La novel.la policíaca escandinava té una nova fita en 'La mujer de verde', d'Arnaldur Indridason •
És una novel.lassa que desenterra un crim a Reykjavík
¿Cura les ferides el temps? Aquesta és la pregunta que hi ha darrere de les magnífiques novel.les de l'islandès Arnaldur Indridason (Reykjavík, 1961), on els desapareguts deixen rere seu poètics missatges en clau i els morts lleguen conflictes filosòfics, tots responent que no a còpia d'assetjar els vius perquè no oblidin.
Enfrontat a un fantasma de la seva adolescència, l'inspector Erlendur llegeix com a teràpia històries de viatgers perduts en erms i d'infeliços que es van extraviar a les muntanyes.
Té sentit investigar un crim que va passar tants anys enrere que l'assassí ja ha d'estar mort? És el dubte que assalta la policia de Reykjavík a La mujer de verde.
La troballa d' un conjunt d'ossos que la construcció d'una zona residencial desperta d'un malson de set dècades.
"Les ciutats creixen i desenterren secrets", se'ns diu, i mentre la policia científica, els arqueòlegs i els geòlegs desentranyen el sexe de la víctima i determinen si estava viva mentre s'empassava paletades de terra, Erlendur i el seu equip han d'excavar en l'esgarrifós drama que ho va desencadenar tot, i alhora lluiten contra els seus propis dimonis familiars i les urpades de les seves equivocacions d'antany.
Les indagacions revelen una antiga caseta en un turó que va pertànyer a un comerciant que va emmalaltir d'amor al perdre la dona, que potser es va ofegar; el pas de militars britànics i nord-americans durant la segona guerra mundial; un monstre que devorava ànimes; una mare tan resistent com els ribers, "els nens de la fi del món" que van ser concebuts en un gasòmetre davant l'adveniment del cometa Halley... i una dona de verd i tortuosa.
Aconsegueix amb la seva punyent i zigzaguejant investigació policíaca tensar al màxim la intriga fent que, d'un extrem de la corda, tibi un passat ple de dolor i interrogants i, de l'altre, un present que és en gran mesura el seu mirall ocult, forces centrípetes que revelen la constant inclinació humana a la depredació de la seva pròpia espècie i l'esperit de supervivència que ho combat.
Una novel.lassa.
FONT: EL PERIODICO
És una novel.lassa que desenterra un crim a Reykjavík
¿Cura les ferides el temps? Aquesta és la pregunta que hi ha darrere de les magnífiques novel.les de l'islandès Arnaldur Indridason (Reykjavík, 1961), on els desapareguts deixen rere seu poètics missatges en clau i els morts lleguen conflictes filosòfics, tots responent que no a còpia d'assetjar els vius perquè no oblidin.
Enfrontat a un fantasma de la seva adolescència, l'inspector Erlendur llegeix com a teràpia històries de viatgers perduts en erms i d'infeliços que es van extraviar a les muntanyes.
Té sentit investigar un crim que va passar tants anys enrere que l'assassí ja ha d'estar mort? És el dubte que assalta la policia de Reykjavík a La mujer de verde.
La troballa d' un conjunt d'ossos que la construcció d'una zona residencial desperta d'un malson de set dècades.
"Les ciutats creixen i desenterren secrets", se'ns diu, i mentre la policia científica, els arqueòlegs i els geòlegs desentranyen el sexe de la víctima i determinen si estava viva mentre s'empassava paletades de terra, Erlendur i el seu equip han d'excavar en l'esgarrifós drama que ho va desencadenar tot, i alhora lluiten contra els seus propis dimonis familiars i les urpades de les seves equivocacions d'antany.
Les indagacions revelen una antiga caseta en un turó que va pertànyer a un comerciant que va emmalaltir d'amor al perdre la dona, que potser es va ofegar; el pas de militars britànics i nord-americans durant la segona guerra mundial; un monstre que devorava ànimes; una mare tan resistent com els ribers, "els nens de la fi del món" que van ser concebuts en un gasòmetre davant l'adveniment del cometa Halley... i una dona de verd i tortuosa.
Aconsegueix amb la seva punyent i zigzaguejant investigació policíaca tensar al màxim la intriga fent que, d'un extrem de la corda, tibi un passat ple de dolor i interrogants i, de l'altre, un present que és en gran mesura el seu mirall ocult, forces centrípetes que revelen la constant inclinació humana a la depredació de la seva pròpia espècie i l'esperit de supervivència que ho combat.
Una novel.lassa.
FONT: EL PERIODICO
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario