EL GUARDIÀ INVISIBLE, DOLORES REDONDO

Una d'aquelles novel · les que atrapen el lector des de la primera fins a l'última pàgina.

Aquesta és la primera part de la trilogia de Baztan, per la qual Destino va apostar fort a la Fira de Frankfurt del 2011.  

Ja s'han venut els drets per a la seva adaptació  cinematogràfica, però això és un altra història...

 

 El guardián invisible és una novel-la que barreja amb originalitat el realisme d’una investigació policial amb la màgia de la mitologia basc-navarresa, les detallades descripcions de proves científiques forenses amb una asfixiant atmosfera de llegenda.

 Una novel·la amb una protagonista, Amaya Salazar, inspectora de la policia Foral instruïda a l’FBI.

Una dona dura, intel·ligent, decidida i perspicaç, qualitats que la fan idònia per dirigir la investigació de la mort de quatre adolescents al poble d’Elizondo, a la vora del riu Baztán, un dels enclavaments màgics del País Basc i Navarra. Totes elles han aparegut en les mateixes circumstàncies, el que apunta cap a un assassí en sèrie. Un assassí que, com és evident des del primer moment, és algú del poble, conegut per les noies.

Les investigacions conduiran a la inspectora a Elizondo, una petita localitat d’on és originària i de la qual ha intentat allunyar-se tota la seva vida.
Amaia Salazar ha de lluitar en dos fronts: el professional, centrat en la investigació d’una sèrie d’assassinats que causen gran malestar social, i el front personal conflictiu, complex i emocional com en moltes altres famílies i que en aquesta novel·la passa a ser tan sorprenent o més que el desenllaç de la investigació policial.

Amaia intentarà caçar un assassí ritual amb un fort simbolisme psico-sexual relacionat amb la mitologia basca, i que seguirà sembrant de cadàvers les marges del riu sense donar-li cap descans, mentre ella lluita contra la gelosia professionals d’alguns dels seus col·legues, els conflictes no resolts del passat amb les seves germanes i un fosc secret que va marcar la seva infància i que tornarà per turmentar-la com un fantasma.

El temps corre en contra de la inspectora. El sanguinari projecte de l’assassí acaba de començar. El malfactor imprimeix en els seus crims l’empremta de la riquíssima mitologia de la vall de Baztán, fins al punt que Amaia i el seu equip es veuran, per moments, enfangats en una gens racional tessitura: poden ser els crims objecte d’un Basajaun, una criatura de llegenda?

L’ésser mitològic a què fa referència el títol de la novel·la, el guardià invisible, el Basajaun, és un homínid que mesura dos metres i mig d’alt, d’amples esquenes, una llarga cabellera i bastant pèl per tot el cos. Habita en els boscos dels quals forma part, i en els que actua com a entitat protectora.



 

L'HORA ZEN, TERESA SOLANA

http://elracodelcuscus.blogspot.com.es/2010/11/avui-us-porto-una-autora-de-casa-nostra.html

Un nou llibre de l’escriptora Teresa Solana.

Una novel-la que sorprèn: novel-la negra, comèdia i novel-la de costums ...tot en un mateix llibre.
Una crítica ferotge al món de les teràpies alternatives, que enganxa des de les primeres cuatre pàgines, no pots deixar la novel-la. La Teresa Solana, barreja la vessant més quotidiana de la vida dels personatges amb les situacions més rebuscades, el tràfic d’antiguitats, els assassins a sou, els agents de la CIA, la màfia dels països de l’Est.... Hi ha fragments del llibre absolutament delirants i divertits. No hi ha embolic on el Borja Masdéu i el seu germà no s’hi vegint implicats.

SINOPSI
Els germans detectius Borja i Eduard es disposen a rebre al seu despatx d’opereta una clienta molt especial, Teresa Solana, que està escrivint una novel•la sobre la moda de les teràpies alternatives ambientada a la part alta de Barcelona. Però per un contratemps inesperat els dos germans es veuran embolicats en una conspiració d’espionatge internacional que estarà a punt de costar-los la vida.
Al mateix temps que l’encàrrec de l’escriptora els obliga a freqüentar un exclusiu centre de meditació anomenat L’Hora Zen i a investigar l’enrevessat assassinat d’un metge homeòpata, Borja i Eduard se les hauran de veure amb la CIA, amb un comissari dels Mossos d’Esquadra que els té clissats i amb la seva mateixa incompetència. I, a tot això, per sobreviure a la crisi, el Borja ha decidit fer d’intermediari en una operació de tràfic d’antiguitats...
FONT: Edicions62

Carn de canó, Donna Leon

  "Carn de canó" és el nou cas de l’inspector Brunetti, que ens introdueix en el món de la indústria alimentària, en concret a l’escorxador de Preganziol, que proporciona carn a la ciutat de Venècia. La cobdícia de veterinaris corruptes posa en perill la salut dels venecians. Però no tothom està disposat a canviar la seva honestedat professional per diners.

El cadàver d’un home desfigurat apareix flotant en un canal. No hi ha denúncies de desaparicions, l’home no porta documentació, ha perdut una sabata, i Brunetti només compta amb l’informe del forense per a la seva investigació: el difunt patia una estranya malaltia.

No obstant això, el comissari té la rara intuïció que coneix a la víctima; inexplicablement, sap que té els ulls clars. Seguint el rastre d’una possible pista, Brunetti arribarà fins al escorxador de Preganziol, a Mestre, fora del seu territori habitual.

Qui és aquest home sense rostre ni passat? Qui i per què ho va eliminar? Un cas sense informació és un repte per al comissari Brunetti, que haurà de submergir-se en les zones més desconegudes de la sempre inquietant Venècia.

L’ESCRIPTORA

L’escriptora Donna Leon era fins fa poc professora de literatura anglesa i nord-americana en l’extensió que la universitat de Maryland té a la base de les forces aèries dels Estats Units en les rodalies de Venècia, però va deixar la docència per dedicar-se a les seves dues grans passions: la literatura i l’òpera.

Protagonitzades pel comissari venecià Guido Brunetti, personatge central de tota la seva obra i que Donna Leon va crear a principis dels 90, ha publicat una vintena de novel·les. La primera, Mort a La Fenice (1992) va obtenir el prestigiós Premi Suntory a la millor novel·la d’intriga.

