PAUSA....

El racó del cuscús tanca per uns dies, però tornara ben aviat que només falten quinze dies per Sant Jordi ...

2/3/2009 ADÉU A UN DELS GRANS DEL TEATRE Article de Carles Flavià: 'T'estimo, i fins aviat' La festa s'ha acabat. El públic, sobretot el dels Països Catalans, ha perdut el Rei del Riure, l'home que ens feia més feliços. Curiosament, Pepe era galaicocatalà, i es va convertir parlant en castellà en el gran defensor de la nostra terra. Pepe se n'ha anat el dia de les eleccions gallegues, de la marató de Barcelona, de les derrotes de l'Espanyol i del Barça... Si el seu parodiat Jesús va convulsionar el temple amb la seva mort, Pepe se n'ha anat enmig d'aquests drames. Ha estat el millor, el més estimat pel públic i l'inventor, després del seu estimat Miguel Gila, de l'ofici de monologuista. Pepe ha estat un triomfador a l'escenari, al llit i a la vida, perquè ha fet sempre el que ha volgut o, dit en el seu argot, el que li sortia dels collons. Home culte i valent, admirador de Lorca, Pla i García Laviana, va fer que, a l'haver-lo conegut, la vida em semblés més bonica. A tu, com a la nostra Luci i al meu gos Vaguira, et dic que t'estimo, i fins aviat. FONT:EL PERIODICO

Article d'Albert Om: 'Me'n vaig' El dia de Nadal del 2006, quan encara no estava malalt, Pepe Rubianes va escriure des d'Etiòpia un poema sobre la mort: "Se me acaba el tiempo y hay que ceder el sitio. Así es la cosa". El poema servia d'epíleg a un llibre de memòries que va titular Me voy. Un resum perfecte de la seva vida: Rubianes sempre se n'anava de tot i de tothom. Voler-lo lligar era començar-lo a perdre. En els últims temps, fins i tot se n'anava d'ell mateix. Per això els seus constants viatges a l'Àfrica, per oblidar-se de qui era Pepe Rubianes. Però ara que se n'ha anat definitivament, ara que ha emprès el seu últim viatge, descobrim que no és veritat que hagués de deixar el seu lloc a ningú. Pepe Rubianes és irreemplaçable. No n'hi ha dos com ell. Penjarem el seu uniforme teatral --camisa i pantaló negres-- a dalt de tot de l'olimp d'humoristes, lliurepensadors i franctiradors d'aquest país. I ell, que se n'anava de tot, es quedarà allà per sempre. Pots marxar tranquil, Pepe: tu has disfrutat molt de la vida, i nosaltres hem disfrutat molt de tu. Ah, i un avís per a l'Espanya més rància, per a l'Espanya que el va voler portar a judici: Rubianes podia marxar, però callar no callava mai. I ara tampoc ho farà. Et continuarem escoltant, Pepe. FONT: EL PERIODICO

RUBIANES

http://www.youtube.com/watch?v=bCMXuQKisyE Adeu a un home lliure. "Soy gallego, vivo en Barcelona y hablo castellano"