jueves, 27 de agosto de 2009

SOLO UN MUERTO MÁS, de RAMIRO PINILLA

Ramiro Pinilla Un dels narradors en castellà més destacats del País Basc (Bilbao, 1923 ) L'obra literària de Ramiro Pinilla s'ha anat fent en l'ombra, fora dels circuits comercials i a través de "Libropueblo", una petita editorial fundada pel mateix Pinilla i que només distribueix a Bilbao i a preu de cost.
 LA NOVEL-LA
Amb els baguls carregats de llibres que li donaun familiar, el jove Sancho Bordaberri decideix obrir, en plena postguerra al 1945, una modesta llibreria de vell a Getxo.
 Compte de seguida amb la complicitat de Koldobike, una dona molt entusiasta . En el fons, el que vol Sancho és ser escriptor de novel-les policíaques, però mai aconsegueix igualar als seus admirats Hammett o Chandler i les editorials li tornen totes les seves històries.
Un dia descobreix, amb el setzé llibre rebutjat a les mans, que l'únic assassinat que va passar a Getxo deu anys abans, està encara sense resoldre Sancho es converteix llavors en detectiu privat per aclarir qui va voler matar els bessons Altube encadenats en una roca perquè la marea els ofegava.
Durant les seves indagacions i entrevistes amb els sospitosos, descobrirà que està escrivint una novel -la real, amb un estil nou, en la que ell és alhora el narrador i el protagonista, un detectiu que a partir d'ara es dirà Samuel Esparta en homenatge a Sam Spade(Dashiell Hammett)
 Article publicat a El Periodico el 6/2/2009
 Ramiro Pinilla recupera la seva passió pel gènere policíac
 El veterà escriptor basc homenatja Hammett i Chandler a ‘Solo un muerto más’
Quan Ramiro Pinilla (Bilbao, 1923) rondava els 20 anys, somiava a fer-li la competència a Dashiell Hammett o Raymond Chandler, però a l’únic lloc que el va portar la seva passió va ser al quiosc, on es va vendre, sota pseudònim, l’única novel·la de gènere que va aconseguir publicar: Misterio de la pensión Florrie. «Ningú la va comprar. Era tan dolenta que he volgut posar una cita i no n’he trobat cap de decent».
Mig segle més tard, Pinilla es treu l’espineta amb Solo un muerto más (Tusquets), un nou totxo per afegir al seu món literari circums­crit al seu poble, Getxo, on la seva llegendària tossuderia i rectitud el van portar a una vida de Robinson Crusoe llibertari.
 La celebritat li va arribar complerts els 80 amb la trilogia Verdes valles, colinas rojas, gairebé 3.000 pàgines escrites a mà que li van valer el Premio Nacional de la Crítica i van ser el disparador d’una carrera imparable.
I tot això sense moure’s de Getxo, on imitant Faulkner ha construït el seu personal i tancat univers de ficció. «El món és caòtic i jo escric per organitzar aquest caos. Tot té un encadenament i poder unir les baules, col·locar-les al seu lloc, produeix un gran plaer».
 Per això, un assassinat no resolt al rerefons de la seva ja cèlebre trilogia es converteix en aquesta nova novel·la, sota la fórmula de la literatura de gènere, en el motor de la trama. «El protagonista és un escriptor i llibreter sense imaginació que el 1945, en plena postguerra, decideix investigar un crim succeït 10 anys abans».
 CRÍTICA SOCIAL
Així, amb no poc sentit de l’humor, l’heroi --«bé, es tracta d’un antiheroi», matisa Pinilla-- acaba adoptant el nom de Samuel Esparta, castissa adaptació del de Sam Spade. ¿Pur joc? No, Pinilla va descobrir ja fa anys que la serietat no està renyida amb un gènere que s’ha convertit en una arma per a la crítica social. «Crec que els més joves, que desgraciadament desconeixen tot el que va passar durant el franquisme, poden descobrir gràcies a aquesta novel·la com es vivia llavors, encara que l’única menció al genocidi franquista sigui paral·lela a l’aparició d’un grup de falangistes».
De fet, el mort més del títol i la seva escassa importància numèrica al·ludeix a l’allau de morts de la

1 comentario:

  1. Maia,

    Interessant recomanació pels que ens agrada la novel·la negra. Gràcies, en prenem nota. Una abraçada

    ResponderEliminar