Els seus llibres estan traduïts a vint-i idiomes, inclòs el xinès, convertint d’una autora de culte a països com Anglaterra, França, Espanya i, sobretot, Alemanya, on els seus llibres han assolit unes vendes de més de 200.000 exemplars. Malgrat l’èxit que té el seu Brunetti a tot Europa, a Venècia és gairebé una desconeguda. No vol que les seves obres es tradueixin a l’italià, “prefereixo que al barri em diguin de tu, no de vostè. La fama no és bona”.

Guido Brunetti és una persona normal. És escèptic i cínic, però el salva la seva intel·ligència. Brunetti ha estudiat una carrera, llegeix, no veu la televisió, però observa l’estat d’Itàlia, els seus polítics, i llavors no li queda un altre remei que ser cínic.

Diu l’escriptora que una de les raons que la impulsen a seguir escrivint les aventures de Brunetti és que li donen diners suficients com per viatjar pel món per escoltar òpera i que li diverteixenormement fer-ho. 

FONT: SEIX BARRAL

LA NOVA NOVEL-LA DE ASA LARSSON: EL CAMI FOSC

La tercera novel-la publicada al nostra país i protagonitzada per l'advocada Rebecka Martinsson i que va ser publicada a Suècia el 2006. Falten un  altra publicada el 2008 i una última el 2009, que espero no triguin tant a publicar-se, esperar cinc o sis anys em sembla excessiu ...

Sinopsi

Una dona apareix morta en un llac glaçat. El seu cos està torturat i presenta una estranya cremada al voltant del turmell. Des del primer instant, la inspectora Anna-Maria Mella sap que necessita ajuda. El cadàver és d'una de les executives d'una companyia minera que s'estenen per tot el món. Anna-Maria necessita que una advocada li expliqui algunes coses sobre el negoci, i coneix a la millor. L'advocada Rebecka Martinsson està desesperada per tornar al treball després d'un cas que l'ha destrossat, i accepta la proposta d'Anna-Maria Mella. Les seves investigacions revelen una complexa i sinistra relació entre la víctima, el seu germà i el director de l'empresa. Tot sembla indicar un mòbil sexual, però els negocis tèrbols de Kallis Mining obriran una altra via d'investigació.

Us transcric un  article de El Periodico publicat el 12-1-2011

L'Àfrica des de l'Àrtic


La sueca Asa Larsson presenta una potent, addictiva, lluminosa i ben escrita tercera entrega de la sèrie de l'advocada Rebecka Martinsson


El camí fosc representa un salt radiant en la trajectòria de l'escriptora sueca i jurista de formació Asa Elena Larsson (1966). Superats els obscurs escenaris dels dos primers thrillers (Aurora boreal i Sang vessada), aquest tercer llibre prescindeix dels cadàvers dels capellans de les dues primeres entregues per endinsar-se en la via d'un relat policíac potent, social, addictiu, més lluminós i ben escrit. Tens com els anteriors però sense figures religioses, amb capítols de considerable longitud, amb l'Àfrica com a motiu i l'Àrtic com a escenari.


I és que l'Àfrica no és aliena al thriller contemporani: des d'El xinès, de Henning Mankell (excel•lent escriptor de qui caldria primer llegir La lleona blanca) a El jardiner constant, de John Le Carré (el millor dels seus crepusculars misteris, tan suggerents alguns com arítmics els altres), l'absoluta plenitud de Zulu, del francès Caryl Férey (un magnífic i violent thriller, injustament ignorat) i el més recent El pico del diablo, del sud-africà Deon Meyer (un autor encara per descobrir).


Aquí l'Àfrica retratada és la dels governs corruptes i les companyies mineres amorals, de poderosos tentacles i sense cap escrúpol, epicentre de la novel•la de Larsson. Aquesta és la tercera entrega d'un projecte de sis, amb dues que ja han estat traduïdes al català i una quarta, Till dess din vrede upphör (I es calmés la teva ira), en suec, i en la qual un llac glaçat torna a ser l'escenari inicial del crim, com a El camí fosc.


Novel•la coral que s'articula al voltant del tàndem de l'advocada (adjunta al fiscal) Rebecka Martinsson i la detectiu Anne-Maria Mella, sorprèn veure que la trama gravita sobre múltiples protagonistes, que tots els personatges són importants en trams curts d'investigació i llargues digressions similars a petits universos de vides privades, gent nòrdica als antípodes del Mediterrani actual, en un relat -simplement- magnífic. Al marge queda que s'hi troba a faltar una revisió de la versió catalana, fet que evitaria errades i inconsistències en la traducció. Uns apunts com a exemple: un fill es transforma com per art de màgia en promès o una acció que comença en diumenge acaba en dissabte, a part d'alguns noms mal escrits.

NOU LLIBRE DE ASA LARSSON

NOU LLIBRE DE ASA LARSSON
El dia 19 va sortir a la venda el segon llibre de Asa Larsson, Sang Vessada.
Per cert, Asa Larsson, al costat de Camilla Lacberg, estaran presents a BCNegra 2010, que se celebrarà entre l'1 i el 6 de febrer, a Barcelona, amb actes abans i després d'aquestes dates.

L'escriptor escocès creador de l'inspector Rebus, Ian Rankin és qui rebrà el premi Internacional Pepe Carvallho 2010, però d'això ja parlare en una propera entrada.

Adjunto un article publicat al diari Público el setembre del 2009.

