viernes, 4 de junio de 2010

LA PISTA DE SORRA, ANDREA CAMILLERI

Què us vaig a dir de Montalbano? Que és comissari de policia a Vigata, que té un magnífic grup de subordinats (un d'ells, Catarella s'equivoca al dir el nom de totes les persones que passen per la comissària) que té una nòvia, Llivia amb qui te una relació a distancia, que té una casa al costat del mar, que té una amiga / amant, Ingrid, que apareix i desapareix en la seva vida i que és un “gourmand”, mimat per la seva assistenta, Adelina que li omple la nevera amb plats exquisits.


En aquesta novel.la, Montalbano comença a sentir-se vell. Ell en realitat no està convençut, però els fets son clars. Està vell i cada vegada té pitjor vista. Quan el seu ajudant Mimi apareix al despatx amb ulleres, Montalbano perd el fil del raonament que estava fent i es posa a discórrer sobre les ulleres. Fins i tot arriba a demanar-li prestades, però constata que amb elles no veu bé. Veu millor amb les del seu pare ...

Un dia Montalbano s'aixeca i veu un cavall mort davant de casa a la platja. Ha estat apallissat brutalment. Mentre crida a comissaria, el cadàver del cavall desapareix misteriosament. Una bella amazona, amiga d'Ingrid pensa que el cavall és seu, un pura sang que val molts diners. Al cap de poc temps, la casa de Montalbano és assaltada per uns lladres diverses vegades quan el comissari no està en ella. Posa en guàrdia a l'agent Galluzo, el qual evita que va incendiar la casa. Ningú entén a Vigata que hi hagi algú tan ximple o tan atrevit com per intentar entrar a la casa del comissari

Montalbano s'endinsarà en un ambient al qual ens té poc acostumats: el dels cercles eqüestres, les curses de cavalls i les elegants festes benèfiques, un món poblat per homes de negocis d'alta volada, aristòcrates i amazones de trenca i esquinça. Però d'aquí a les apostes clandestines i les carreres entrampades amb prou feines hi ha un pas i Montalbano es col.locarà al punt de mira de tèrbols personatges que el amenaçaran de tots els modes possibles. Fins i tot, poc faltarà perquè la seva casa acabi pastura de les flames.
Quina altra cosa pot esperar de la màfia?

6 comentarios:

  1. Benvinguda, ens n'alegrem de veure't per aquí una altra vegada!.

    Ets una crack, te'ls coneixes tots!. Si alguna vegada necessitem l'ajut d'un/o d'una detectiu, farem servir les teves influències!!.

    ResponderEliminar
  2. Benvinguda de nou! Tinc més costum llegir Donna Leon, però amb aquesta descripció m'has fet venir ganes de retrobar-me amb en Montalbano, je je je...

    ResponderEliminar
  3. Hola Gemma, moltes gràcies. Jo també sóc incondicional de la Donna Leon, has llegit l'últim? en Josep ha fet una entrada.

    ResponderEliminar
  4. ...El Camilleri va ser un regal de St.Jordi...i em sembla que va agradar!!!
    Ptnts

    ResponderEliminar
  5. Hola Marta, segur que si;). En Camilleri és una aposta segura. Una abraçada.

    ResponderEliminar