ALICIA GIMENEZ BARLETT

• ‘El silencio de los claustros’ és la vuitena aventura de Petra Delicado
A Alicia Giménez Bartlett (Almansa, Albacete, 1951) l’han esmentat a The New York Times com un estrany exemplar de novel·lista europea traduïda als Estats Units, és idolatrada a Itàlia –on ha trobat un lloc en l’exquisida editorial Sellerio juntament amb Camillieri– i remata el bon moment amb la publicació claustros (Destino), la seva última novel·la, d’El silencio de los claustros,la vuitena protagonitzada per la seva popular heroïna, la inspectora Petra Delicado.

L’arrencada de la nova intriga, el descobriment en un convent barceloní del cadàver d’un monjo de Poblet expert en art, obliga Giménez Bartlett a desmarcar-se de qualsevol semblança amb la moda de la literatura conspirativoreligiosa.

El referent eclesiàstic s’ha de buscar doncs una mica més lluny, en la crema de convents de la Setmana Tràgica ara fa 100 anys, que funciona com a teló de fons històric.

«Sé que no em creuran però només em vaig adonar de l’aniversari quan vaig entregar la novel·la al meu editor. M’interessava aquell moment per la seva plasticitat –ara que ha passat tant de temps, es pot dir– i, a més, perquè reflecteix a la perfecció aquella visceralitat extrema sobre les coses que anys després ens portaria a la guerra civil i que encara dura».

Escrita després de Nido vacío, una història que va portar Giménez Bartlett pel tortuós territori de la pornografia infantil,

El silencio de los claustros té molt de joc: «Necessitava una novel·la més lleugera i imaginativa per treure’m el mal gust de boca de l’anterior, dels dos mesos que vaig passar documentant-me amb la policia sobre aquest tema tan escabrós». Així que aquest cop l’escriptora se n’ha mantingut allunyada en la tranquil·litat de les biblioteques.

Qui no té gaire pau és Petra Delicado, que en aquesta peripècia està altra vegada casada i ha de bregar amb els quatre fills del seu marit. «Això fa que aquesta novel·la sigui una mica més rara perquè Petra es veu obligada a formar part d’aquestes noves famílies que ara imperen».

Posada en la tessitura d’haver de triar bàndol en els incendiaris temps de la Setmana Tràgica, Giménez Bartlett es veu més enarborant la metxa. «Encara que l’Església ha tingut una influència molt negativa a Espanya, i no diguem la Conferència Episcopal, això no em dóna llicència per convertir en monstres els religiosos que apareguin aquí».

Sap de què parla.Va anar a un col·legi de monges.

Sor Guillermina, la priora, autoritària i fumadora, i contrapunt de Petra Delicado, està inspirada en un estrany exemplar real de les Teresianes de Tortosa. «Era una dona enorme, cubana, importada de Miami, que ens obligava a jugar a beisbol.

Sempre tenia fred i per això –juro que és així-- una altra monja havia d’anar sempre rere seu amb una estufa de butà.

Tot això no ho he inclòs a la novel·la perquè no m’acusin d’imaginativa».

FONT: ELENA HEVIA, El Periodico.