LORENZO SILVA

Avui us parlare d’una novel.la publicada a l’any 1998 i que va ser reeditada al 2007.

EL LEJANO PAIS DE LOS ESTANQUES, no he trobat edició en català, no sé si n'hi ha.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_Silva

A meitat d'un tòrrid agost, el sargent Bevilaqua rep l'ordre d'investigar la mort d'una estrangera(Eva), el cadàver de la qual ha aparegut en una urbanització mallorquina.

La seva companya serà la inexperta agent Chamorro.

Poc a poc, el sergent i la seva ajudant van desvetllant els misteris que envolten la victima, per això hauràn de freqüentar d’incognit discoteques, platges nudistes i personatges tèrbols...i descobriran el que s’amaga darrera un idil.lic paisatge d’estiu(idilic aparentment. ..)

A mesura que van progressant en la ressolució del crim és va desvetllant la contradictòria personalitat de la victima.

El més interessant d'aquesta novel la no és tant la intriga, sinó l'evolució dels personatges principals (les seves reflexions sobre la vida, la joventut i el temps passat) i les pinzellades d’humor que es donan en certs moments potser en part perquè és una “extranya parella”,una parella de guàrdies civils formada per un home i una dona.

Els personatges :Rubén Bevilacqua i Virgínia Chamorro Viuen a Madrid, encara que els seus casos els duen a recórrer tots els punts de la geografia espanyola. Rubén Bevilacqua, conegut per tots per Vila, s'ha cansat segons les seves pròpies paraules que “el seu nom sigui inassequible a les prestacions lingüístiques dels seus compatriotes” i per això l’ha escurçat.

És fill d'un uruguaià, i el seu pare descendia d'italians.

Va néixer a Montevideo en 1962, i va tornar a Espanya amb la seva mare en 1969.Es llicenciat en psicología. Està separat i té un fill.

La seva afició és pintar soldadets de plom. Virginia Chamorro és segons el seu company “una cria de vint-i-quatre anys que havia intentat entrar en totes les acadèmies militars per a seguir la tradició familiar i que havent fracassat en l'obstinació s'havia conformat a contracor amb ser guàrdia. civil. Es una mica seca i bastant tímida. El seu bon nom li havia permès triar la destinació i el seu expedient esta replet de mèrits acadèmics, però no te experiència” .