DONNA LEON S'ENFRONTA AMB L'ECOMAFIA EN L'ULTIMA NOVEL.LA

Més llibres cara a Sant Jordi. 
Un altre escritora que m'agrada molt: Donna Leon. Diu l'escriptora que una de les raons que l'impulsen a seguir escrivint les aventures de Brunetti és que li donen diners suficients com per viatjar pel món per escoltar òpera i que li diverteix enormement fer-ho, delit que transmet a milers de lectors a tot el Món

• L’escriptora establerta a Venècia afirma que la ciutat italiana és «tumoral» Donna Leon diu que l’escriptor no ha de ser un predicador, però en les seves últimes novel·les ha apuntat als ordes religiosos, als explotadors dels immigrants i ara a l’ecomàfia.

Ho acaba de fer amb L’altra cara de la veritat (Edicions 62 / Seix-Barral), l’última de les novel·les que protagonitza entre els canals de Venècia l’inspector Guido Brunetti.

«És escandalós com estan enverinant l’aire, l’aigua i la terra amb efectes a llarg termini que mataran els nostres fills», va exclamar durant la presentació del llibre, un altre cop a la llibreria Negra y Criminal.

Segons Leon, el trànsit de residus a Itàlia «és una bomba de temps» de la qual els italians eren conscients només a mitges fins no fa gaire temps.

Tan sols a Itàlia, opina, és concebible que la indústria elèctrica pugui advocar per construir noves plantes nuclears, segures i eficaces, però, això sí, situades a Albània. «És una pura bogeria confiar en l’habilitat tecnològica albanesa, crec que em compraré un comptador geiger», gairebé crida «Bé, o t’ho prens de broma o et poses a plorar», matisa.

Encara que Roberto Saviano (i la vaga d’escombraries de Nàpols) han donat a conèixer el desastre mediambiental de la Campània, ni les màfies ni els residus tòxics es limiten a aquesta zona, afirma l’escriptora: «A l’Adriàtic hi ha quantitat de vaixells fantasmes, restes enfonsades al fons de les quals ningú sap d’on han sortit i que estic convençuda que són vells vaixells carregats de residus de la indústria que van ser enfonsats intencionadament». I la turística Venècia no se n’escapa. «Les estadístiques de càncers a Itàlia són horroroses. El Vèneto és la zona d’Europa amb més incidència del càncer de mama. Venècia és tumoral», exclama, tremebunda.

Però L’altra cara de la veritat no només aborda el delicte ecològic, sinó també la cirurgia estètica. Un nou personatge, una rossa operadíssima, s’ha apoderat del llibre: Donna Leon en va tenir prou amb 30 segons per quedar fascinada per una dona amb un cos de model a qui no va poder adjudicar edat: «Podia tenir 30 anys o 70». I per al pròxim Brunetti ja té tema: la cartomància.

FONT : EL PERIODICO

ELS PROTAGONISTES

EL COMISSARI: Brunetti És un tipus afable, exquisit i culte, que llegeix a Herodot ia Dante. Descregut i lleugerament pessimista; honest i amant de la llei ... Amb aquestes premisses vitals i tal bagatge intel lectual, s'enfronta al crim. Mai va armat. Com a algun dels seus més il lustres col legues (Pepe Carvalho, o l'inspector Maigret) el que més li interessa és la recerca, a la que inverteix tots els recursos al seu abast, no sempre legals: Brunetti s'ha rendit a l'evidència que viu a Itàlia ...

Entre la llei i la justícia, Brunetti opta per la justícia.

A més d'una proverbial ia vegades relamida galanteria amb les dones, té el seu puntet masclista: mai cuina i poques vegades frega un plat, encara que es mor per l'pomodoro, la pasta i el prosecco.

Però Brunetti és, sobretot, un amant-i fidel-marit i un pare preocupat pels seus fills; en la família té al seu principal aliat.

LA DONA Paola és la filla d'un noble, venecià fins la medul la i amb títol nobiliari. És culta, professora de literatura anglesa a la Universitat, devota lectora Henry James, Melville i Dickens. La seva perspicàcia i sentit comú són de gran ajuda per Brunetti en la resolució dels casos.

ELS SOGRES Cultes, molt rics, frívols i exquisits, són el punt de connexió de Brunetti amb la bona societat veneciana, poder i diners en majúscules, un cercle del qual el comissari sospita que hi ha darrere de la majoria de malifetes que persegueix. En ocasions, i molt a pesar, Brunetti ha d'acceptar un cable dels seus sogres ...

EL JEFE:Tòpic, però cert, a la prefectura, l'enemic de Brunetti és el seu cap, Giuseppe PATTA, un perfecte inútil, burocràtica i servil amb el poder, que es penja les medalles alienes i es compra les camises a Londres. Més patètic que antipàtic, fins al punt de ser la comidilla de la prefectura perquè la seva dona va fugir amb un magnat del cinema porno ...

LA SECRETARIA Elettra Zorzi, la secretària del cap insofrible, és, en canvi, de gran ajuda per Brunetti. Té molt bons contactes, és hàbil amb els ordinadors i encara que entre ells hi ha cert ... feeling, Brunetti mai es permetrà anar més enllà i la signorina tampoc dóna peu.

VENÈCIA La ciutat és gairebé un altre personatge per dret propi, amb la seva aparent placidesa de Sereníssima Repubblica, sota la que batega l'enyorança per la ciutat d'altres temps, abans de l'allau de turistes, abans de la desaparició dels llocs de fruita de carrer, abans de ka contaminació irremeiable que consumeix la vida de la llacuna, les aigües de Venècia, coneixedores del destí que els espera.

Més informació aqui:http://www.donnaleon.es/