PHILIP KERR

Avui us deixo l'entrevista realitzada al novel · lista Philip Kerr publicat al diari Ara el 24/5. Acaba de publicar una nova entrega de les aventures de Bernie Gunther.
Philip Kerr: "La gran maledicció d'Europa és l'excés de lleis i Parlaments"

Contundent Autor d'una vintena de novel·les, Philip Kerr no es mossega la llengua a l'hora de valorar l'Església, els Jocs Olímpics anglesos, la correcció política i el nacionalsocialisme. Acaba de publicar 'Praga mortal' (La Magrana / RBA)

Kerr va néixer a Edimburg l'any 1956, però viu a Londres des de fa dècades. Així i tot, no anirà als Jocs Olímpics. 

Philip Kerr es va emportar el Premi Internacional de Novel·la Negra RBA 2009 amb Si els morts no ressuciten , un dels casos del detectiu Bernie Gunther. Decidit a no abandonar el personatge que l'ha fet més popular, Kerr publica ara Praga mortal , on l'Alemanya de finals de l'any 1941 li permet recuperar un dels personatges més escabrosos del nazisme, Reinhard Heydrich, segon comandament de les SS i "arquitecte de la solució final ", que va acabar amb l'extermini de més de sis milions de jueus.

Tinc entès que el seu primer contacte amb la literatura va ser força controvertit.

Vaig voler ser escriptor des de molt jove. Vinc d'una família molt religiosa: anàvem a l'església tres vegades cada diumenge. El pare tenia un grapat de llibres en una prestatgeria tancats amb pany i clau, i això em va fer sospitar de la seva natura pecaminosa o, com a mínim, no apta per a mi. No vaig trigar gaire a descobrir on n'amagava la clau i obrir la prestatgeria secreta, i allà vaig llegir des de les novel·les d'Ian Fleming fins a L'amant de Lady Chatterley , de D.H. Lawrence.

Durant la seva adolescència, va ser la influència eròtica de Chatterley, la que va predominar.

Com que no em podia endur el llibre de Lawrence a l'escola, vaig escriure'n una versió. I vaig fer la primera pela llogant-la als meus companys, cosa que va ser descoberta ràpidament pel meu pare per culpa de la delació del pare d'un amic. Es va enfadar tant que me la va fer llegir en veu alta davant de la meva mare, per humiliar-me. No va ser això el que em va fer renegar de la religió: molt abans ja havia decidit que Déu i jo érem incompatibles perquè tenia una por terrible a l'aigua. I durant la missa, en comptes d'escoltar les paraules del capellà preferia mirar les noies. Imaginava amb quines me n'aniria al llit.

El seu detectiu, en comptes de pensar en el llit es delecta observant els pits de les dones amb qui es va trobant.

A la majoria dels homes ens passa. En Bernie no entén per què es fixa tant en els pits: no hi ha una explicació racional, però la fascinació hi és. Des d'un punt de vista femení, molt probablement no s'entendrà. Pel que fa als homes, només cal que vagis un dia a la platja i observis cap on se'ns van els seus ulls quan una dona fa top-less .

La seva atracció per les dones es va fer evident de seguida... La fascinació per Berlín -escenari de les vuit novel·les de Bernie Gunther- va arribar una mica més tard.

Va ser quan estudiava dret. Em va interessar la influència del Romanticisme en la filosofia legal. No crec que ningú estudiï dret per voluntat pròpia. El món judicial és execrable: hi ha massa advocats i massa lleis. La gran maledicció d'Europa és l'excés de lleis i Parlaments. L'únic que aconsegueixen tantes institucions és nodrir els legisladors.

Vostè és ben escèptic, igual que el seu personatge.

No sóc gens conformista. Amb el personatge compartim una ansietat existencial important, i també l'entusiasme per algunes coses. Però sobretot la visió crítica. Ara fa dies que penso en els Jocs Olímpics anglesos, per exemple: em semblen una despesa inútil de diners, i sé d'altra banda que molta gent amb bones intencions els dóna suport. Actualment, l'únic equip vencedor d'esportistes que tenim és el que participarà als Paralímpics: diu molt de l'estat actual de l'Anglaterra moderna.

Aquesta afirmació ha estat d'una gran incorrecció política, com a mínim.

La correcció política ens fan perdre la capacitat d'expressar-nos lliurement. Ara mateix, a Anglaterra, si un ciutadà n'insulta un altre pel carrer pot acabar detingut per un policia. Només cal que les teves paraules siguin considerades ofensives per l'agent de la llei . Per què no podem parlar amb llibertat? Una vegada més, la culpa torna a ser dels legisladors.

Una bona manera de fugir d'aquesta realitat actual és ambientar les seves novel·les a l'Alemanya nazi, com ha fet en els llibres de la sèrie de Bernie Gunther.