Asa Larsson se come a Stieg Asa Larsson (Kiruna, Suecia, 1966) es una mujer bajita.  Nada que ver con el prototipo sueco. Su fisonomía se asemeja más a la de Rebecka Martinsson, la abogada que protagoniza su novela policiaca Aurora boreal (Seix barral): estatura pequeña, piel menos pálida de lo habitual y mirada vivaracha.
Curiosamente, también existen ciertas similitudes entre su heroína y Lisbeth Salander, la criatura que creó Stieg Larsson para su trilogía Millennium.
Martinsson y Salander apenas miden 1,50. Son mujeres decididas, independientes, fuertes, sin hijos. Son personajes que tienen que desentrañar un crimen. Son violentas. Y ambas están heridas.
 Pero ahí se acaba todo.
A excepción del espaldarazo en ventas que ha recibido la novela Aurora boreal en España desde que salió publicada en mayo ya ha alcanzado la 14ª edición y los 110.000 ejemplares, la trama, la estructura y el lenguaje de los dos Larsson tienen muy poco que ver.
Stieg es frío. No hay emotividad en sus relatos.
Asa sitúa a sus personajes en el Polo Norte, pero les da el calor de la cotidianidad y el costumbrismo.
Es más, la abogada Martinsson nació en 2003, un año antes que Salander. Stieg ya tenía un buen referente para sus historias.
 "El mundo no podría aguantar una Lisbeth Salander", dice Asa
"La creación de Rebecka me llevó seis meses.
La mayoría de las novelas suecas tienen como protagonista a una buena madre.
Yo quería otra cosa y si Rebecka es violenta es porque es una heroína. Pero no refleja ningún estereotipo de modernidad.  Es más, creo que el mundo no podría aguantar ni una Lisbeth ni una Rebecka",confiesa Asa Larsson a Público durante su visita al Festival Getafe Negro.
Los orígenes de las tramas de las dos obras tampoco son iguales.
Stieg era un periodista que llevaba años intentando desentrañar los males de la sociedad sueca. Su intención partía más del reporterismo que de la literatura.
El afán de Asa es más literario. Y realista.
En su novela, la heroína Martinsson debe trasladarse desde Estocolmo a su ciudad natal, Kiruna, un pequeño pueblo del norte de Suecia. Allí ha aparecido muerto Viktor, un viejo amigo de la adolescencia que ocupaba un alto cargo en una secta religiosa a la que la propia Rebecka había pertenecido en su juventud. En ese lugar donde el sol clarea a ratos habitado por crucifijos, biblias y faldas plisadas hasta los tobillos, se topa con una vieja amiga la principal sospechosa una comisaria embarazada y dolorosos recuerdos.
 Este ambiente remite a la historia de la propia Asa Larsson.

Un abuelo cura
 Tras ganar una medalla de oro en los Juegos Olímpicos de 1936, su abuelo ingresó en una comunidad religiosa en Kiruna.
Allí, en esa atmósfera de catequesis, nació Asa y, según recuerda, "de pequeña me pasaba el día leyendo la Biblia.
De hecho, mi inspiración para toda la violencia que aparece en mis novelas procede del Antiguo Testamento. Si lo piensas, es una sucesión constante de hechos sangrientos".  
Si no siguió por el camino religioso, fue porque su padre, de ideas comunistas, le guió hacia la literatura. "Él era bibliotecario y siempre estaba muy atento a mis lecturas y a todo lo que escribía", comenta Larsson.
Eso sí, hasta su juventud apenas cayeron en sus manos novelas policiacas, tan en boga en los años sesenta. "En aquella época, se leía mucho a Maj Sjowall y Per Wahloo, pero en mi casa, por cuestiones religiosas y morales, no me dejaban leerlas. Las tenía que pedir prestadas a otros amigos", afirma.
La escritora se inspiró en la Biblia para plasmar toda la violencia
Su revancha llegó cuando cayó en sus manos la obra de Thomas Harris. La violencia, la sangre en estado puro. El veneno para empezar a planear asesinatos literarios y la apoteosis tarantiniana de sus novelas. También leería por entonces a los clásicos suecos. "De hecho, el nombre de Rebecka Martinsson procede de Martin Beck, el inspector creado por Sjowall y Wahloo", reconoce.
Tuvieron que pasar algunos años más para que Larsson se dedicara profesionalmente a la literatura.
Estudió derecho y se dedicó a ejercer en los tribunales que trataban los casos de violencia de género. Precisamente, Asa alaba a Stieg y su trilogía en el tema de los malos tratos: "Las cifras de mujeres asesinadas en sus libros son reales. Yo creo que lo que ha hecho Stieg por las mujeres es increíble porque millones de hombres han leído sus libros y ahora son más conscientes de esta problemática", sostiene.

Homenaje al Polo Norte
Fue el nacimiento de su primera hija lo que la espoleó de nuevo a escribir. Se mudó al campo, se encerró en un estudio y se dedicó a escribir dos horas diariamente.
No tenía muy claro cuál sería el género literario, pero, según cuenta, la novela negra la eligió a ella, no al revés. "Fue así, quizá en otro momento haga otras cosas", añade.
Así surgió Aurora boreal, novela con la que quiso homenajear a su pueblo. "El norte siempre se ha considerado como algo inferior al sur. Desde Estocolmo, nos miran mal. Ahora en Kiruna están encantados conmigos".
De hecho, ya va por la quinta novela con Rebecka Martinsson como protagonista.
En enero saldrá en España, publicada por Seix Barral, la segunda, Sangre derramada.  
"En Suecia tenemos claro que el aborto es una decisión de la mujer"
Aparte de la trama policiaca, como buena descendiente de la novela negra sueca, Larsson también trata en sus libros temas particularmente espinosos, aunque ella insista en que "no quería mostrar ideas políticas cuando empecé la novela, lo que ocurre es que mis ideas sobre lo que pienso sí están en la novela".
 El primero de estos asuntos peliagudos es la Iglesia. Como secta, no sale bien parada; sin embargo, ella reconoce que la Iglesia luterana en su país "está mucho más modernizada que en otros países".
Como ejemplos, habla de la posibilidad de que los homosexuales tengan un matrimonio religioso o incluso que haya sacerdotisas y obispas.
Otro de los temas que toca el libro es el del aborto. Uno de los personajes ha abortado y la secta fanática se lo recrimina.
Pero para el lector, la crítica quedá ahí, en el fundamentalismo. "Es que en Suecia no tenemos ninguna controversia con el aborto. No recuerdo hasta qué semana, pero es legal. Y, en cualquier caso, lo que tenemos muy claro es que es una decisión de la mujer", afirma.
Sin embargo, igual que otros escritores de su país desde el ya clásico Henning Mannkell a otros más jóvenes como Jens Lapidus, Asa Larsson también resalta que los países nórdicos no son ningún paraíso. "Es muy interesante cómo las novelas están destapando historias que estaban ahí y no se hablaba de ellas", señala Larsson.
Y añade con un guiño sobre la idealización de los escandinavos: "No es sano hacerse ilusiones con respecto a cómo son las cosas".  
Contradice así a las palabras del escritor mexicano Jorge Moch, que afirmó hace unos meses que los nórdicos se inventan la violencia porque no la han vivido de primera mano.
 "No estoy de acuerdo. Hasta no hace mucho, la vida ha sido bastante difícil. Sobre todo en el norte. Tenemos bastantes casos de violencia doméstica.
Y tenemos un pasado como colaboradores de los nazis en la II Guerra Mundial del que nadie habla", apostilla.
¿Pueden ayudar a cambiar las cosas la nueva hornada de títulos policiacos en Suecia?  
La autora no lo tiene tan claro.
Lo que sí ha captado es el interés que los suecos tienen en España: "¡No sé por qué será! Somos sociedades muy diferentes, pero supongo que tratamos temas que interesan a cualquier ser humano".

