és qui més s'assembla a Maradona".
S'hi podria afegir un altre motiu. El neofeixista Cannavaro, que l'ha criticat per parlar malament de Nàpols, juga al Reial Madrid.
Però Saviano va deixar les bromes de seguida.
La presència camorrista a la ciutat ha fet redoblar el blindatge de seguretat que ha rebut, però l'escriptor no creu que Barcelona sigui especialment perillosa per a ell: "Són més intel•ligents del que sembla: no deixes sang on vols fer negocis".
 Intel•ligents però irritats.
 Saviano va admetre que sembla estrany que "una organització tan potent tingui por d'un llibre".
"Però no té por de mi --va precisar-- sinó dels meus lectors, del fet que hagi arribat a tantes persones".

LA MÀFIA, UN PROBLEMA ESPANYOL
Com en les seves anteriors aparicions públiques a Espanya, Saviano va remarcar que la màfia, cada vegada més internacionalitzada, "és un problema europeu i específicament espanyol".
Que es pot agreujar amb l'actual crisi econòmica --"els capitals líquids de les organitzacions criminals poden entrar a la banca i determinar el curs financer dels estats"-- però sobre el qual no es coneix el verdader grau d'infiltració, "perquè no es pregunta on van a parar els seus diners".
 Barcelona no és només un lloc on ha rebut un reconeixement públic i oficial poc habitual, també és un lloc on als camorristes se'ls deté mentre juguen tranquil•lament al black-jack, freqüenten locals de la Rambla que la policia italiana li recomanava a Saviano que evités (quan encara es passejava pel carrer) i tenen advocats que truquen al mòbil de Saviano per donar-li la benvinguda a la ciutat (li va passar el 2007).
"Aquí no hi ha consciència d'això, però al meu barri els nois ja deien fa anys que Espanya era un territori llaminer, una 'zona nostra', deien, igual que a la Costa del Sol li deien la Costa Nostra.
 Les organitzacions tenen la convicció que és un lloc segur per fer-hi negocis", recorda. Malgrat l'"aliança estratègica" entre les policies espanyoles i la italiana, que han facilitat nombroses detencions de camorristes.
'GOMORRA' AL CINE
A Saviano li sembla "natural" que una pel•lícula "que no és fàcil," com l'adaptació del seu llibre a la gran pantalla, hagi tingut més èxit a Europa que als Estats Units, on ha caigut de la lluita pels Oscars. Però apunta un altre motiu: seria un "miracle" que un públic seduït per l'aura d'El Padrí entrés en una pel.lícula que precisament "volia demostrar que no hi ha res de glamurós en la criminalitat".
FONT: EL PERIODICO DE CATALUNYA

