PATRICIA CORNWELL3

Publicat a El Punt Avui, 09-09-2011

Vint anys amb la forense
La nord-americana Patricia Cornwell guanya la cinquena edició del Premi Internacional RBA de novel•la negra

Un cop més, els responsables d'RBA aposten per un valor segur i atorguen el seu premi internacional a un autor reconegut i de qualitat contrastada. Patrícia Cornwell, amb l'obra Red Mist, a més de ser la primera dona premiada, no està sota l'ombra de la sospita de ser autora de la casa, com va passar en les dues edicions anteriors, Philip Kerr i Harlan Coben, no amb Andrea Camilleri, però també amb Francisco González Ledesma, el primer guanyador d'aquest guardó.

Joaquim Palau, director general d'RBA, va declarar que li feia “molta il•lusió estrenar amb aquest acte l'auditori de la nova seu editorial”, un luxós edifici al 22@ de disset plantes, sembla que de moment poc habitades, amb elements estructurals de tecnologia avançada i amb un vestíbul a peu de carrer digne d'una escena d'acció de Matrix.

Antonio Lozano, en representació del jurat, també format per Soledad Puértolas, Lorenzo Silva, Paco Camarasa i Anik Lapointe, va explicar que els originals presentats en aquesta edició han marcat un nou rècord: 211 obres. I és que els 125.000 euros de dotació són un gran reclam. “Molts originals eren en castellà, alguns de llatinoamericans, però en general de l'Estat espanyol, fins al punt que de les cinc obres finalistes, tres eren d'autors espanyols, una d'un llatinoamericà i l'única en anglès és precisament la guanyadora.”

Sobre Cornwell, Lozano va comentar, i feia l'efecte que amb més sinceritat del que s'acostuma en aquestes lloances obligades, que és “una precursora de la branca científica del gènere i de sèries de televisió com ara CSI, Bones, Dexter...” I sobre l'obra guanyadora va declarar que “està perfectament estructurada, amb un tempo brillant i, tot i que hi ha molta tecnologia i el cas es mou en un laberint complex, al final la protagonista ha de resoldre'l només amb la seva ment privilegiada”.

Es tracta de la dinovena novel•la protagonitzada per la patòloga forense Kay Scarpetta. Alguns dels més de 30 títols entre assaig i sobretot ficció que fins ara ha signat Cornwell han estat publicats en 36 idiomes a 50 països.

Una llarga relació

Després de 20 anys, els punts de contacte entre autora i personatge són molts. “La meva relació amb ella és molt bona, però no estic segura que ella sàpiga que existeixo”, va ironitzar Cornwell, persona de resposta concisa i to sec que, tot i això, va mostrar les maneres adquirides als estudis de televisió nord-americans, on és una habitual, amb comentaris com ara: “Si no em feu més preguntes em posaré a cantar i llavors us penedireu de no fer preguntes.”

Nascuda a Miami el 1956, Patricia Cornwell és una dona amb una personalitat complexa: sempre es va portar malament amb el pare, un important advocat que va abandonar la família quan ella tenia cinc anys; la mare va patir una forta depressió i Patricia i el seu germà van ser tutelats per l'Estat; ella mateixa va caure en una depressió i va passar per una etapa d'anorèxia; es va casar i divorciar abans de fer pública la seva homosexualitat; amb els diners aconseguits després de l'èxit de la seva primera novel•la, Postmortem, el 1991 va comprar-se cinc cases i cinc cotxes...

“Vaig començar de periodista de successos. Cada cop que arribava a l'escena d'un crim, em preguntava què se'n feia del cos un cop se l'enduien i només en quedava la silueta dibuixada amb guix a terra.” Així va descobrir que el que més l'interessava era la víctima, el cadàver, i no tant l'assassí. Després d'un temps de documentació i sis anys a l'oficina del cap mèdic forense de Virgínia, va començar a escriure novel•les. “Al principi seguia més els procediments forenses i per això les obres eren més sanguinàries, ara són més psicològiques, en part perquè la televisió ja ofereix sèries massa clares, en aquest sentit”, tot i que una morbositat gairebé inevitable continua sent present a les seves obres.

A Red Mist, que serà publicat abans de Nadal a RBA i poc després en català a La Magrana, hi ha molta maldat femenina. “Dono les mateixes oportunitats als meus empleats i per això m'agrada que també hi hagi dones dolentes; quan trobes una bona dolenta... són les millors!, perquè les dones som més intel•ligents i sabem com fer patir més”, va declarar amb un somriure equívoc.

Li agraden Hemingway i Lorca i admet “amb una mica de vergonya” que no és una bona lectora de novel•la negra. Potser és més aficionada al cinema, mitjà en què sembla força confirmat que d'aquí a un parell d'anys podrem veure Angelina Jolie interpretant Kay Scarpetta.