FRED VARGAS
Fred Vargas és probablement l'autora més interessant del gènere policíac a Europa en el moment present.
1.- per la peculiar complexitat de les seves trames: normalment obre diversos fronts que semblen no tenir res a veure entre si, fronts que contenen misteri i aventura a més de cadàvers, naturalment.
2.-per les seves referències cultistes, que exposa el lector sense crear prejudici algun i que integra molt bé en el relat
3.- els seus detectius, aficionats o professionals, són veritablement singulars, tant aquesta banda de esbojarrades amateurs que són els evangelistes com el comissari Adamsberg, que es distancia del clàssic pesat taciturn i depressiu amb què se'ns obsequia ara constantment en la novel la negra, sense que per això perdem de vista els seus problemes personals
4.-pel seu estil recarregat de lent avanç fins que, comença a agafar velocitat, a lligar caps i ajuntar els fronts oberts i sacseja el lector de dalt a baix amb nusos tan ficticis que semblarien propis d'una ment massa calenturienta i liante.
Ara Siruela, en la seva col lecció Nous Temps, publica La tercera verge, la traducció catalana de Dans les bois éternels, publicada en francès a l'abril de 2006 i de la qual s'han venut més de 400.000 exemplars en la llengua original.
Fred Vargas s'ha convertit en un fenomen ja que la publiquen en 35 països i més de cinc milions de persones han comprat els seus llibres.
Fred Vargas és probablement l'autora més interessant del gènere policíac a Europa en el moment present.
1.- per la peculiar complexitat de les seves trames: normalment obre diversos fronts que semblen no tenir res a veure entre si, fronts que contenen misteri i aventura a més de cadàvers, naturalment.
2.-per les seves referències cultistes, que exposa el lector sense crear prejudici algun i que integra molt bé en el relat
3.- els seus detectius, aficionats o professionals, són veritablement singulars, tant aquesta banda de esbojarrades amateurs que són els evangelistes com el comissari Adamsberg, que es distancia del clàssic pesat taciturn i depressiu amb què se'ns obsequia ara constantment en la novel la negra, sense que per això perdem de vista els seus problemes personals
4.-pel seu estil recarregat de lent avanç fins que, comença a agafar velocitat, a lligar caps i ajuntar els fronts oberts i sacseja el lector de dalt a baix amb nusos tan ficticis que semblarien propis d'una ment massa calenturienta i liante.
Ara Siruela, en la seva col lecció Nous Temps, publica La tercera verge, la traducció catalana de Dans les bois éternels, publicada en francès a l'abril de 2006 i de la qual s'han venut més de 400.000 exemplars en la llengua original.
Fred Vargas s'ha convertit en un fenomen ja que la publiquen en 35 països i més de cinc milions de persones han comprat els seus llibres.
LA TERÇERA VERGE
Aquesta novela pertany a la sèrie del comissari Adamsberg, i apareix el tinent Veyrenc que te la peculiaritat de parlar en alexandrins, és a dir,de tant en tant parla com Racine.
La rivalitat entre l’Adamsberg i Veyrenc es un dels “leifmotiv” del desenvolupament de la trama. Es un equip diferent de policies, una veritable invenció literària molt ben ideada.
L’autora vol la complicitat del lector.I ho aconsegueix.
La formació de l’autora (arqueòloga i zoològa de professió)s’adverteix en la manera en que s’ajunten totes les peces de l’història.
En aquest llibre relata una excitant història actual basada en una recepta medieval per obtenir l’inmortalitat.
Altres personatges que hi surten: Tom,el fill de l’Adamsberg, que ha tingut amb la Camille, (amb qui no acaba d’aclarir-se)un nen que es dorm com un beneït quan el seu pare li posa la mà al cap, i li llegeix un tractac de tècnica de construcció del segle XII o li comenta coses del cas que esta portant. Fred Vargas aconsegueix que tota aquesta “troupe” absurda que es el conjunt de la Brigada i familiars acabi sent propera i entranyable.
Quan acabas el llibre tens el sentiment d’haver llegit una novela inteligent, i molt ben construida.(cosa cada cop mes difícil …)
Jo la he acacabat dient-me “si no ho veig no ho crec” bé, mes aviat, “si no ho llegeixo no ho crec” i tot això sense un sol moment d’aburriment
Quan acabas el llibre tens el sentiment d’haver llegit una novela inteligent, i molt ben construida.(cosa cada cop mes difícil …)
Jo la he acacabat dient-me “si no ho veig no ho crec” bé, mes aviat, “si no ho llegeixo no ho crec” i tot això sense un sol moment d’aburriment
M’agradat molt, tant que he acabat buscant altres llibres d’aquesta autora.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario