SANTS-MONTJUÏC/LA HISTÒRIA DE... UNA LLEGENDA URBANA DEL XVIII

PENJATS I UN FANTASMA A LA CREU COBERTA

"Hostafrancs, 150 anys d’Història." ALBERT TORRAS

En altres temps, el viatger que arribava a Barcelona rebia només entrar la seva ració d’angoixa o de seguretat, segons si era un lladre o un comerciant.

En l’accés a la ciutat, el nouvingut cavalcava entre penjats que es podrien sota el sol i les llunes. Molt pocs ciutadans saben que el que actualment és la plaça d’Espanya va ser des de l’edat mitjana fins a finals del segle XVII una muntanya plena d’ajusticiats:El Turó dels Inforcats.

El camí de la Creu Coberta, principal accés llavors des de gairebé tot Espanya, era el lloc on s’ajusticiava i s’exhibia, per a escarment i advertència, els cossos dels condemnats a la pena capital.

Per més precisió, als terrenys que hi ha entre el que ara són l’avinguda de Mistral i el carrer de la Creu Coberta.

Els viatgers que van deixar memòria i les llegendes que es van construir al voltant d’aquesta via ens proporcionen una bona mesura del temps que ha transcorregut fins avui, i els canvis substancials que van transformar Sants, un petit assentament de campanya, en un dels barris més significatius de Barcelona.

Albert Torras, entusiasta detectiu del passat del barri de Sants, recrea amb la distància necessària «el desgrat que havia de provocar en tots els vianants l’olor de la corrupció i les aus de presa que menjaven els cossos morts».

Sens dubte era un paratge que, imaginat de nit, propicia totes les llegendes possibles.

Com la del cavaller i el desconegut que el mateix Torras recull en un llibre de llegendes de Sants que encara està a la recerca d’editor

Explica que un cavaller, obligat a transitar de nit el camí dels ajusticiats, va ser sorprès per un desconegut que el va desposseir de béns, armes i roba, i li va ordenar a més que esperés en aquell lloc. El cavaller ho va fer, per sentir després de poc temps que una mica més endavant, en plena foscor, s’iniciava un combat del qual li arribaven gemecs mortals.Poc després, va tornar el desconegut per tornar-li la roba i dir-li que s’havia canviat per ell per fer front a l’emboscada que l’esperava per assassinar-lo.

Explica la llegenda que el desconegut era un antic soldat, mort, que havia tornat del més enllà per agraïment, a rebre cinc punyalades destinades al cavaller.

Font: RAÚL ARGEMÍ, EL PERIODICO