miércoles, 4 de febrero de 2009

El Carvalho de Los Angeles
Va publicar la seva primera novel.la el 1992 però ja és un clàssic de la novel.la negra americana. El seu detectiu de Los Angeles Harry Bosch és un mite entre els seus seguidors i un digne successor del Marlowe de Raymond Chandler. Ha venut 50 milions d'exemplars dels seus 21 llibres i té tots els premis del gènere. Però Michael Connelly assegura que mai se l'havien pres tan seriosament com aquests dies a Barcelona, on ahir va rebre, al Saló de Cent de l'Ajuntament, el quart premi Pepe Carvalho. "No m'hauria pensat mai que tindria l'oportunitat de parlar dels meus llibres en un lloc com aquest, així que... per favor, diguin hola i saludin amb la mà", va dir Connelly. Va treure la càmera i va fotografiar els lectors que omplien la nau gòtica."No m'havia passat mai una cosa així i mai més em tornarà a passar. Els escriptors sempre exageren però, creieu-me, jo no". I al reservat, no gaire loquaç i molt professional Michael Connelly se'l pot creure.
NOVEL.LA SOCIAL:
 Unes hores abans, durant una entrevista amb aquest diari al Palau de la Virreina, argumentava el perquè de la seva sorpresa. "Espanya és un dels pocs països on la novel.la negra es considera més que un simple entreteniment i se n'analitzen els components socials. A una roda de premsa com la que acabo de fer, a Los Angeles no hi hauria vingut ningú". Ell també intenta retratar una realitat social a les seves novel.les, els baixos fons de Los Angeles --va tornar fa anys a Florida, on va viure la seva infància, però no el motiva com a tema-- i el seu polèmic departament de policia, el LAPD dels films d'agents corruptes i els vídeos amb pallisses racistes.--¿El LAPD es mereix la mala fama que té?--Sense cap dubte es mereix aquesta reputació. Ha comès errors increïbles. Però els agents que jo conec pateixen perquè saben que només se'n parlarà si fan malament la feina, i no si la fan bé. I són víctimes de decisions errònies: 10.000 policies cobreixen una àrea extensíssima i conflictiva, mentre que el departament de policia de Nova York en té 35.000. El 25% dels delictes als EUA queden sense resoldre. A Los Angeles, el 40%. Potser aquest és un dels motius de l'èxit de la novel.la negra, si més no al seu país: "El lector se sent alleujat quan tot se soluciona, hi ha un culpable, se l'identifica i se'l castiga". Aquesta és la part de ficció. La realitat són els delictes. "És impossible escriure sobre el meu país sense que aparegui un crim, els delictes, les armes són omnipresents" Potser per la seva comprensió pel treball dels agents que han de sortir al carrer --el seu Harry Bosch demostra que "la set de fer justícia, de fer el correcte, és universal"-- Connelly cau bé al cos i per això hi té fonts que l'alimenten de successos reals per a les seves històries, com quan exercia de reporter de successos a Los Angeles Times. Informació i novel.la estan estretament lligades encara. "Es barregen en una zona grisa. Jo el que volia era escriure novel.la criminal, i durant 14 anys em vaig preparar fent reportatges. La investigació prèvia és la mateixa, només canvia la meva actitud davant l'ordinador".
SENSE CSI
 A les novel.les de Bosch hi ha poca tecnologia i tècnica forense. Res de CSI. I seguirà sense haver-n'hi, diu Connelly: "Aquest tipus d'elements són extres, no deixen de ser accessoris, i és un error prestar- los massa atenció, perquè el lector es distrauria de la trama real". En el cas que n'hi hagi i que la parafernàlia científica només serveixi per ocultar-ne l'absència. I dos aclariments sobre els seus gustos. És certa la seva passió per El jardí de les delícies del Bosco, en honor del qual va batejar el detectiu. Quan passa per Madrid no deixa de visitar El Prado. No ho és tant l'afició al jazz. "Al crear Bosch vaig decidir que li agradaria el jazz, i va ser llavors quan vaig començar a escoltar-ne", confessa .
UNS EUA AÏLLATS
 Satisfet per la victòria d'Obama, aspira que, entre altres coses, obri a l'exterior els EUA: "Els últims anys hem estat un país insular, hem mirat poc al món", lamenta. Com lamenta --poques traduccions traspassen l'aïllament cultural del seu país-- no haver llegit les obres de Vázquez Montalbán i conèixer només de nom Pepe Carvalho, que segurament s'avindria amb Harry Bosch. Tot i que, això sí, com a lector prefereix les novel.les europees --Mankell, els britànics...--, que li permeten "viatjar" i oblidar la seva "feina", el crim de Los Angeles.
Bosch podria viatjar al passat
 Connelly va matar el seu personatge Terry McCaleb. ¿Per què ho va fer? ¿Acabarà amb Bosch? ¿El jubilarà? "Vaig matar McCaleb perquè Bosch em resultava més interessant i perquè un cop Clint Eastwood el va interpretar a Deute de sang ja tenia una cara i ja no podia escriure sobre ell", explica. Pel que fa a Bosch, a la seva edat ja no molestarà gaire. "He començat a pensar què farà quan deixi la placa de policia. Encara no sé si el convertiré en detectiu privat o si tornaré al passat, als anys 70 i 80, escriure la seva història a la guerra del Vietnam...". Tot i el que diu de McCaleb, no descarta que Bosch passi al cine si troba "un guionista i un intèrpret perfectes". Ara bé, preferiria que el personatge es desenvolupés més a fons en una telesèrie.
 FONT : EL PERIODICO DE CATALUNYA