La Segona Guerra Mundial és un dels moments històrics més importants, i un tema interessantíssim a nivell literari. Vaig decidir que el meu personatge, en comptes de ser carnisser i viure la seva rutina, seria policia: d'aquesta manera, la confrontació amb els ideals nacionalsocialistes seria molt més punyent. Ni faig novel·la negra ni en llegeixo gaire. Els meus llibres van una mica més enllà de la dinàmica dels crims i la seva resolució. Més aviat són novel·les polítiques...

Un dels personatges de Praga mortal és Reinhard Heydrich, figura clau del nacionalsocialisme més brutal.

Heydrich és el nazi arquetípic. El seu triomf durant el nazisme va ser precedit d'un gran fracàs durant els anys de la República de Weimar. Va ser expulsat de la Marina perquè es va embolicar amb la filla d'un alt comandament. Menys de sis mesos després de donar a conèixer el destí fatal dels jueus europeus a la conferència de Wannsee, va ser assassinat: és com si hi hagués hagut, per una vegada a la història, sentit de la justícia.

PHILIP KERR

 "Si los muertos no resucitan", traducció del original "If the dead rise not"

Berlín, any 1934:  la ciutat es prepara per a la celebració dels Jocs Olímpics. Bernie Gunther treballa a l'Hotel Adlon, allà segueix la pista a diversos robatoris i la mort d'un client. Coneix Noreen Charalambides, una periodista que arriba a la capital alemanya per investigar la declaració del president del Comitè Olímpic americà, que no reconeix cap discriminació a la població jueva en plena expansió d'antisemitisme. Això juntament amb el robatori d'una valuosa antiguitat a un client americà és el punt de partida d'una història de corrupció i crims que uneix les altes esferes del nazisme amb el crim organitzat nord-americà. Vint anys després, el 1954 els protagonistes es tornaran a trobar a la Cuba de Batista, que serà de nou escenari de corrupció i homicidis.


L'AUTOR: Philip Kerr
Philip Kerr va néixer a Edimburg el 1956. Va ser el guanyador de la tercera convocatòria del Premi Internacional de Novel.la Negra RBA 2009, amb la novel la "Si los muertos no resucitan", l'últim títol protagonitzat pel detectiu Bernie Gunther amb el culmina la saga Berlin Noir.
Les novel.les de Kerr són un homenatge als clàssics americans en un context històric i geogràfic totalment diferent. Les dues primeres transcorren al Berlín anterior a la Segona Guerra Mundial. De la mà de Bernie Gunther descobrirem un poble alemany submís, conformista i fàcilment manipulable, i més endavant els camps de concentració, l'antisemitisme, la crueltat, la mentida i la hipocresia dels nazis. Apareixen traficants, policies corruptes, policies bons, dones fatals, prostitutes, alusions a l'homosexualitat d'amplis sectors nazis i la seva relació amb les ciències ocultes, etc ...
L'Alemanya nazi és l'escenari comú de les obres protagonitzades pel detectiu Bernie Gunther i un tema de gran interès per Philip Kerr, que va estudiar un postgrau de Filosofia alemanya: "la meva font d'inspiració per escriure les novel és saber com van arribar al poder els nazis, intentat aproximar-me a l'època vaig pensar que la millor perspectiva me la podia donar un policia alemany "

Per mi , el millor de les novel.les de Kerr és el retrat d'aquesta Alemanya i dels seus personatges, això és l'important, no tant la intriga, que n'hi ha, però per mi és secundària. La por a la Gestapo, la brutalitat de les SA i de les SS, els enfrontaments interns, tot té darrere un important treball de documentació històrica, i esta descrit de manera magistral.


EL PERSONATGE: Bernie Gunther.
Bernie Gunther és un detectiu privat fictici creat per l'escriptor escocès Philip Kerr que protagonitza una sèrie de novel-les d'intriga ambientades a l'Alemanya de l'apogeu i declivi nazi. Inicialment es va tractar d'una trilogia coneguda com Berlin Noir (publicada als anys 1989, 1990 i 1991) però des del 2006 l'autor va reprendre el personatge amb noves novel.les que porten al personatge fins al continent sud-americà.
Es un personatge molt ben construit : cínic, malcarat, pessimista però honest i sensible, amb un humor negre extraordinari, es un autèntic Marlowe / Humphrey Bogart / a l'Alemanya nazi. De fons tenim , uns secundaris terribles però també grotescos: Hitler, Goering, Hess, Heydrich ...
En qualsevol cas, Gunther ja no pot ser mai el mateix -" ¿qui ho va poder seguir sent, amb l'arribada dels nazis al poder?" -, una vegada que va abandonar la KRIPO, la policia criminal, per la seva fidelitat a Weimar.
Gunther diu: "Pot ser que Déu inventés el dimoni, però el Guia l'hi devem a Àustria"


