viernes, 13 de noviembre de 2009

OLOR DE COLÒNIA

Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l'església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú?
Atrapat, atrapat queda el lector fins a l'última pàgina d'aquesta novel•la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions.
Olor de Colònia evoca la vida d'una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida.
Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d'una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l'escola per als fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi.
 Sílvia Alcàntara (Puig-Reig, 1994)
 A mitjans dels anys seixanta es trasllada a Terrassa on viu actualment. Com molta gent de la seva generació, fins que no s'acaba la dictadura no pot estudiar la seva llengua, i quan ho aconsegueix, se li obre un món que no havia pogut ni imaginar.
Es posa a escriure i encara no ha parat.
A principis dels anys noranta, obren una escola a Barcelona, l'Aula de lletres, on ensenyen tècniques d'escriptura literària; és de les primeres a apuntar-s'hi.
Després, a l'Ateneu Barcelonès completarà l'aprenentatge. Ha guanyat alguns premis de contes breus. Olor de Colònia és la seva primera novel•la
FONT: EDICIONS 1984
Una novel-la que t’atrapa fins a l'última pàgina i que te un final sorprenent.
Descriu com era la vida en una colònia tèxtil durant el franquisme i fa un retrat de l’evolució de la societat molt real.
 La Sílvia Alcàntara, recrea el món tancat de la colònia, un món jerarquic i de relacions de poder: els senyors, el director, el mossèn, les monges i sobretot, la classe obrera que viu a cop de sirena. M’agradat molt com l’autora explica els sentiments, les reaccions, com transmet l’opressió, les mentides, els perjudicis, els convencionalismes, les submissions, la manca de perspectives i la desesperança de molts del protagonistes.
Els personatges trobo que estan molt ben retratats.
Una novelassa!

7 comentarios:

  1. No fa gaire que vaig comprar aquest llibre. N'havia sentit a parlar molt bé i se'm va fer atractiu el fet de llegir sobre una manera de viure característica de la societat catalana de l'època.

    Ara, només em falta llegir-lo!.

    ResponderEliminar
  2. Hola Glòria és molt interessant, a mi m'agradat molt. Ánims i a llegir-lo. Una abraçada.

    ResponderEliminar
  3. És el següent de la llista, ja el tinc a punt! Ara m'estic llegint el Símbol Perdut de Dan Brown i quan l'acabi ataco Olor de Colònia, que n'he sentit a parlar molt molt bé!

    ResponderEliminar
  4. Hola Gemma, i que tal el d'en Brown? El recomanas?

    ResponderEliminar
  5. Sí! M'ha enganxat de seguida! Potser és més filosòfic que els altres dos, però segueix el mateix estil. Si us va agradar el Codi da Vinci, també us agradarà aquest ;)

    ResponderEliminar
  6. Ja me l' he anotat per llegir-lo. En tinc moltes ganes. Aquí, al Berguedà hi ha moltes colònies tèxtils, i em fa gràcia llegir una novel.la sobre aixó. Gracies!!
    ptns.

    ResponderEliminar
  7. Gemma, m'han passat al davant(el meu home) i estic en "llista d'espera"...
    Anna, crec que t'agradara.Ës una història propera a nosaltres en temps i que passa a casa nostra.Ptons

    ResponderEliminar