SEGUIM AMB LA SETMANA NEGRA I CRIMINAL

Paco Camarasa: El temple de la novel.la policíaca
En ple cor de la Barceloneta hi ha Negra y Criminal, autèntic temple de la novel.la policíaca i de suspens. Només entrar, a la dreta, una taula amb un ordinador, al costat d'un munt de llibres del supervendes suec Stieg Larsson, serveix de despatx a Paco Camarasa, que és l'ànima de la llibreria. A l'esquerra, un altar dedicat a El falcó maltès, de Dashiell Hammet, recorda aquesta icona del gènere. Una peculiar for- nícula en què es pot trobar des d'u- na primera edició de la novel.la de Hammet en castellà titulada llavors El halcón del rey (vuit pessetes era en aquell moment el preu que tenia) fins a exemplars en eusquera, turc, alemany, anglès, francès i, per descomptat, en català. Com a bon especialista, Camarasa, que també és comissari de BCNegra 2009, té un consell per a cada lector. Si busca un clàssic nord-americà posat al dia, res de millor que una de les obres de Michael Connelly, estrella de les jornades de Barcelona i flamant Premi Pepe Carvalho. Qui tingui debilitat per Los Angeles no s'ha de perdre T de trampa (Tusquets i Edicions 62), de Sue Grafton. Si es prefereix menys acció i més literatura: Drive, de James Sallis (RBA), un autor que connecta amb els perdedors a l'estil Jim Thomson.
NOVEL.LA SUECA :Dins la novel.la europea, menys violenta que l'americana, destaca la reedició d'El policía que rie (RBA), del matrimoni suec Maj Sjöwall i Per Wahlöö. I en el marc mediterrani, Camarasa no amaga la seva fascinació per Leonardo Sciacia: A cadascú el que és seu (Tusquets / Edicions 62) és un títol que cal destacar. A Espanya, destaca el basc Willy Uribe i la seva molt dura Revancha (Ámbar) i en català, La mala dona, de Marc Pastor (La Magrana), primer premi Crims de Tinta, que aborda la història d'Enriqueta Martí, la primera assassina en sèrie de Barcelona.
FONT: EL PERIODICO DE CATALUNYA, 4-FEBRER-2009

martes, 3 de febrero de 2009

SEMANA NEGRA I CRIMINAL
- STIEG LARSSON
Els seguidors de l'escriptor suec Stieg Larsson estan d'enhorabona. O no, ja que les adaptacions de llibres a la gran pantalla de vegades donen seriosos disgustos als seus apassionats lectors.
 La pel.lícula basada en la primera novel.la de l'exitosa trilogia Millenium --Els homes que no estimaven les dones (editada per Columna en català i per Destino en castellà)-- s'estrenarà a Suècia el 27 de febrer. Un mes més tard aterrarà a Dinamarca, Noruega i Finlàndia. ¿I a Espanya? També arribarà, però encara no hi ha data d'estrena.
 Els productors suecs estan en negociació amb diverses distribuïdores espanyoles, que es peguen per adquirir la bomba literària de l'any, que des del mes de juny figura a la llista de llibres més venuts. "Encara no hem tancat cap acord. Hi estem treballant", va admetre a aquest diari Erik Hultkvist, de la productora escandinava Yellow Bird.
"Resulta gratificant produir una cosa tan popular com Millenium. L'interès és enorme, tant a Suècia com a nivell internacional", va explicar el directiu de Yellow Bird.
La productora ja ha tancat acords de distribució a França, on el thriller s'estrenarà al maig. També a Itàlia, tot i que en aquest cas la data d'estrena no està tancada. L'adaptació al cine de la novel.la de l'escriptor suec --que va morir el 2004 als 50 anys després de tenir un infart sense poder veure publicada la trilogia-- també desperta curiositat als Estats Units. Paramount estudia adquirir-ne els drets per filmar- ne la versió americana, segons va publicar el rotatiu Los Angeles Times el 17 de setembre passat.
RODATGE A ESPANYA
La pel.lícula dura dues hores i mitja i agafa el títol en anglès de la primera novel.la, The girl with the dragon tattoo (La noia del tatuatge del drac).
Els altres dos llibres que conformen la trilogia --La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d'aire-- també seran portats a la pantalla. Però a la petita.
En total, seran sis tv movies de 90 minuts cada una.
 La pel.lícula ha estat rodada a Suècia i Espanya sota les ordres del danès Niels Arden Oplev, cineasta nascut el 1961 molt bregat a la televisió del seu país.
 El protagonista, el brau periodista d'investigació Mikel Blomkvist, està interpretat per un dels actors més prestigiosos de Suècia: Michael Nyqvist (Estocolm, 1960).
Mentre que Noomi Rapace, d'uns trenta anys, dóna vida a la fascinant hacker psicosocial Lisbeth Salander.
Blomkvist, en estreta col.laboració amb Salander, serà l'encarregat d'investigar, a petició del magnat Henrik Vanger, la misteriosa desaparició de la seva neboda Harriet quatre dècades enrere.