BIBLIOGRAFIA
Berlin Noir
1.-Violetas de Marzo, ambientada a Berlín 1936.
2.-Pálido Criminal, ambientada a Berlín 1938.
3.-Réquiem Alemán, ambientada a Berlín i Viena 1947-48.
continúan…
4.-Unos por otros, ambientada a Munich 1949.
5.-Una llama misteriosa, ambientada a Buenos Aires 195o
6.-Si los muertos no resucitan, ambientada a Berlín1934 -Cuba1954


Biografia de Bernie Gunther
De les dades obtingudes en les diferents novel -les es desprèn el següent passat del personatge:
Neix el 1898.
Durant la Primera Guerra Mundial lluita en el front turc i és condecorat amb la Creu de Ferro.
El 1918 mor la seva primera dona a causa d'una epidèmia de grip.
El 1922 ingressa a la policia criminal de Berlín, la Kripo, arribant al rang de Inspector Cap.
El 1928 resol el cas de Gormann El estrangulador, adquirint certa notorietat.
El 1933, fart de les purgues internes a la Kripo per ordre dels nazis, abandona la policia i treballa una temporada com detectiu a Hotel Adlon de Berlín.
El 1934 Bernie Gunther treballa com a detectiu a Hotel Adlon de Berlín:
1934: fets relatats en la primera part de la novel "Si los muertos no resucitan"(sisena de la sèrie).
El 1936 Bernie Gunther treballa com a detectiu privat independent al Berlín de l'apogeu nazi:
1936: fets relatats en la novel "Violetes de marzo" (primera de la sèrie).
El 1937 Bernie Gunther viatja a Palestina contractat per un empresari jueu-alemany per arreglar l'emigració d'aquest a aquest país:
1937: fets relatats en el pròleg de la novel "Unos por otros" (quarta de la sèrie).
El 1938 Bernie Gunther continua treballant a Berlín com a detectiu privat, en aquesta ocasió amb un soci també antic policia de la Kripo:
1938: fets relatats en la novel "Pálido Criminal" (segona de la sèrie).


De les dades obtingudes en les diferents novel es desprèn la següent trajectòria durant i desp´`es de la II Guerra Mundial:
Al setembre de 1939 és Kriminalkommisar (Comissari) en la secció 5 de l'Oficina de Seguretat del Reich i en esclatar la guerra queda classificat com SS Obersturmführer (Tinent de les SS).
El juny de 1941 és reclutat sota les ordres del seu amic el SS Gruppenführer Arthur Nebe per traslladar-se a Minsk, a la Rússia ocupada. Quan descobreix que la seva missió hi ha la de realitzar execucions massives demana el trasllat al capdavant, però el seu amic Nebe l'envia a l'Oficina de Crims de Guerra de l'Alt Comandament Militar a Berlín.
El gener de 1942 amb rang de Oberleutnant treballa a l'Oficina de Crims de Guerra de l'Alt Comandament Militar a Berlín, on investiga tant atrocitats dels propis alemanys com dels russos.
El febrer de 1944 amb rang de Hauptmann s'incorpora com a oficial d'intel ligència (Abwehr) en el cos d'exèrcit del general Schorner al front rus.
L'abril de 1945 és capturat pels soviètics a Königsberg i enviat a unes mines de coure als Urals.
El desembre de 1946 mentre és traslladat a una mina d'urani a Saxònia mata dos soldats soviètics que el custodiaven i s'escapa saltant del tren, aconseguint tornar finalment a Berlín.
El 1947 Bernie Gunther està casat amb una mestra reconvertida en cambrera anomenada Kirsten i de nou treballa com a detectiu privat al Berlín de la postguerra:
1947: fets relatats en la novel-la  "Requiem Aleman"(tercera de la sèrie).
El 1949 després d'uns mesos regentant l'hotel de la seva mort sogre i després de la mort per malaltia de la seva dona Kirsten, Bernie Gunther reinicia la seva activitat com a detectiu privat però aquesta vegada a la ciutat de Munic:
1949: fets relatats en la novel-la " Unos por otros"(quarta de la sèrie).
El 1950 Bernie Gunther, que ha hagut de fugir d'Alemanya per una falsa acusació d'assassinat, es refugia a l'Argentina (com si d'un criminal de guerra nazi fugat es tractés) amb una nova identitat, la de l'argentí descendent d'alemanys Carles Hausner:
1950: fets relatats en la novel -la"Una llama misteriosa" (cinquena de la sèrie).
El 1954 Bernie Gunther / Carles Hausner viu folgadament a l'Havana mentre prepara el seu retorn a Alemanya amb la seva nova identitat:
1954: fets relatats en la segona part de la novel-la "Si los muertos no resucitan" (sisena de la sèrie)