FONT: PÚBLICO 23/10/2009

L'ULTIM LLIBRE D'ANDREA CAMILLERI

Més llibres: Avui li toca a un escriptor itàlia, Andrea Camilleri.

Durant quaranta anys va ser guinista i director de teatre i televisió.

A partir del 1994 amb la creació del comissari Montalbano i la seva col-lecció de novel-les policíaques, aquest autor es va convertir en un dels escriptors de més èxit al seu país.

Les obres de Camilleri han estat traduïda a més de vint llengües.

FOGUERADA D’AGOST El desè volum de la sèrie Montalbano: un nou cas del comissari, ara sota el sol implacable de l'estiu sicilià. Fa una calor tòrrida, asfixiant, un sol implacable: és la foguerada del mes més calorós de l’estiu sicilià. Però no només és qüestió de la xafogor: al comissari Montalbano també l’abrusen l’ardor i la passió.

Som en ple mes d’agost, en Mimí Augello ha hagut d’anticipar les vacances i en Montalbano està obligat a quedar-se a Vigata.

Acompanyada d’una amiga -amb marit i fill-, la Lívia baixa a passar les vacances en una casa vora la mar. Però un dia el nen desapareix.

En Montalbano s’ocuparà de la investigació i descobrirà una galeria subterrània amb una sorpresa inesperada: el cadàver d’una noia...

Ara sí que la recerca comença de debò.

SALVO MONTALBANO

El cognom del comissari és un homenatge a l'escriptor barceloní Manuel Vázquez Montalbán, creador del detectiu Pepe Carvalho, un investigador aficionat també a la gastronomia i la literatura.

El comissari Salvo Montalbano és el protagonista d'una sèrie de novel·les i narracions curtes publicades per l'escriptor Andrea Camilleri. Es caracteritza pel fet de parlar un italià amb forts elements del sicilià. Montalbano treballa a la localitat de Vigata, a la província de Montelusa (dos noms inventats que, en realitat, correponen a Porto Empedocle i Agrigent respectivament).

Els seus col·laboradors principals són el subcomissari Domenico Augello, els inspectors Fazio i Gallo, el telefonista Catarella –els problemes de llenguatge del qual fan anar de corcoll el comissari– i l'agent Galluzzo.

El comissari Montalbano és un personatge peculiar, un funcionari zelós, representant de la Policia estatal, respectuós amb la llei –encara que no dubta a passar-la per alt quan es tracta de resoldre els seus casos–, lector voraç i gran amant de la gastronomia i de la seua pròpia terra siciliana. La seua poca ortodòxia a l'hora de resoldre els casos li porta importants problemes amb el cap superior Luca Bonetti-Alderighi. La RAI ha produït una sèrie televisiva amb algunes de les aventures de Montalbano.

DONNA LEON S'ENFRONTA AMB L'ECOMAFIA EN L'ULTIMA NOVEL.LA

Més llibres cara a Sant Jordi. 
Un altre escritora que m'agrada molt: Donna Leon. Diu l'escriptora que una de les raons que l'impulsen a seguir escrivint les aventures de Brunetti és que li donen diners suficients com per viatjar pel món per escoltar òpera i que li diverteix enormement fer-ho, delit que transmet a milers de lectors a tot el Món

• L’escriptora establerta a Venècia afirma que la ciutat italiana és «tumoral» Donna Leon diu que l’escriptor no ha de ser un predicador, però en les seves últimes novel·les ha apuntat als ordes religiosos, als explotadors dels immigrants i ara a l’ecomàfia.

Ho acaba de fer amb L’altra cara de la veritat (Edicions 62 / Seix-Barral), l’última de les novel·les que protagonitza entre els canals de Venècia l’inspector Guido Brunetti.

«És escandalós com estan enverinant l’aire, l’aigua i la terra amb efectes a llarg termini que mataran els nostres fills», va exclamar durant la presentació del llibre, un altre cop a la llibreria Negra y Criminal.

Segons Leon, el trànsit de residus a Itàlia «és una bomba de temps» de la qual els italians eren conscients només a mitges fins no fa gaire temps.

Tan sols a Itàlia, opina, és concebible que la indústria elèctrica pugui advocar per construir noves plantes nuclears, segures i eficaces, però, això sí, situades a Albània. «És una pura bogeria confiar en l’habilitat tecnològica albanesa, crec que em compraré un comptador geiger», gairebé crida «Bé, o t’ho prens de broma o et poses a plorar», matisa.

Encara que Roberto Saviano (i la vaga d’escombraries de Nàpols) han donat a conèixer el desastre mediambiental de la Campània, ni les màfies ni els residus tòxics es limiten a aquesta zona, afirma l’escriptora: «A l’Adriàtic hi ha quantitat de vaixells fantasmes, restes enfonsades al fons de les quals ningú sap d’on han sortit i que estic convençuda que són vells vaixells carregats de residus de la indústria que van ser enfonsats intencionadament». I la turística Venècia no se n’escapa. «Les estadístiques de càncers a Itàlia són horroroses. El Vèneto és la zona d’Europa amb més incidència del càncer de mama. Venècia és tumoral», exclama, tremebunda.