Rere les pistes de Stieg Larsson La viuda, la família, editors i amics parlen sobre l'autor d''Els homes que no estimaven les dones', un fenomen d'origen suec que crea addicció.
La segona entrega ja es troba a les llibreries. "Estava lligada en una llitera estreta amb el bastidor d'acer. L'empresonaven unes corretges de cuiro i un arnès li subjectava la caixa toràcica. Estava estirada d'esquena a terra. Unes tires de cuiro li retenien les mans a banda i banda del llit".
Així comença La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, l'esperada entrega de la segona part de la trilogia Millennium, escrita per un suec del qual fa tot just sis mesos se'n sabia ben poc o gens a Espanya.
Es deia Stieg Larsson, però ¿qui era aquest home, autor d'una primera novel.la, Els homes que no estimaven les dones, que des del juny és a les llistes dels més venuts (300.000 exemplars, i ja és número u tant en castellà com en català)?
 ¿Com va viure i com va morir aquest escriptor que ha atrapat lectors i crítica amb la seva molt particular novel.la negra de denúncia contra la violència de gènere, el racisme o els abusos de poder, de tal manera que les editorials Columna i Destino van avançar a ahir, davant de les moltes peticions rebudes dels lectors, el llançament de la segona entrega prevista per al 2009?
 ¿Què tenia Larsson per convertir-se de sobte en un best-seller capaç de vendre tres milions d'exemplars al seu país, Suècia, i vuit milions a tot el món, a més de ser traduït a 35 idiomes?
Com a aperitiu, cal dir que la mateixa vida i mort de Larsson (1954 - 2004) serviria per escriure un llibre: periodista amenaçat per l'extrema dreta, novel.lista per diversió; mort d'un infart als 50 anys sense veure publicats els seus llibres i sense conèixer l'èxit i els diners que generarien ni la baralla pública i jurídica per aquesta herència entre Eva Gabrielsson, la dona amb qui va viure durant 30 anys, però amb la qual no es va casar, i la seva família, Erland, el pare, i Joakim, el germà.
 Les postres, la tercera entrega, La reina en el palau dels corrents d'aire, ja té data de publicació: el 5 de juny del 2009.
L'HOME QUE TREBALLAVA MASSA
"Dormia i menjava poc, fumava molt, fins a quatre paquets de cigarrets cada dia, i prenia entre 10 i 20 cafès diaris", recorda el periodista Kurdo Baksi, amic de Larsson des del 1992, que apunta que tot i que no es cuidava gaire la salut, sí que es cuidava l'aspecte --"li agradava anar elegant: corbata, vestit, perfum...".
Abans de morir, Larsson definia el protagonista masculí de les seves novel.les, Mikael Blomkvist: "Un periodista de quaranta-cinc anys. Un tipus treballador, competent, bona persona, que treballa en la seva pròpia revista, Millennium".
Els que el van conèixer diuen el mateix d'ell, encara que, tal com puntualitza Baksi, "Mikael és un faldiller i Stieg no, Mikael té diners i Stieg no, Mikael treballa en una revista que es ven bé i Stieg a Expo, una revista amb alts i baixos econòmics.
No obstant compartien intel.ligència, coratge i el gust per la pizza". Larsson havia creat l'any 1995 la Fundació Expo, amb l'objectiu de lluitar i denunciar actituds racistes i feixistes, i dirigia Expo, en què molts periodistes treballen gratis i que inspira la de la sèrie.
Baksi, que va ajudar Larsson a mantenir Expo des del punt de vista econòmic, explica que "era un treballador de les paraules, escrivia molt, sobretot de nit", amb uns horaris que l'arquitecta Eva Gabrielsson confirma: "Sempre va treballar molt, entre 10 o 12 hores diàries, fins a les 12 de la nit. Durant l'últim any, fins a 14 hores i sovint fins a les 3 o les 4 de la matinada.
Crec que aquesta càrrega de treball tan extrema el va matar".
Larsson va tenir un atac de cor el 9 de novembre del 2004 quan pujava a peu a l'àtic on hi ha la redacció d'Expo. L'ascensor estava espatllat.
EL PERIODISTA AMENAÇAT
"Des del 1983, quan Stieg va començar a escriure per a la revista antifeixista anglesa Searchlight, van començar les amenaces i vam haver de prendre mesures de seguretat", explica Gabrielsson.
