PFIZER PAGARÀ 55 MILIONS PELS EXPERIMENTS MORTALS A NIGÈRIA.

Aquests dies estic fent un "intensiu" de cara a Sant Jordi i avui no anava a fer cap entrada però al llegir aquesta noticia no m'he pogut estar de posar-la i parlar-vos d'un llibre que vaig llegir fa temps. Es un llibre que em va impressionar, i quan avui he llegit l'article al diari, que fort, és allò de que la realitat supera la ficció. Perquè al llibre hi ha un épileg en que l'autor fa unes reflexions però encara no t'ho acabas de creure que estiguint passant aquestes coses de veritat... No és novela negra, encara que el autor es conegut per ser el "pare" de Kurt Wallander, un policia suec amant de l'opera,separat,agobiat per el pare, amb problemes de salut i sobretot mal alimentat(no com els polis i detectius mèditerranis..."leasé":Carvalho, Montalbano,Brunetti i Jaritos per exemple). Henning Mankell va nèixer a Estocolm i actualment viu entre Suècia i Moçambic a on dirigeix el teatre nacional Avenida a Maputo. EL CEREBRO DE KENNEDY, Henning Mankell Tusquets Editores, 2006 A la tardor de 2004, l'arqueòloga sueca Louise Cantor, que dirigeix unes excavacions al Peloponès, es disposa a tornar al seu país per uns dies per participar en un seminari sobre enterraments en l'Edat de Bronze. Te moltes ganes de veure al seu fill Henrik, que viu a Estocolm i al que planeja visitar abans de tornar a Grècia. La vigília de la seva partida, diversos contratemps la duen a rememorar la ruptura amb el seu exmarit, Aaron Cantor, que la va abandonar anys enrere i ara està en parador desconegut. Ja a Suècia, decideix anar a veure al seu fill malgrat que aquest no ha contestat a cap de les seves trucades en els darrers dies. Quan entra a l'apartament de Henrik, estranyament silenciós, veurà una cosa que trigarà a assimilar: el seu fill és mort. Encara que els forenses dictaminen que es tracta d'un suïcidi, Louise, decidida a esbrinar pel seu compte els motius de la mort del seu fill, es llença a un arriscat periple que el portarà d'Austràlia a Espanya, de Suècia a Moçambic. A mesura que avança en les seves investigacions, no només va descobrint facetes desconegudes del seu fill, sinó que també s'obre pas per una fosca trama en la que estan implicades l'ambaixada de Suècia a Moçambic, una organització en favor dels malalts de sida a Àfrica i una important indústria farmacèutica. En aquesta novel la, Mankell mostra el seu domini de la novel la policíaca i la seva preocupació per les grans injustícies que es cometen en el món i, més concretament, a l'Àfrica. Pfizer pagarà 55 milions pels experiments mortals a Nigèria 1. • La farmacèutica indemnitzarà les famílies d'11 menors per evitar el judici 2. • L'empresa va assajar sense permís un nou fàrmac contra la meningitis en 200 nens Després de negar-ho durant més d'una dècada; d'afirmar que aquells nens no havien mort per culpa del seu fàrmac sinó per les malalties que en aquells temps, a mitjans dels 90, feien estralls entre la població nigeriana; de, segons van denunciar els advocats de les víctimes, dilatar i seguir dilatant el procés judicial fins al cansament, la multinacional farmacèutica Pfizer ha reconegut --almenys tàcitament-- que va actuar al marge de la llei quan el 1996 va enviar un equip a Nigèria a provar un medicament per curar la meningitis. La irresponsable gosadia de la companyia nord-americana, que va utilitzar sense permís 200 nens, va acabar amb la mort d'11 d'ells i tota mena de gravíssims problemes per als altres: ceguesa, sordesa, lesions cerebrals i paràlisi. Aquest reconeixement tàcit ha quedat consignat en la decisió de l'empresa, feta pública divendres, de pagar 55 milions d'euros --poc més de la meitat per a les famílies, i la resta, per a la reconstrucció d'un hospital-- amb la condició que els afectats retirin la causa. L'estat de Kano, d'on procedien tots els nens utilitzats en l'experiment, reclamava 2.000 milions, així que, almenys comparada amb els objectius inicials, la indemnització és exigua. Però la causa que va obrir més tard el Govern nigerià, en què demanava 7.000 milions, continua oberta. APROFITAR EL CAOS El medicament s'anomenava Trovan. Era el 1996 i l'empresa que avui presideix Jeffrey Kindler va enviar un equip a la miserable ciutat de Kano amb la missió de provar-lo. El lloc estava sent assolat per una triple epidèmia de meningitis, xarampió i còlera, i hi havia centenars de persones amuntegades a les portes dels centres mèdics; els enviats de Pfizer van instal.lar un campament al costat d'un altre de Metges Sense Fronteres i van disfressar la seva activitat de missió humanitària. De la multitud aplegada davant l'Hospital de Malalties Infeccioses de Kano, van escollir 200 nens per portar a terme les proves; la meitat van ser medicats amb Trovan, i l'altra meitat, amb el fàrmac contra la meningitis d'una empresa rival. Els 11 nens van morir, i aprofitant el caos que regnava al país, els tècnics de Pfizer van agafar l'avió i van tornar a casa. Els pares, naturalment, no sospitaven ni tan sols que els seus fills estaven sent utilitzats per a unes proves farmacèutiques. El document que l'empresa va presentar davant el jutge, un suposat permís atorgat per la Comissió d'Ètica de Kano, va resultar fals: la comissió va ser creada un any després de les morts. L'advocat de les víctimes, Richard P. Altschuler, assegura que la història va inspirar el novel.lista John Le Carré per escriure The constant gardener, traduïda i portada al cine com El jardinero fiel. Divendres, quan va firmar el pacte amb la farmacèutica, va dir que se sentia orgullós d'haver resistit, d'haver actuat com "el jardiner constant" per aconseguir un final feliç. O més o menys feliç. Us convido a fer el vostre comment, que en penseu d'això? FONT: EL PERIODICO, TUSQUETS EDITORES.