< Jordi Sierra és un autor molt prolífic. Una visita a la seva entrada de la Wikipeda, versió espanyola, dona com a resultat un total aproximat de cent cinquanta llibres (en català, al seu web, se’n compten cent catorze). Només a l’Estat ha venut més de set milions de llibres. (Es un gran amant del rock) i especialista en grups com els Beatles, els Stones o els mateixos Led Zeppelin.
A Quatre dies gener, (publicada simultàniament en català i castellà ) l’acció es desenvolupa els darrers dies de la Catalunya republicana del 1939. Sierra estructura l’obra en quatre grans capítols, que corresponen cronològicament als quatre dies previs de l’entrada de les tropes feixistes a Barcelona (23-24-25-26 de gener de 1939).
LA HISTÒRIA
Es ben senzilla: mentre el Govern republicà –i tothom qui pot- abandona Barcelona a la seva sort i a les tropes del general Franco, enmig del caos, l’inspector Miquel Mascarell s’enfronta al que probablement sigui el darrer cas de la seva carrera.
Impossibilitat de fugir de la ciutat per la greu malaltia que té la seva esposa Quimeta, i afectat per la mort d’en Roger -el seu únic fill- a la guerra, l’últim policia de Barcelona intentarà treure l’entrellat d’una desaparició i desprès doble assassinat.
A peu per una ciutat desesperada , Mascarell anirà seguint pistes fins a trobar l’assassí. Entre las runes d’aquesta Barcelona descobrirà que el vells feixistes amagats tornen a casa i reprenen les seves vides, disposats a la venjança tot esperant l’entrada triunfal dels salvadors i “l’alliberament de Catalunya”... L’inspector es planteja:”per què els salvadors semprè alliberaven segons les seves creences i circumstàncies encara que els salvats i alliberats no ho volguessin”
M’agradat l’ambientació de la novel-la pero sobretot el aspecte psicòlogic, l’etica del policia que malgrat que tot s’enfonsa irremeiablement a seu voltant el crim s’ha d’investigar perquè la victima té uns drets. L’inspector Miquel Mascarell es un home digne i l’autor fa un homenatge a totes aquelles persones que enmig de la fam i la ràbia van ser capaces de sobreviure i mantenir la dignitat.
Es ben senzilla: mentre el Govern republicà –i tothom qui pot- abandona Barcelona a la seva sort i a les tropes del general Franco, enmig del caos, l’inspector Miquel Mascarell s’enfronta al que probablement sigui el darrer cas de la seva carrera.
Impossibilitat de fugir de la ciutat per la greu malaltia que té la seva esposa Quimeta, i afectat per la mort d’en Roger -el seu únic fill- a la guerra, l’últim policia de Barcelona intentarà treure l’entrellat d’una desaparició i desprès doble assassinat.
A peu per una ciutat desesperada , Mascarell anirà seguint pistes fins a trobar l’assassí. Entre las runes d’aquesta Barcelona descobrirà que el vells feixistes amagats tornen a casa i reprenen les seves vides, disposats a la venjança tot esperant l’entrada triunfal dels salvadors i “l’alliberament de Catalunya”... L’inspector es planteja:”per què els salvadors semprè alliberaven segons les seves creences i circumstàncies encara que els salvats i alliberats no ho volguessin”
M’agradat l’ambientació de la novel-la pero sobretot el aspecte psicòlogic, l’etica del policia que malgrat que tot s’enfonsa irremeiablement a seu voltant el crim s’ha d’investigar perquè la victima té uns drets. L’inspector Miquel Mascarell es un home digne i l’autor fa un homenatge a totes aquelles persones que enmig de la fam i la ràbia van ser capaces de sobreviure i mantenir la dignitat.
A Quatre dies de Gener descobrim personatges molt perversos i amorals, personatges de la societat benestant i burgesa,( els Cortacans, els Niubo, els Pomaret,Sallent, ...)que primer és fan passar per adeptes (sospitosament...) a la República però que quan esto tot a punt d’acabar surtent dels seus amagatalls i es mostren com l’enemic interior que “posan ciris a Deu i al Diable” però tambè bones persones que resisteixent i s’ajudent .(la senyora Herminía la veïna que ajuda la Quimeta, el metge que resisteix al Clinic, en Tomàs Abellàn el company al front del Roger,el periodista d’El Socialista l’Amadeu Sospedra, en Ruben Mainat el periodista de La Vanguardia....
Un llibre molt, molt recomanable.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario