Parlem de tu, però no pas amb pena,
senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, de les teves
coses parlem, i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tant nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
MIQUEL MARTÍ I POL
Dedicat a les meves germanes Marta i Ester i a la meva amiga Cristina.
Us estimo molt.
Us estimo molt.
Molt emotiu!!!!!
ResponderEliminarM'han saltat les llagrimes.
Un petó
Isabel
Gràcies Isabel, un petó.
EliminarUnes paraules que, malauradament porten records...
ResponderEliminarPetonets.
Gràcies Gemma, un petó.
Eliminar