LA NOVA NOVEL-LA DE ASA LARSSON: EL CAMI FOSC

La tercera novel-la publicada al nostra país i protagonitzada per l'advocada Rebecka Martinsson i que va ser publicada a Suècia el 2006. Falten un  altra publicada el 2008 i una última el 2009, que espero no triguin tant a publicar-se, esperar cinc o sis anys em sembla excessiu ...

Sinopsi

Una dona apareix morta en un llac glaçat. El seu cos està torturat i presenta una estranya cremada al voltant del turmell. Des del primer instant, la inspectora Anna-Maria Mella sap que necessita ajuda. El cadàver és d'una de les executives d'una companyia minera que s'estenen per tot el món. Anna-Maria necessita que una advocada li expliqui algunes coses sobre el negoci, i coneix a la millor. L'advocada Rebecka Martinsson està desesperada per tornar al treball després d'un cas que l'ha destrossat, i accepta la proposta d'Anna-Maria Mella. Les seves investigacions revelen una complexa i sinistra relació entre la víctima, el seu germà i el director de l'empresa. Tot sembla indicar un mòbil sexual, però els negocis tèrbols de Kallis Mining obriran una altra via d'investigació.

Us transcric un  article de El Periodico publicat el 12-1-2011

L'Àfrica des de l'Àrtic


La sueca Asa Larsson presenta una potent, addictiva, lluminosa i ben escrita tercera entrega de la sèrie de l'advocada Rebecka Martinsson


El camí fosc representa un salt radiant en la trajectòria de l'escriptora sueca i jurista de formació Asa Elena Larsson (1966). Superats els obscurs escenaris dels dos primers thrillers (Aurora boreal i Sang vessada), aquest tercer llibre prescindeix dels cadàvers dels capellans de les dues primeres entregues per endinsar-se en la via d'un relat policíac potent, social, addictiu, més lluminós i ben escrit. Tens com els anteriors però sense figures religioses, amb capítols de considerable longitud, amb l'Àfrica com a motiu i l'Àrtic com a escenari.


I és que l'Àfrica no és aliena al thriller contemporani: des d'El xinès, de Henning Mankell (excel•lent escriptor de qui caldria primer llegir La lleona blanca) a El jardiner constant, de John Le Carré (el millor dels seus crepusculars misteris, tan suggerents alguns com arítmics els altres), l'absoluta plenitud de Zulu, del francès Caryl Férey (un magnífic i violent thriller, injustament ignorat) i el més recent El pico del diablo, del sud-africà Deon Meyer (un autor encara per descobrir).


Aquí l'Àfrica retratada és la dels governs corruptes i les companyies mineres amorals, de poderosos tentacles i sense cap escrúpol, epicentre de la novel•la de Larsson. Aquesta és la tercera entrega d'un projecte de sis, amb dues que ja han estat traduïdes al català i una quarta, Till dess din vrede upphör (I es calmés la teva ira), en suec, i en la qual un llac glaçat torna a ser l'escenari inicial del crim, com a El camí fosc.


Novel•la coral que s'articula al voltant del tàndem de l'advocada (adjunta al fiscal) Rebecka Martinsson i la detectiu Anne-Maria Mella, sorprèn veure que la trama gravita sobre múltiples protagonistes, que tots els personatges són importants en trams curts d'investigació i llargues digressions similars a petits universos de vides privades, gent nòrdica als antípodes del Mediterrani actual, en un relat -simplement- magnífic. Al marge queda que s'hi troba a faltar una revisió de la versió catalana, fet que evitaria errades i inconsistències en la traducció. Uns apunts com a exemple: un fill es transforma com per art de màgia en promès o una acció que comença en diumenge acaba en dissabte, a part d'alguns noms mal escrits.