"LA BOCA NO ES PARA HABLAR, ES PARA CALLAR"
Feia temps que volia fer aquest post, la novel-la em va agradar molt, però una porta tantes coses al cap que ... Fa uns dies vaig veure per la tv un reportatge sobre un narco gallec i em vaig recordar d'aquest llibre publicat l'any passat .
Si heu llegit la trilogia de Marsella de Jean-Claude Izzo (Total Kheops, Churmo i Solea, http://elracodelcuscus.blogspot.com/search/label/JEAN%20CLAUDE%20IZZO) us agradara Todo es silencio.
Aquesta novel.la és la història de tres nens que es fan adults i al centre de la vida, hi ha algú omnipresent que viu gràcies al silenci ia la ceguesa del poble, Mariscal. Un silenci que li permet passar de ser contrabandista de tabac i alcohol (ben vist i fins i tot envejat) a narcotraficant, tot depèn del mateix: veure, escoltar i callar.
Todo es silencio
En Brétema, a la costa atlàntica, hi va haver un temps en què les xarxes del contraban, reconvertides al narcotràfic, van aconseguir tanta influència que van estar molt a prop de controlar-ho tot: el poder social, les institucions, la vida de la seva gent. Fins, Leda i Brinco exploren la costa a la recerca del que el mar llança després d'algun naufragi, el mar és per a ells un espai de continu descobriment. La destinació d'aquests joves estarà marcat per l'ombra odiosa i fascinant a un temps de l'omnipresent Mariscal, amo de gairebé tot en Brétema. Manuel Rivas, amb una prosa incisiva que tan aviat és mar en calma com embravit, dóna forma a un univers fronterer en què els silencis van modelant a cada un dels protagonistes. Una novel.la que relata com els cercles del crim envolten i corrompen, no sempre amb èxit, l'estrany follet de la condició humana.
Edit. Alfaguara
Una nove-la diferent, no m'atreveixo a definir-la, és alhora novel-la negra, novel-la de denúncia, novel-lal social, novel-la costumbrista ... Una novel.la que en menys de 300 pàgines (exactament 285) explica una bona història. Al principi he de reconèixer que em va costar una mica, no avançava però després, que curta se’m va fer.
Aquesta novel.la és la història de tres nens que es fan adults i al centre de la vida, hi ha algú omnipresent que viu gràcies al silenci ia la ceguesa del poble, Mariscal. Un silenci que li permet passar de ser contrabandista de tabac i alcohol (ben vist i fins i tot envejat) a narcotraficant, tot depèn del mateix: veure, escoltar i callar.
Bretema, (que en gallec vol dir boira) és un nom imaginari "que no es correspon amb un poble però si amb una geografia, el mar dóna vida i també mort" diu l'autor.
Manuel Rivas en una entrevista publicada a El País, diu que l'assumpte de la novel.la és el narcotràfic, tractat aquí com una ficció "per poder anar una mica més enllà, perquè com deia John Ford de les seves pel.lícules, aquí tot és ficció però tot és veritat ".
Per Rivas, el que va impedir la consolidació d'una màfia gallega va ser la reacció de les mares contra la droga: "Elles van acabar amb el silenci i amb la suspensió de les consciències".La novel-la aquesta escrita en gallec i traduïda al castellà, ignoro si esta traduïda al català.
Todo es silencio
En Brétema, a la costa atlàntica, hi va haver un temps en què les xarxes del contraban, reconvertides al narcotràfic, van aconseguir tanta influència que van estar molt a prop de controlar-ho tot: el poder social, les institucions, la vida de la seva gent. Fins, Leda i Brinco exploren la costa a la recerca del que el mar llança després d'algun naufragi, el mar és per a ells un espai de continu descobriment. La destinació d'aquests joves estarà marcat per l'ombra odiosa i fascinant a un temps de l'omnipresent Mariscal, amo de gairebé tot en Brétema. Manuel Rivas, amb una prosa incisiva que tan aviat és mar en calma com embravit, dóna forma a un univers fronterer en què els silencis van modelant a cada un dels protagonistes. Una novel.la que relata com els cercles del crim envolten i corrompen, no sempre amb èxit, l'estrany follet de la condició humana.
Edit. Alfaguara
Entradas
Maia he intentat entrar al teu correu però alguna cosa falla. T'explico: el proper dia 17 de setembre volem fer una trobada dels blocaires de Sants. La idea és esmorzar a Can Baltà i anar després al nou local del carrer Galileu perque el coneixeu i comentem entre tots les idees que tenim. Em diràs que sí que vens,oi?...Som una colla! (i m'han dit que vius aprop meu...).Una abraçada, espero resposta!
ResponderEliminar