Però L’altra cara de la veritat no només aborda el delicte ecològic, sinó també la cirurgia estètica. Un nou personatge, una rossa operadíssima, s’ha apoderat del llibre: Donna Leon en va tenir prou amb 30 segons per quedar fascinada per una dona amb un cos de model a qui no va poder adjudicar edat: «Podia tenir 30 anys o 70». I per al pròxim Brunetti ja té tema: la cartomància.

FONT : EL PERIODICO

ELS PROTAGONISTES

EL COMISSARI: Brunetti És un tipus afable, exquisit i culte, que llegeix a Herodot ia Dante. Descregut i lleugerament pessimista; honest i amant de la llei ... Amb aquestes premisses vitals i tal bagatge intel lectual, s'enfronta al crim. Mai va armat. Com a algun dels seus més il lustres col legues (Pepe Carvalho, o l'inspector Maigret) el que més li interessa és la recerca, a la que inverteix tots els recursos al seu abast, no sempre legals: Brunetti s'ha rendit a l'evidència que viu a Itàlia ...

Entre la llei i la justícia, Brunetti opta per la justícia.

A més d'una proverbial ia vegades relamida galanteria amb les dones, té el seu puntet masclista: mai cuina i poques vegades frega un plat, encara que es mor per l'pomodoro, la pasta i el prosecco.

Però Brunetti és, sobretot, un amant-i fidel-marit i un pare preocupat pels seus fills; en la família té al seu principal aliat.

LA DONA Paola és la filla d'un noble, venecià fins la medul la i amb títol nobiliari. És culta, professora de literatura anglesa a la Universitat, devota lectora Henry James, Melville i Dickens. La seva perspicàcia i sentit comú són de gran ajuda per Brunetti en la resolució dels casos.

ELS SOGRES Cultes, molt rics, frívols i exquisits, són el punt de connexió de Brunetti amb la bona societat veneciana, poder i diners en majúscules, un cercle del qual el comissari sospita que hi ha darrere de la majoria de malifetes que persegueix. En ocasions, i molt a pesar, Brunetti ha d'acceptar un cable dels seus sogres ...

EL JEFE:Tòpic, però cert, a la prefectura, l'enemic de Brunetti és el seu cap, Giuseppe PATTA, un perfecte inútil, burocràtica i servil amb el poder, que es penja les medalles alienes i es compra les camises a Londres. Més patètic que antipàtic, fins al punt de ser la comidilla de la prefectura perquè la seva dona va fugir amb un magnat del cinema porno ...

LA SECRETARIA Elettra Zorzi, la secretària del cap insofrible, és, en canvi, de gran ajuda per Brunetti. Té molt bons contactes, és hàbil amb els ordinadors i encara que entre ells hi ha cert ... feeling, Brunetti mai es permetrà anar més enllà i la signorina tampoc dóna peu.

VENÈCIA La ciutat és gairebé un altre personatge per dret propi, amb la seva aparent placidesa de Sereníssima Repubblica, sota la que batega l'enyorança per la ciutat d'altres temps, abans de l'allau de turistes, abans de la desaparició dels llocs de fruita de carrer, abans de ka contaminació irremeiable que consumeix la vida de la llacuna, les aigües de Venècia, coneixedores del destí que els espera.

Més informació aqui:http://www.donnaleon.es/

EL INSPECTOR MENDEZ compleix 25 anys

El inspector Méndez, personaje de González Ledesma, cumple 25 años El autor publica la vertiginosa 'No hay que morir dos veces'

EL PAIS, 3 ABRIL 2009

"Todos vivimos mientras alguien nos recuerda". Esta frase es el motor de No hay que morir dos veces (Planeta), una novela de casi 400 páginas en la que pasan tantas cosas que su autor, Francisco González Ledesma (Barcelona, 1927), deja sin aliento a sus lectores más entusiastas. Este veterano y joven autor, no hay otra manera de decirlo, se ha volcado en el libro de tal manera que hay cuatro historias que bien podrían haber sido cuatro novelas distintas. Se entrecruzan hasta encajar un puzzle sorprendente. Primero, la vida de Nadia, una "niña Down", conmovedora, explotada sexualmente y preparada luego para el gran sacrificio del terrorismo. La de Gabri, un tipo que ha pasado ocho años en la cárcel por cortar la cabeza del hombre que violó a su mujer. La de Sandra, la novia que mata a su prometido de un tiro en la frente el día de su boda. La del sinvergüenza Conde, un acosador sexual de la peor especie... Todo desemboca en la preparación de un ataque terrorista de proporciones insospechadas en un trasatlántico atracado en el puerto de Barcelona. Con esta novela de vértigo, el inolvidable inspector Méndez cumple 25 años, aunque en realidad son 27. Nació como personaje secundario en Expediente Barcelona y se hizo popular en Crónica sentimental en rojo, que obtuvo el Premio Planeta en 1984. "Méndez ha cambiado, como han cambiado las calles de Barcelona. Y sí, esta novela es un poco un homenaje a este policía que siempre está contra la autoridad constituida y que es un poco anarquista como yo". 'Bocata' de chorizo Méndez, el detective que peor come de España, sigue siendo asilvestrado, no obedece órdenes y cree más en la justicia de la calle que en la de los tribunales.

Para celebrar estos 25 años, González Ledesma, en nombre de Méndez, sopló ayer en la librería Negra y Criminal, en el barrio barcelonés de la Barceloneta, las velas de un presunto pastel, en realidad un bocata de chorizo: "¡Hay tantos en todas partes...!". Ledesma ha elegido como uno de los hilos conductores de esta novela, a Nadia, "la nena Down". "Siento gran simpatía, no diré piedad, hacia estas personas incapaces de concebir el mal. Y como Méndez, no perdono a quienes les hacen daño".

Periodista y abogado, Ledesma se negó hace años a defender a un violador. "El Colegio de Abogados me pidió que al menos hablara con él una vez. Lo hice y me di cuenta de que no había violado a nadie. Lo saqué de la cárcel". "Siempre se ha especulado con la edad de Méndez, pero imagino que aún no tiene los 65 años porque sigue trabajando. Nunca se prejubilará". "Tengo un problema. No sé cuánto tiempo me queda para escribir. Probablemente, mi próxima novela será el último Méndez y será más sentimental que nunca".

