Avui us deixo l'entrevista realitzada al novel · lista Philip Kerr publicat al diari Ara el 24/5. Acaba de publicar una nova entrega de les aventures de Bernie Gunther.
Philip Kerr: "La gran maledicció d'Europa és l'excés de lleis i Parlaments"
Kerr va néixer a Edimburg l'any 1956, però viu a
Londres des de fa dècades. Així i tot, no anirà als Jocs Olímpics.
Philip Kerr: "La gran maledicció d'Europa és l'excés de lleis i Parlaments"
Contundent Autor
d'una vintena de novel·les, Philip Kerr no es mossega la llengua a l'hora de
valorar l'Església, els Jocs Olímpics anglesos, la correcció política i el
nacionalsocialisme. Acaba de publicar 'Praga mortal' (La Magrana / RBA)
Philip Kerr es va
emportar el Premi Internacional de Novel·la Negra RBA 2009 amb Si els morts
no ressuciten , un dels casos del detectiu Bernie Gunther. Decidit a no
abandonar el personatge que l'ha fet més popular, Kerr publica ara Praga
mortal , on l'Alemanya de finals de l'any 1941 li permet recuperar un dels
personatges més escabrosos del nazisme, Reinhard Heydrich, segon comandament de
les SS i "arquitecte de la solució final ", que va acabar amb
l'extermini de més de sis milions de jueus.
Tinc entès que el seu
primer contacte amb la literatura va ser força controvertit.
Vaig voler ser
escriptor des de molt jove. Vinc d'una família molt religiosa: anàvem a
l'església tres vegades cada diumenge. El pare tenia un grapat de llibres en
una prestatgeria tancats amb pany i clau, i això em va fer sospitar de la seva
natura pecaminosa o, com a mínim, no apta per a mi. No vaig trigar gaire a
descobrir on n'amagava la clau i obrir la prestatgeria secreta, i allà vaig
llegir des de les novel·les d'Ian Fleming fins a L'amant de Lady Chatterley
, de D.H. Lawrence.
Durant la seva
adolescència, va ser la influència eròtica de Chatterley, la que va predominar.
Com que no em podia
endur el llibre de Lawrence a l'escola, vaig escriure'n una versió. I vaig fer
la primera pela llogant-la als meus companys, cosa que va ser descoberta
ràpidament pel meu pare per culpa de la delació del pare d'un amic. Es va
enfadar tant que me la va fer llegir en veu alta davant de la meva mare, per
humiliar-me. No va ser això el que em va fer renegar de la religió: molt abans
ja havia decidit que Déu i jo érem incompatibles perquè tenia una por terrible
a l'aigua. I durant la missa, en comptes d'escoltar les paraules del capellà
preferia mirar les noies. Imaginava amb quines me n'aniria al llit.
El seu detectiu, en
comptes de pensar en el llit es delecta observant els pits de les dones amb qui
es va trobant.
A la majoria dels
homes ens passa. En Bernie no entén per què es fixa tant en els pits: no hi ha
una explicació racional, però la fascinació hi és. Des d'un punt de vista
femení, molt probablement no s'entendrà. Pel que fa als homes, només cal que
vagis un dia a la platja i observis cap on se'ns van els seus ulls quan una
dona fa top-less .
La seva atracció per
les dones es va fer evident de seguida... La fascinació per Berlín -escenari de
les vuit novel·les de Bernie Gunther- va arribar una mica més tard.
Va ser quan estudiava
dret. Em va interessar la influència del Romanticisme en la filosofia legal. No
crec que ningú estudiï dret per voluntat pròpia. El món judicial és execrable:
hi ha massa advocats i massa lleis. La gran maledicció d'Europa és l'excés de
lleis i Parlaments. L'únic que aconsegueixen tantes institucions és nodrir els
legisladors.
Vostè és ben
escèptic, igual que el seu personatge.
No sóc gens
conformista. Amb el personatge compartim una ansietat existencial important, i
també l'entusiasme per algunes coses. Però sobretot la visió crítica. Ara fa
dies que penso en els Jocs Olímpics anglesos, per exemple: em semblen una
despesa inútil de diners, i sé d'altra banda que molta gent amb bones
intencions els dóna suport. Actualment, l'únic equip vencedor d'esportistes que
tenim és el que participarà als Paralímpics: diu molt de l'estat actual de
l'Anglaterra moderna.
Aquesta afirmació ha
estat d'una gran incorrecció política, com a mínim.
La correcció política
ens fan perdre la capacitat d'expressar-nos lliurement. Ara mateix, a
Anglaterra, si un ciutadà n'insulta un altre pel carrer pot acabar detingut per
un policia. Només cal que les teves paraules siguin considerades ofensives
per l'agent de la llei . Per què no podem parlar amb llibertat? Una
vegada més, la culpa torna a ser dels legisladors.
Una bona manera de
fugir d'aquesta realitat actual és ambientar les seves novel·les a l'Alemanya
nazi, com ha fet en els llibres de la sèrie de Bernie Gunther.
La Segona Guerra
Mundial és un dels moments històrics més importants, i un tema interessantíssim
a nivell literari. Vaig decidir que el meu personatge, en comptes de ser
carnisser i viure la seva rutina, seria policia: d'aquesta manera, la
confrontació amb els ideals nacionalsocialistes seria molt més punyent. Ni faig
novel·la negra ni en llegeixo gaire. Els meus llibres van una mica més enllà de
la dinàmica dels crims i la seva resolució. Més aviat són novel·les
polítiques...
Un dels personatges
de Praga mortal és Reinhard Heydrich, figura clau del nacionalsocialisme
més brutal.
Heydrich és el nazi
arquetípic. El seu triomf durant el nazisme va ser precedit d'un gran fracàs
durant els anys de la República de Weimar. Va ser expulsat de la Marina perquè
es va embolicar amb la filla d'un alt comandament. Menys de sis mesos després
de donar a conèixer el destí fatal dels jueus europeus a la conferència de
Wannsee, va ser assassinat: és com si hi hagués hagut, per una vegada a la
història, sentit de la justícia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario