El Carvalho de Los Angeles
Va publicar la seva primera novel.la el 1992 però ja és un clàssic de la novel.la negra americana. El seu detectiu de Los Angeles Harry Bosch és un mite entre els seus seguidors i un digne successor del Marlowe de Raymond Chandler. Ha venut 50 milions d'exemplars dels seus 21 llibres i té tots els premis del gènere. Però Michael Connelly assegura que mai se l'havien pres tan seriosament com aquests dies a Barcelona, on ahir va rebre, al Saló de Cent de l'Ajuntament, el quart premi Pepe Carvalho. "No m'hauria pensat mai que tindria l'oportunitat de parlar dels meus llibres en un lloc com aquest, així que... per favor, diguin hola i saludin amb la mà", va dir Connelly. Va treure la càmera i va fotografiar els lectors que omplien la nau gòtica."No m'havia passat mai una cosa així i mai més em tornarà a passar. Els escriptors sempre exageren però, creieu-me, jo no". I al reservat, no gaire loquaç i molt professional Michael Connelly se'l pot creure.
NOVEL.LA SOCIAL:
 Unes hores abans, durant una entrevista amb aquest diari al Palau de la Virreina, argumentava el perquè de la seva sorpresa. "Espanya és un dels pocs països on la novel.la negra es considera més que un simple entreteniment i se n'analitzen els components socials. A una roda de premsa com la que acabo de fer, a Los Angeles no hi hauria vingut ningú". Ell també intenta retratar una realitat social a les seves novel.les, els baixos fons de Los Angeles --va tornar fa anys a Florida, on va viure la seva infància, però no el motiva com a tema-- i el seu polèmic departament de policia, el LAPD dels films d'agents corruptes i els vídeos amb pallisses racistes.--¿El LAPD es mereix la mala fama que té?--Sense cap dubte es mereix aquesta reputació. Ha comès errors increïbles. Però els agents que jo conec pateixen perquè saben que només se'n parlarà si fan malament la feina, i no si la fan bé. I són víctimes de decisions errònies: 10.000 policies cobreixen una àrea extensíssima i conflictiva, mentre que el departament de policia de Nova York en té 35.000. El 25% dels delictes als EUA queden sense resoldre. A Los Angeles, el 40%. Potser aquest és un dels motius de l'èxit de la novel.la negra, si més no al seu país: "El lector se sent alleujat quan tot se soluciona, hi ha un culpable, se l'identifica i se'l castiga". Aquesta és la part de ficció. La realitat són els delictes. "És impossible escriure sobre el meu país sense que aparegui un crim, els delictes, les armes són omnipresents" Potser per la seva comprensió pel treball dels agents que han de sortir al carrer --el seu Harry Bosch demostra que "la set de fer justícia, de fer el correcte, és universal"-- Connelly cau bé al cos i per això hi té fonts que l'alimenten de successos reals per a les seves històries, com quan exercia de reporter de successos a Los Angeles Times. Informació i novel.la estan estretament lligades encara. "Es barregen en una zona grisa. Jo el que volia era escriure novel.la criminal, i durant 14 anys em vaig preparar fent reportatges. La investigació prèvia és la mateixa, només canvia la meva actitud davant l'ordinador".
SENSE CSI
 A les novel.les de Bosch hi ha poca tecnologia i tècnica forense. Res de CSI. I seguirà sense haver-n'hi, diu Connelly: "Aquest tipus d'elements són extres, no deixen de ser accessoris, i és un error prestar- los massa atenció, perquè el lector es distrauria de la trama real". En el cas que n'hi hagi i que la parafernàlia científica només serveixi per ocultar-ne l'absència. I dos aclariments sobre els seus gustos. És certa la seva passió per El jardí de les delícies del Bosco, en honor del qual va batejar el detectiu. Quan passa per Madrid no deixa de visitar El Prado. No ho és tant l'afició al jazz. "Al crear Bosch vaig decidir que li agradaria el jazz, i va ser llavors quan vaig començar a escoltar-ne", confessa .
UNS EUA AÏLLATS
 Satisfet per la victòria d'Obama, aspira que, entre altres coses, obri a l'exterior els EUA: "Els últims anys hem estat un país insular, hem mirat poc al món", lamenta. Com lamenta --poques traduccions traspassen l'aïllament cultural del seu país-- no haver llegit les obres de Vázquez Montalbán i conèixer només de nom Pepe Carvalho, que segurament s'avindria amb Harry Bosch. Tot i que, això sí, com a lector prefereix les novel.les europees --Mankell, els britànics...--, que li permeten "viatjar" i oblidar la seva "feina", el crim de Los Angeles.
Bosch podria viatjar al passat
 Connelly va matar el seu personatge Terry McCaleb. ¿Per què ho va fer? ¿Acabarà amb Bosch? ¿El jubilarà? "Vaig matar McCaleb perquè Bosch em resultava més interessant i perquè un cop Clint Eastwood el va interpretar a Deute de sang ja tenia una cara i ja no podia escriure sobre ell", explica. Pel que fa a Bosch, a la seva edat ja no molestarà gaire. "He començat a pensar què farà quan deixi la placa de policia. Encara no sé si el convertiré en detectiu privat o si tornaré al passat, als anys 70 i 80, escriure la seva història a la guerra del Vietnam...". Tot i el que diu de McCaleb, no descarta que Bosch passi al cine si troba "un guionista i un intèrpret perfectes". Ara bé, preferiria que el personatge es desenvolupés més a fons en una telesèrie.
 FONT : EL PERIODICO DE CATALUNYA