En No hay que morir de veces, Méndez, por orden de su comisario, estrena móvil, aunque no sabe cómo funciona. Ledesma promete que se modernizará tanto que en el siguiente libro incluso utilizará el ordenador.

Fotografia propietat de la Llibreria Negra i Criminal

GONZALEZ LEDESMA A LA LLIBRERIA NEGRA I CRIMINAL

Gonzalez Ledesma firmant exemplars a la llibreria Negra i Criminal el dissapte 4 i Presentant el nou llibre a la prensa a la mateixa llibreria el dia abans. http://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Gonz%C3%A1lez_Ledesma#Serie_M.C3.A9ndez . Serie Méndez • Expediente Barcelona - 1983 • Las calles de nuestros padres - 1984 • Crónica sentimental en rojo - Premio Planeta de Novela 1984 • La Dama de Cachemira - 1986 • Historia de Dios en una esquina - 1991 • El pecado o algo parecido - 2002 Premio Hammett • Méndez - 2006 • Una novela de barrio - 2007 Premio Internacional de Novela Negra RBA Fotografies propietat de la llibreria Negra i Criminal

FRED VARGAS:Jo no escric novela negra sinó novela d'enigmas

FRED VARGAS
 Fred Vargas és probablement l'autora més interessant del gènere policíac a Europa en el moment present.

1.- per la peculiar complexitat de les seves trames: normalment obre diversos fronts que semblen no tenir res a veure entre si, fronts que contenen misteri i aventura a més de cadàvers, naturalment.

2.-per les seves referències cultistes, que exposa el lector sense crear prejudici algun i que integra molt bé en el relat

3.- els seus detectius, aficionats o professionals, són veritablement singulars, tant aquesta banda de esbojarrades amateurs que són els evangelistes com el comissari Adamsberg, que es distancia del clàssic pesat taciturn i depressiu amb què se'ns obsequia ara constantment en la novel la negra, sense que per això perdem de vista els seus problemes personals

4.-pel seu estil recarregat de lent avanç fins que, comença a agafar velocitat, a lligar caps i ajuntar els fronts oberts i sacseja el lector de dalt a baix amb nusos tan ficticis que semblarien propis d'una ment massa calenturienta i liante.
Ara Siruela, en la seva col lecció Nous Temps, publica La tercera verge, la traducció catalana de Dans les bois éternels, publicada en francès a l'abril de 2006 i de la qual s'han venut més de 400.000 exemplars en la llengua original.
Fred Vargas s'ha convertit en un fenomen ja que la publiquen en 35 països i més de cinc milions de persones han comprat els seus llibres.

LA TERÇERA VERGE

Aquesta novela pertany a la sèrie del comissari Adamsberg, i apareix el tinent Veyrenc que te la peculiaritat de parlar en alexandrins, és a dir,de tant en tant parla com Racine.

La rivalitat entre l’Adamsberg i Veyrenc es un dels “leifmotiv” del desenvolupament de la trama. Es un equip diferent de policies, una veritable invenció literària molt ben ideada.

L’autora vol la complicitat del lector.I ho aconsegueix.

La formació de l’autora (arqueòloga i zoològa de professió)s’adverteix en la manera en que s’ajunten totes les peces de l’història.

En aquest llibre relata una excitant història actual basada en una recepta medieval per obtenir l’inmortalitat.

Altres personatges que hi surten: Tom,el fill de l’Adamsberg, que ha tingut amb la Camille, (amb qui no acaba d’aclarir-se)un nen que es dorm com un beneït quan el seu pare li posa la mà al cap, i li llegeix un tractac de tècnica de construcció del segle XII o li comenta coses del cas que esta portant. Fred Vargas aconsegueix que tota aquesta “troupe” absurda que es el conjunt de la Brigada i familiars acabi sent propera i entranyable.
Quan acabas el llibre tens el sentiment d’haver llegit una novela inteligent, i molt ben construida.(cosa cada cop mes difícil …)
Jo la he acacabat dient-me “si no ho veig no ho crec” bé, mes aviat, “si no ho llegeixo no ho crec” i tot això sense un sol moment d’aburriment

M’agradat molt, tant que he acabat buscant altres llibres d’aquesta autora.

PETROS MÁRKARIS

Petros Márkaris és un escriptor grèc nascut a Istanbul el 1937, de pare armeni i mare grega.
Va estudiar Economia a Grècia, Turquia, Alemanya i Àustria abans d'especialitzar-se en la cultura alemanya i dedicar-se a la traducció d'autors com Bertolt Brecht, Thomas Bernhard o Arthur Schnitzler.
Ha col laborat amb el director de cinema Theo Angelopoulos, La mirada d’Ulises (1995) i L’eternitat i un dia(1998).

El que li ha donat fama han estat les novel les de gènere negre protagonitzades per el comisari Jaritos, un desenganyat policia atenès que serveix a Márkaris per fer una representació crítica, que ell qualifica de brechtiana , de la societat actual.

La darrera novel-la és MORT A ISTAMBUL, editada per Tusquets es llegeix amb un no rés, i ens fa viatjar aquesta vegada a Istambul, als seus carrers, a les seves mesquites, les seves esglésies, als seus mercats i com no podia ser d'un altre manera, a la seva gastronomia sense oblidar la grega...

MORT A ISTAMBUL Després del casament de la seva filla Katerina, el comissari Kostas Jaritos decideix passar uns dies de descans i viatjar amb Adrianí, la seva temperamental dona, a Istanbul, ciutat estretament relacionada amb la història de Grècia.

Així doncs, barrejat amb centenars de turistes, Jaritos es llança a admirar la vella Constantinopla i discuteix no només amb la seva dona sinó també amb els membres del grup amb el qual viatja. No obstant això, tot es torça quan alguna cosa aparentment tan nimio com la desaparició d'una dona gran en un poble de Grècia es converteix de sobte en un cas d'assassinat, ja que informen Jaritos que han trobat mort a un parent d'aquesta anciana ... i que aquesta es dirigeix a Istanbul. Jaritos haurà de treballar colze a colze amb el suspicaz comissari turc Murat, i anirà interns a la petita comunitat que conformen els grecs que encara avui, després de l'èxode massiu que van protagonitzar el 1955, romanen a la ciutat.

