LA MALA DONA,

A la ciutat de Barcelona, fa un temps que hi van desapareixent nens, fills de prostitutes que no gosen denunciar els segrestos a la policia.

El rumor popular es va fent més i més fort fins que un inspector, Moisès Corvo, un home una mica bevedor, putero i que pensa que de tant en tant s’ha de ser resolutiu i treure el puny o l’arma de foc, segons l’ocasió, comença a interessar-se pel cas. Les indagacions de Corvo passen per un prostíbul de luxe, el Xalet del Moro, pel Casino de l’Arrabassada, tapadora d’un negoci de corrupció de menors; per tavernes, teatres, consultes de metges un pèl sonats i cases d’allò més tronades . Els caps de la policia aparten del cas l’investigador i el seu company, Juan Malsano, tot al-legant que no hi ha tema perquè no hi ha hagut cap denúncia, però Corvo i Malsano no es conformen i continuen fent preguntes inconvenients en una actitud que posa de manifest les mancançes de la policia de l’època i la indefensió de bona part del poble davant de la justícia. Basada en un cas real que va sacsejar la Barcelona dels primers anys del segle XX, tristament protagonitzat per l’anomenada “vampira del carrer Ponent”, Enriqueta Martí.

La mala dona, la segona novel·la de Marc Pastor, és la novel-la guanyadora(2008) del 1 Premi Crims de Tinta que convoquen la Conselleria d’Interior i La Magrana.

L’autor és diplomat en criminologia i treballa a la policia científica dels Mossos d’Esquadra.

Es un llibre que enganxa, tens ganes d’arribar al final i quan ho aconsegueixes lamentes que s’hagi acabat.

Es una novel-la sorprenent i molt ben ambientada a la Barcelona de principis del s.XX .

Article publicat a El Periodico, 2 maig 2009
 LA VAMPIRA HA DESPERTADO
El dia que Marc Pastor va rebre la trucada d’una dona que li va revelar que el que ell narrava al seu llibre La mala dona era la història que havia viscut la seva àvia, l’escriptor va comprendre que havia “exhumat” el record de l’assassina i, el que és pitjor, que el fantasma d’Enriqueta Martí seguia rondant per Barcelona.
La història de la dona que entre el 1909 i el 1912 va raptar, va prostituir i va assassinar no se sap quants nens del Raval —primer els fills de les prostitutes i, més tard, qualsevol criatura que satisfés les seves necessitats i les dels seus clients, a qui venia pocions elaborades amb la sang o el moll de l’os dels nens— està en la memòria, a vegades negada, de la ciutat.
El 1912, la història oficial va córrer un espès i gens piadós vel sobre el cas d’Enriqueta Martí, coneguda com la vampira del carrer de Ponent (ara Joaquín Costa), i els gairebé 200 destinataris d’aquestes pocions mai van trepitjar una estrada. Eren la flor i nata de la ciutat; les víctimes, en canvi, eren els fills de gent que sobrava en aquella Barcelona que s’obria a Europa, que es renovava arquitectònicament —s’obria la Via Laietana, es construïa el Casino de l’Arrabassada, el més gran d’Europa— i que ocultava la corrupció moral.
Clamor popular

Va ser el clamor popular el que va fer que Enriqueta Martí acabés empresonada i morís misteriosament un any després a la presó de dones de Reina Amàlia. Durant mesos, les autoritats havien negat la desaparició de nens. Els diaris de l’època, que havien seguit el cas, a poc a poc van convertir la història d’Enriqueta en un ressò llunyà. La vampira descansava.

El 2008, Pastor despertava l’espectre de la mala dona, de l’assassina de nens del carrer de Ponent, i mostrava que en realitat Enriqueta seguia enquistada en la memòria de la ciutat. No se sap si va ser l’atzar, la necessitat o una fatalitat històrica el que va fer que Marc Pastor es trobés amb Enriqueta. Pastor, mosso d’esquadra i membre de la policia científica, seguia les pistes d’una altra assassina, aquesta del segle XXI.
Dues assassines.

Dues dones que en dos moments diferents van convertir Barcelona en una ciutat perillosa. La del segle XXI es deia Remedios i assassinava àvies. La del XX es deia Enriqueta i matava nens. Totes dues van ser un malson per a Pastor. “Quan mirava als ulls de l’una i de l’altra hi veia la mateixa mirada”, confessa. Enriqueta l’escrutava amb ulls de paper de diari.
Esgarrifances
Per reconstruir la història de la vampira, Pastor va passar moltes hores davant del número 29 del carrer de Joaquín Costa (abans Ponent), on va viure l’assassina, i va tenir més d’un calfred al carrer de Picalquers, on la dona amagava els ossos de les seves víctimes. Han passat gairebé 100 anys des que Enriqueta sortia de casa embolcallada dins d’una capa i raptava els nens prometent-los caramels, però ella segueix allà. Els avis que van néixer al barri la guarden en algun racó de la seva memòria.

“¿Sap qui era Enriqueta Martí?”. Un no sec és la primera resposta, després la vacil•lació: “¿La vampira?”. Tots recorden que algú —la seva àvia, la seva mare, la seva tia— els va explicar un conte de por sobre aquella dona malvada. Alguns fins i tot fan el gest d’agafar-se fort les mans mentre parlen d’ella. El seu esperit ronda pel Raval.
Pastor, situat davant del 29

La dona que viu al pis que ocupava Enriqueta Martí no sap qui és aquell home alt, enorme, que cada setmana és al davant casa seva. El mira de reüll. ¿Potser és un boig? Quan aquella dona va arribar a aquell pis d’escala tètrica, l’àvia del davant li cridava: “Assassina, assassina”. Ella entretancava la finestra per no sentir-la; no sabia res d’Enriqueta.
En carn pròpia
Anys després la presència d’aquell home barbut davant de casa seva tornava a ser inquietant. Marc volia viure en carn pròpia aquella convivència entre humans i fantasmes que semblen circular per Joaquín Costa. Pastor tornava el dia 5 de febrer a l’escenari dels delictes. Davant del número 29 hi passa una dona amb la seva filla. L’ha recollit a la guarderia i li aferra amb força la mà; un pakistanès amb un carretó de verdures esquiva un cotxe amb matrícula de diplomàtic; un skater nord-americà gairebé ensopega amb un jonqui holandès. La porta del 29 està tancada, i l’escala, a la penombra. El temps ha rovellat els balcons del 44 del mateix carrer, on vivia l’amant de l’assassina. Al carrer de Picalquers, la nit és permanent. Ni el vent pot acabar amb l’aire podrit. Del Casino de l’Arrabassada, on Enriqueta devia portat diversos nens per prostituir-los, només en queden unes escultures tenebroses. Un okupa i uns gossos rabiosos viuen ara en el que va ser un dels llocs més misteriosos de la Barcelona de principis del segle XX.
A Pastor l’esperen algunes cartes a l’editorial.

A l’última que va rebre una dona li explicava que la seva sogra era una de les nenes que Enriqueta va intentar raptar. “Era una nena rossa, amb els cabells arrissats, i caminava pel carrer d’Aragó quan se li va acostar una dona. El seu pare la va espantar i ella es va salvar. Quan la van agafar i va aparèixer la seva foto als diaris, va explicar que aquella era la dona que se li havia acostat”. Aquella nena es va salvar i ho va explicar als seus fills, a la seva nora i aquesta ho explicarà als seus. El fantasma d’Enriqueta segueix rondant per Barcelona.