Baksi, company de feina a qui han disparat a casa seva també per la seva tasca antiracista i pel suport al seu poble, el kurd, explica que Larsson baixava del bus una parada abans per precaució i que no es fiava de la policia. Larsson va escriure llibres i articles contra els grups neonazis, va ser consultat per Scotland Yard i l'OSCE i va crear els anys 80 el projecte Stop the Racism.
"Tenia el millor arxiu d'Escandinàvia sobre extrema dreta, racisme i intolerància", explica Baksi, que recorda que Stieg "deia que hi havia tres fonts de problemes: el sexe, la raça i la classe social, i que a tot arreu hi ha gent dolenta i bona però que en les persones s'ha de buscar la part bona".
Gabrielsson afirma que "Stieg i Blomkvist s'assemblaven en la seva defensa de la integritat periodística i la llibertat d'opinió, i en la seva fe profunda en les capacitats de les dones".
La seva companya atribueix les seves idees a la influència en la infantesa del seu "avi antinazi i de la seva àvia, amb els quals es va criar fins als 9 anys" perquè els seus pares no tenien diners. Larsson va viure en l'ambient pobre dels boscos suecs, a Ume, 600 quilòmetres al nord d'Estocolm, i allà va conèixer la seva dona, el 1972, en un míting contra la guerra del Vietnam.
EL NOVEL.LISTA COMPROMÈS
Larsson va usar la ficció per denunciar el que repudiava. "Les seves novel.les, plenes de suspens i acció, mostren la possibilitat d'anar contra les injustícies i maldats", opina Elin Sennerö, de l'editorial sueca de Larsson, Norstedts.
Gabrielsson hi coincideix: "Creen l'esperança que es pot guanyar la 'gent dolenta'".
Així, si la primera entrega denunciava l'abús de poder econòmic i els neonazis i defensava les dones, la segona ataca el tràfic de dones dels països de l'Est i les xarxes de prostitució.
Larsson, a qui apassionava la ciència-ficció i la novel.la negra, tenia, segons Baksi, "material per escriure 10 llibres" de Millennium, però només va poder entregar el tercer manuscrit a l'editorial poc abans de morir, sense veure encara publicat el primer volum, que va sortir el 2005.
A Norstedts "sabíem que eren una cosa fora de sèrie", explica Sennerö. Baksi, a qui Larsson va convertir en personatge en el tercer llibre, recorda una trucada en què li anunciava que havia firmat un contracte "fenomenal" per tres llibres i que acabaria el quart:
 "Em va dir 'en 6 mesos seré un home milionari'".
"Per a ell els diners no eren importants, sempre s'oblidava d'anar al banc a cobrar els xecs que li pagaven per articles i seminaris", afegeix Baksi.
L'HERÈNCIA
El quart llibre a què al.ludeix Baksi és una altra font d'enfrontament entre Gabrielsson i el pare i Joakim, el germà.
¿Quin és l'origen de la baralla?
Com que Larsson va morir sense fer testament i sense casar-se, la legislació sueca va donar l'herència i els drets d'autor a la família biològica deixant la seva companya sense un cèntim.
 Després de quatre anys, el conflicte segueix viu als mitjans suecs i segur que continuarà donant titulars perquè Gabrielsson està escrivint un llibre denunciant tot el que ha passat després de la mort de Larsson. "Vull canviar les lleis sueques", afirma.
"Stieg no s'hauria imaginat mai morir tan aviat, l'èxit de Millennium encara no era evident, no va pensar que el seu pare i el germà s¡'ho quedarien tot.
Poques persones fan testament, ell n'era un més. Vam decidir que els ingressos dels tres primers llibres serien per a nosaltres, els del quart per a Expo i els del cinquè per a dones maltractades", explica Gabrielsson, que afegeix: "Els Larsson em van dir que em podia casar amb el pare si volia solucionar el problema".
 Per la seva part, Joakim assegura que ni ell ni el seu pare l'han exclòs: "Vam voler administrar el patrimoni conjuntament amb ella. Eva és un membre de la nostra família i volem tenir-hi una bona relació, però lamentablement ella no vol parlar amb nosaltres per arribar a cap acord".
 "Stieg em va escriure dues setmanes abans de morir i em va dir que el quart llibre estava gairebé acabat. Després de la seva mort, el meu pare va tenir el manuscrit a les mans i l'hi va deixar a Eva. Després el manuscrit va desaparèixer al seu ordinador de manera misteriosa", afirma Joakim. Gabrielsson ho desmenteix: "No està acabat. El manuscrit no es va imprimir mai i ningú l'ha tingut a les mans".
