lunes, 1 de junio de 2009

LA PEL-LICULA.....

Anem al cinema, mira la cartellera a veure a quina hora la fan. Arribem a la taquilla i una cua ...au adeu, ja anirem entre setmana, no, quedem-nos total no aniran tots a la mateixa sala ... (És un multicinemes amb vuit sales) La cua va avançant, ja gairebé ens toca, ai els de davant, no han esperat fins ara per decidir pel-lícula que van a veure, no m'ho puc creure! Vaja, per fi s'han posat d'acord, “Els homes que no estimavem les dones”. Ja? No, encara no, Senyoreta les entrades no són numerades? No. S’en van, socors, tornen: Senyoreta, quant dura la pel- lícula? La cua comença a desesperar .... Bé, finalment ja tenim les entrades a la mà, vinga ràpid cap a dins. Per fi ens asseiem, després de treure les crispetes dels seients ... mitja sala està buida, podem escollir un bon lloc. Falta un quart d'hora i va entrant gent. Comencen els anuncis i continua entrant gent, ja no queda cap butaca. Tothom parlant, i ho sento, no ho suporto, menjant crispetes ... aquest sorollet ... La noia que tinc al costat menjant-se un magnum ... És una cosa que no entenc, és necessari menjar al cinema? Es fa abans o després però mentre? Em sembla una falta d'educació increïble però en fi, igual és que jo sóc molt rareta .... Tachin, tachin comença la música i per fi la peli. La gent va menjant i xiuxiuejar, però al quart d'hora es fa un silenci absolut, ni tan sols sorollet de crispetes ,bravo! Ni comentaris ni xarramecas ... La gent esta absorbida, abduida, seguint la pe -lícula,feia molt temps que no veia una cosa aixi. Uns perquè han llegit el llibre i ja saben de que va i aviam com ho ressolent ...i els altres perquè no saben de que va, i cal estar atent perquè si no ,no s'enterant.... Genial! I això dura les gairebé dues hores i mitja que dura la pel- lícula! M'encanta aquest silenci i aquesta atenció casi estic emocionada...i tot S'acaba la pel-li., i mentre anem sortint comentaris per a tots els gustos: "Escolta, l'han clavat", "doncs jo l'he trobat molt llarga", "doncs no, està molt ben feta", "si però és molt violenta" , "si, però menys que el llibre", "que falten coses", "no, és fidel al llibre", "Lisbeth és perfecta", "ell no és molt guapo", i etc, etc ,etc.... i mentre em dirigeixo a la sortida vaig trepitjant restes de crispetes ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... Arribo a casa, corrents agafo el llibre, vaig a rellegirlo, seguire amb el segon, que el vull tindre fresquet,fresquet perque el 18 de juny està aquí mateix ...i el Tino, el meu llibreter ja me'l te reservat...

3 comentarios:

  1. Estimada Maia, no saps les ganes que en tinc de veure la peli. Això sí sense crispetes ni Magnums!!!
    Muac.

    ResponderEliminar
  2. Hola Maia,
    Joa ara estic llegint el llibre, fa poc que l'he començat i per tant no aniré al cine. Totalment d'acord amb el tema crispetes.
    Una abraçada

    ResponderEliminar
  3. Cuina Vermella: és una bona adaptació, però el llibre és molt millor.Ptons
    Josep:Aviam si t'agrada, ja hem diras. I el tema crispetes que vols que et digui, a mi m'ataca...Ptons per tu i la Glòria.

    ResponderEliminar