Altres novel-las son: NOTICIAS EN LA NOCHE , EL ACCIONISTA MAYORITARIO I DEFENSA CERRADA.

L'ACCIONISTA PRINCIPAL I MORT A ISTAMBUL son els dos volúms que podem trobar en català. Están editades per Tusquets.

A la revista DESCOBRIR .CUINA d'aquest mes hi ha un article molt interessant que parla de novel-les negres amb gusta: ELS DETECTIUS GORMANDS

Al mateix article ens parla de la llibreria Negra i Criminal i la la llibretera, la Montsé Clavé que ha escrit EL MANUAL PRACTICO DE LA COCINA NEGRA Y CRIMINAL.

FONT: TUSQUETS EDITORES

ALICIA GIMENEZ BARLETT

• ‘El silencio de los claustros’ és la vuitena aventura de Petra Delicado
A Alicia Giménez Bartlett (Almansa, Albacete, 1951) l’han esmentat a The New York Times com un estrany exemplar de novel·lista europea traduïda als Estats Units, és idolatrada a Itàlia –on ha trobat un lloc en l’exquisida editorial Sellerio juntament amb Camillieri– i remata el bon moment amb la publicació claustros (Destino), la seva última novel·la, d’El silencio de los claustros,la vuitena protagonitzada per la seva popular heroïna, la inspectora Petra Delicado.

L’arrencada de la nova intriga, el descobriment en un convent barceloní del cadàver d’un monjo de Poblet expert en art, obliga Giménez Bartlett a desmarcar-se de qualsevol semblança amb la moda de la literatura conspirativoreligiosa.

El referent eclesiàstic s’ha de buscar doncs una mica més lluny, en la crema de convents de la Setmana Tràgica ara fa 100 anys, que funciona com a teló de fons històric.

«Sé que no em creuran però només em vaig adonar de l’aniversari quan vaig entregar la novel·la al meu editor. M’interessava aquell moment per la seva plasticitat –ara que ha passat tant de temps, es pot dir– i, a més, perquè reflecteix a la perfecció aquella visceralitat extrema sobre les coses que anys després ens portaria a la guerra civil i que encara dura».

Escrita després de Nido vacío, una història que va portar Giménez Bartlett pel tortuós territori de la pornografia infantil,

El silencio de los claustros té molt de joc: «Necessitava una novel·la més lleugera i imaginativa per treure’m el mal gust de boca de l’anterior, dels dos mesos que vaig passar documentant-me amb la policia sobre aquest tema tan escabrós». Així que aquest cop l’escriptora se n’ha mantingut allunyada en la tranquil·litat de les biblioteques.

Qui no té gaire pau és Petra Delicado, que en aquesta peripècia està altra vegada casada i ha de bregar amb els quatre fills del seu marit. «Això fa que aquesta novel·la sigui una mica més rara perquè Petra es veu obligada a formar part d’aquestes noves famílies que ara imperen».

Posada en la tessitura d’haver de triar bàndol en els incendiaris temps de la Setmana Tràgica, Giménez Bartlett es veu més enarborant la metxa. «Encara que l’Església ha tingut una influència molt negativa a Espanya, i no diguem la Conferència Episcopal, això no em dóna llicència per convertir en monstres els religiosos que apareguin aquí».

Sap de què parla.Va anar a un col·legi de monges.

Sor Guillermina, la priora, autoritària i fumadora, i contrapunt de Petra Delicado, està inspirada en un estrany exemplar real de les Teresianes de Tortosa. «Era una dona enorme, cubana, importada de Miami, que ens obligava a jugar a beisbol.

Sempre tenia fred i per això –juro que és així-- una altra monja havia d’anar sempre rere seu amb una estufa de butà.

Tot això no ho he inclòs a la novel·la perquè no m’acusin d’imaginativa».

FONT: ELENA HEVIA, El Periodico.

NOVELA NEGRA I SECRETS ISLANDESOS

La novel.la policíaca escandinava té una nova fita en 'La mujer de verde', d'Arnaldur Indridason •
És una novel.lassa que desenterra un crim a Reykjavík
¿Cura les ferides el temps? Aquesta és la pregunta que hi ha darrere de les magnífiques novel.les de l'islandès Arnaldur Indridason (Reykjavík, 1961), on els desapareguts deixen rere seu poètics missatges en clau i els morts lleguen conflictes filosòfics, tots responent que no a còpia d'assetjar els vius perquè no oblidin.

Enfrontat a un fantasma de la seva adolescència, l'inspector Erlendur llegeix com a teràpia històries de viatgers perduts en erms i d'infeliços que es van extraviar a les muntanyes.
Té sentit investigar un crim que va passar tants anys enrere que l'assassí ja ha d'estar mort?  És el dubte que assalta la policia de Reykjavík a La mujer de verde.

La troballa d' un conjunt d'ossos que la construcció d'una zona residencial desperta d'un malson de set dècades.
"Les ciutats creixen i desenterren secrets", se'ns diu, i mentre la policia científica, els arqueòlegs i els geòlegs desentranyen el sexe de la víctima i determinen si estava viva mentre s'empassava paletades de terra, Erlendur i el seu equip han d'excavar en l'esgarrifós drama que ho va desencadenar tot, i alhora lluiten contra els seus propis dimonis familiars i les urpades de les seves equivocacions d'antany.

 Les indagacions revelen una antiga caseta en un turó que va pertànyer a un comerciant que va emmalaltir d'amor al perdre la dona, que potser es va ofegar; el pas de militars britànics i nord-americans durant la segona guerra mundial; un monstre que devorava ànimes; una mare tan resistent com els ribers, "els nens de la fi del món" que van ser concebuts en un gasòmetre davant l'adveniment del cometa Halley... i una dona de verd i tortuosa.
 Aconsegueix amb la seva punyent i zigzaguejant investigació policíaca tensar al màxim la intriga fent que, d'un extrem de la corda, tibi un passat ple de dolor i interrogants i, de l'altre, un present que és en gran mesura el seu mirall ocult, forces centrípetes que revelen la constant inclinació humana a la depredació de la seva pròpia espècie i l'esperit de supervivència que ho combat.
Una novel.lassa.
FONT: EL PERIODICO

MOSSOS DE PAPEL

La policía autonómica irrumpe en las nuevas novelas policiacas en catalán

La narrativa policiaca en catalán también se pone al día. Ha irrumpido con fuerza una nueva generación de autores, algunos muy jóvenes.
Y la actual realidad social y política de Catalunya se refleja en los argumentos. Un síntoma: como puede comprobarse en diversas novelas recientes, los Mossos d´Esquadra han empezado a robar protagonismo a los detectives e inspectores de policía clásicos.
E incluso hay agentes que hacen sus pinitos literarios, algunos con éxito, como Marc Pastor, que ganó el premio Crims de Tinta con La mala dona.