 Va afegir llenya al foc un testament que Larsson va fer el 1997 abans de viatjar a Etiòpia, d'on temia no tornar viu; cedia els seus escassos béns a un grup comunista.
 Segons Gabrielsson, no és legal perquè no està firmat per testimonis.
 Les desavinences familiars no es queden només en el tema econòmic. Si Joakim diu que parlava cada setmana per telèfon amb el seu germà, que s'escrivien e-mails i es veien un parell de cops a l'any (vivien a Ume), Gabrielsson afirma que Joakim no havia anat mai a casa seva, que la majoria dels seus amics no sabien que tenia un germà i que "Stieg va mantenir les distàncies amb el seu pare i sobretot amb Joakim".
 PIPPI AMB PÍRCINGS
Larsson va encertar el blanc a l'engendrar el personatge de Lisbeth Salander.
Ella és aparentment vulnerable --menuda: metre i mig, menys de 50 quilos--; porta pírcings i tatuatges (entre ells, un drac a l'esquena que dóna títol a l'edició anglesa del primer llibre, The girl with the dragon tattoo); és una hacker brillant, venjativa, esquerpa. Víctima i botxí, li sobren motius per no refiar-se de la llei ni de la policia i no dubta a fer jus- tícia pel seu compte.
Sota tutela de l'assistència social, gràcies a la seva feina de freelance per a una agència d'investigació, coneix Mikael, amb qui té una relació molt especial. "És un personatge que creix, que es fa enorme, immens, que t'enamora i s'allunya de les convencions, diferent de qualsevol heroi contemporani; una dona molt fràgil d'aspecte però molt autosuficient de personalitat, no compleix cap de les regles socials", explica Sílvia Sesé, editora de Destino.
"Lisbeth Salander era la dona que no estimava els homes que no estimaven les dones", escriu Larsson a La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. Per Baksi, "és un símbol de les dones maltractades de tot el món.
Una barreja de Dulcinea del Toboso (Mikael es forma una imatge d'ella), dalai-lama, guerrera kurda amb kalaixnikov i Pippi Langstrump".
Larsson es va inspirar justament en Pippi Langstrump, així l'anomena més d'una vegada al segon llibre, i així ho va explicar al diari Svensk Bokhandel: "Vaig pensar: '¿Quin aspecte tindria actualment? ¿Quina mena d'adulta seria? ¿Com la qualificarien? ¿Una sociòpata? ¿Una autista? ...
 No observa la societat de la mateixa manera que la resta de la gent.
 La vaig convertir en Lisbeth Salander, de 25 anys, una noia que se sent com una extraterrestre entre la gent".
El cine i la TV ja li han posat cara, la de Noomi Rapace.
La pel.lícula, dirigida per Niels Arden, i amb Michael Nyqvist com a Mikael, s'estrenarà al febrer a Suècia.
S'hauria veure què en diria Lars- son, de tot plegat, si encara visqués.
FONT: EL PERIODICO DE CATALUN YA, 3-febrer-2009
ESTRENA EL 27 DE FEBRER A SUÈCIA
El tràiler oficial de la pel·lícula 'Els homes que no estimaven les dones' ja és a internet. La bomba literària de Larsson ja és pel.lícula El tràiler oficial de la pel·lícula basada en el best-seller de Stieg Larsson Els homes que no estimaven les dones ja circula per internet. Els seguidors del primer volum de la trilogia poden veure l'avanç de l'adaptació cinematogràfica en el popular buscador de vídeos Youtube, però en suec. I és que la pel·lícula s'estrena el pròxim 27 de febrer a Suècia. Un mes després veurà la llum a Noruega, Finlàndia i Dinamarca. A França, el thriller es podrà veure al maig, mentre que a Espanya encara no hi ha data per a l'estrena. El film té dues hores i mitja de durada. Va ser rodat a Suècia i Espanya sota les ordres de Niels Arden Oplev, i està protagonitzat per l'actor Michael Nyqvist i Noomi Rapace, que interpreta la hacker Lisbeth Salander.
 Número u en vendes
 La novel·la, la primera de la sèrie Millenium, es troba entre les obres més venudes des del mes de juny. Al país natal de Larsson (Suècia), les vendes han superat els tres milions d'exemplars, mentre que a la resta del món, se n'han comercialitzat vuit milions. La segona part de la trilogia, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina li segueix els passos i encapçala les llistes de vendes. Per llegir la tercera part, La reina al palau dels corrents d'aire, s'haurà d'esperar al 5 de juny.
FONT: EL PERIODICO DE CATALUNYA, 3-FEBRER-2009