Varios de los títulos de la última cosecha se han presentado en el marco de la BCNegra. El moderador de la mesa El crim s´escriu clar i català, Àlex Martín Escribà, dio una visión optimista de la actual narrativa negra en catalán: hay un ramillete de nuevos autores, las editoriales apuestan por el género - aunque son reticentes a crear colecciones específicas-,hay espacios especializados (librería Negra y Criminal, biblioteca La Bòbila), blogs, premios, clubs de lectores y muchas traducciones.

En los últimos años, a los consagrados Andreu Martín o Ferran Torrent se han sumado nombres como Teresa Solana, con buenas ventas y traducida a varios idiomas. ... F
FONT: LA VANGUARDIA

Sue Grafton: "La meva detectiu no tindrà la menopausa"

Sue Grafton: "La meva detectiu no tindrà la menopausa" Presenta 'T de trampa' (Edicions 62 / Tusquets), la novel.la 20 del seu 'Alfabet del Crim', sèrie que va començar fa 27 anys.

 --La sèrie l'ha convertit en tota una dama del crim. --No hi penso. Prefereixo centrar-me en les meves novel.les i en la seva protagonista, Kinsey Millhone. Sinó al final un pot tornar-se cregut.
 --¿Com va sorgir l'Alfabet? --En el meu segon divorci em va passar pel cap la idea de matar els homes. Vaig decidir convertir aquestes fantasies en llibres. A sobre em van pagar i em vaig salvar de la presó.
 --A T de trampa el perill viu a la casa del veí i el món està ple de depredadors. --Sí però al final sempre triomfa el bé sobre el mal. S'ha de protegir els més vulnerables, els vells i els nens, que són els que estan a mercè dels depredadors. Fer-los front és un dels motius pels quals Kinsey Millhone existeix. En la novel.la haurà de rescatar el seu veí.
 --Kinsey Millhone és una investigadora de la vella escola i la sèrie transcorre als anys 80 i 90. No xoca això amb l'era d'internet? --Sí, però és el que m'interessa, que sigui una dectiu de les d'abans, que no usa noves tecnologies, no té mòbil i només es basa en el seu cervell per resoldre les coses i no en una màquina. Per això és un personatge més honest i interessant.
 --¿És el seu àlter ego? --¡Oh, sí! Em permet viure la vida que no he viscut. És el meu altre jo, és jove, soltera, sense fills. Gràcies a ella puc viure dues vides. Vaig aprendre a disparar una pistola, he anat a classes de defensa personal i dret penal... Ens compenetrem molt bé.
--¿Com veu el seu marit aquest ménage à trois? --Rialles Quan escrivia I d'innocent em va trobar descargolant l'espiell de la porta per veure si s'hi podia disparar. I em va prohibir acostar- me a la cuina perquè em va veure amb un llibre de bolets verinosos.
 --¿Què l'ha motivat a tractar a T de trampa els abusos a avis? --Vaig llegir uns articles a Los Angeles Times i em va interessar perquè vaig veure que n'hi ha que s'aprofiten del sistema judicial per robar-los.
 --¿Com porta això de l'edat? --Molt bé, tinc quatre nétes i 68 anys i me'n sento orgullosa. Intento fer 6,5 quilòmetres al dia. I no em tenyeixo... es toca els cabells, coqueta.
 --¿Com arribarà Kinsey a la vellesa? --En l'última novel.la tindrà 40 anys. No la veuran amb la menopausa... Però seria molt activa i tindria aventures. I seguiria dient paraulotes.
 --Es passarà Kinsey Millhone a la dieta mediterrània? --Rialles No està tan grassa, pesa menys que jo, 54 quilos. Seguirà menjant porqueria i tallant-se els cabells ella mateixa, com jo.
 --¿Ja ha pensat la paraula que donarà títol a la novel.la de la lletra Z? --Zero en anglès, zero perquè després d'això ja no n'hi haurà més.
 --¿Què farà quan s'acabi la sèrie? --Una grandíssima festa. Després res, caminar, jugar amb els meus gats, els meus néts i llegir molts llibres.
FONT: EL PERIODICO

ESTRENA EL 27 DE FEBRER A SUÈCIA
El tràiler oficial de la pel·lícula 'Els homes que no estimaven les dones' ja és a internet. La bomba literària de Larsson ja és pel.lícula El tràiler oficial de la pel·lícula basada en el best-seller de Stieg Larsson Els homes que no estimaven les dones ja circula per internet. Els seguidors del primer volum de la trilogia poden veure l'avanç de l'adaptació cinematogràfica en el popular buscador de vídeos Youtube, però en suec. I és que la pel·lícula s'estrena el pròxim 27 de febrer a Suècia. Un mes després veurà la llum a Noruega, Finlàndia i Dinamarca. A França, el thriller es podrà veure al maig, mentre que a Espanya encara no hi ha data per a l'estrena. El film té dues hores i mitja de durada. Va ser rodat a Suècia i Espanya sota les ordres de Niels Arden Oplev, i està protagonitzat per l'actor Michael Nyqvist i Noomi Rapace, que interpreta la hacker Lisbeth Salander.
 Número u en vendes
 La novel·la, la primera de la sèrie Millenium, es troba entre les obres més venudes des del mes de juny. Al país natal de Larsson (Suècia), les vendes han superat els tres milions d'exemplars, mentre que a la resta del món, se n'han comercialitzat vuit milions. La segona part de la trilogia, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina li segueix els passos i encapçala les llistes de vendes. Per llegir la tercera part, La reina al palau dels corrents d'aire, s'haurà d'esperar al 5 de juny.
FONT: EL PERIODICO DE CATALUNYA, 3-FEBRER-2009