lunes, 2 de febrero de 2009

BCNegra09

TROBADA DE NOVE-LA NEGRA DE BARCELONA DEL 2 AL 7 DE FEBRER. El dimarts 3 de febrer es lliurara el Premi Pepe Carvalho 2009 al escriptor Michael Connelly. Aquest premi se li donara per la seva trajectòria a l'hora d'indagar més enllà de les veritats aparents de la realitat del nostre temps, utilitzant la novel-la políciaca com a instrument en la cerca de la justícia i la veritat. La seva obra narrativa connecta amb la de Manuel Vazquez Montalbán pel fet que explica la complexitat d'una ciutat com Los Angeles que, com Barcelona, té una llarga tradició com a escenari de la millor novel-là negra i criminal. Harry Bosch i Pepe Carvalho són dos personatges que han conquistat per igual la crítica i els lectors. FONT: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura.

domingo, 1 de febrero de 2009

FEBRER 2009



Lliri de Neu
De febrer a maig, als boscos humits de fulla caduca, als prats dels Pirineus i en algunes serralades prelitorals, floreix el lliri de neu (Galanthus nivalis)
Galanthus nivalis
- 10-25 cm.
- Planta bulbosa, glabra.
- Només té 2 fulles en forma de cinta d'un verd blavós amb una banda blanquinosa central.
- Flors d'1 a 3 cm, en forma de campaneta, pèndules, mirant cap avall. 6 pètals, els 3 extrems més llargs que els interns, que tenen una taca verda a la punta.
- Viu en fagedes i altres boscos caducifolis humits, fins els 2000 m.

COSES DEL TEMPS Quan els núvols alts i dispersos es van ennegrint i comencen a perdre altura, és senyal que el temps empitjorarà en poca estona.
Font: ALMANAC DEL CORDILL 2009