Anne Perry: la reina del crim victorià

Anne Perry: la reina del crim victorià

Anne Perry és un referent per als amants de la literatura policial "clàssica" ambientada a l'Anglaterra victoriana.
En les seves novel • les trobem una magnífica reconstrucció de l'ambient cultural, els problemes socials, ideològics, polítics, i l'ambient cultural de la Gran Bretanya de finals del segle XIX, en definitiva del pensament d'aquella època: els drets de la dona, el vot femení , les terribles diferències entre rics i pobres, la situació de l'Imperi Britànic ...
En aquesta època tenen lloc dues sèries de novel • les policials que tenen per protagonistes als matrimonis Thomas i Charlotte Pitt i de William i Hester Monk.
El perspicaç inspector Pitt i l'investigador privat Monk semblen inspirar-se en personalitats de l'època, ja que en els casos que es veuen involucrats semblen basats en casos de crims ocorreguts realment. I tots dos, compensen els horrors de la seva professió, amb una vida familiar i de parella no habitual de l'època.
L'autora és una dona d'amplis coneixements i de gran cultura. Amant de l'òpera, ha traduït a l'anglès diversos textos grecs, llatins i italians (entre aquests últims, la Divina Comèdia de Dante Alighieri.

Anne Perry en les seves novel • les es recrea en els problemes socials, ideològics i polítics, la complicada i hipòcrita moral victoriana, els defectes d'una estructura de castes molt injusta amb unes diferències entre rics i pobres abismals.
Així mateix és una autora molt minuciosa i detallista, retrata un "a dalt i a baix" de manera molt descriptiva fins als seus mínims detalls.
Gràcies a l'acurada recreació d'uns personatges entranyables i unes trames sòlides i intel • ligents ha sabut guanyar-se a milions de lectors de tot el món. La seva web indica que ha venut 20 milions de llibres a tot el món.

Anne Perry va ser protagonista d'un escandalós episodi en la seva joventut a Nova Zelanda, el qual va ser objecte principal, amb el protagonisme de Kate Winslet, de la pel • lícula dirigida per Peter Jackson "Criatures Celestials" (1994). Per aquella època i encara amb el nom de Juliet, Anne va entaular una estreta relació amb Pauline Parker, que acabaria el 1954 amb l'assassinat de la mare de Pauline per part de la parella. Després de complir la seva pena de presó de cinc anys, Juliet, convertida en Anne Perry i condemnada a no veure mai més a Pauline (amb qui es cartejaría sovint), va marxar als Estats Units i a Anglaterra.

La primera de les seves novel –les, Els crims de Cater Street va ser publicada el 1979, però l'habia escrit deu anys abans. En els seus començaments va haver de realitzar diferents treballs per sobreviure, però l'únic que desitjava i amb el que gaudia era escriure. Encara avui confessa que no podria deixar de fer-ho.

Cada novel • la de la sèrie Pitt, porta per títol el nom d'un barri o sector del Londres victorià.
William Monk va aparèixer per primera vegada el 1990 a la novel • la  El rostre d'un estrany.

En una entrevista publicada a El País, Perry diu que col • loca els seus personatges en situacions límit perquè: "És aquí on es veu realment de què estem fets".
Rebutja la comparació amb Agatha Christie. "Les seves novel • les són trencaclosques molt bons però els seus personatges no evolucionen, a mi m'interessa l'evolució emocional".
Així mateix, té una sèrie de novel • les que té com a rerefons la Primera Guerra Mundial.

ALGUNES DE LES SEVES OBRES (té més d'un centenar)
Les sèries es troben llistades en ordre cronològic, segons el lloc d'Internet de l'autora.
Protagonitzades per William Monk 

 Face of a Stranger (1990) (El rostro de un extraño)

A Dangerous Mourning (1991) (Luto riguroso)

Defend and Betray (1992) (Defensa y Traición)

 A Sudden, Fearful Death (1993) (Una duda razonable)

 Sins of the Wolf (1994) (Los pecados del lobo)

 Cain His Brother (1995) (Su hermano Caín)

Weighed in the Balance (1996) (El equilibrio de la balanza)

 The Silent Cry (1997) (El grito silencioso)

Whited Sepulchers (1997) (Sepulcros blanqueados)

The Twisted Root (1999) (Las raíces del mal)

 Slaves of Obsession" (2000) (Esclavos de una obsesión)

Funeral in Blue (2001)

Death of a Stranger (2002) (Muerte de un extraño)

 The Shifting Tide (2004) (Marea incierta)

The Dark Assassin (2006) (Asesino en la oscuridad)

Execution Dock (2009) (Falsa inocencia)

 Acceptable Loss (2011)
Protagonitzades per Thomas Pitt 

The Cater Street Hangman (1979) (Los Crímenes de Cater Street)

Callander Square (1980) (Los cadáveres de Callander Square)

 Paragon Walk (1981) ("La secta de Paragon Walk")

 Resurrection Row (1981) El callejón de los Resucitados

Bluegate Fields (1984) (El Ahogado del Támesis)

 Rutland Place (1984) ("Los robos de Rutland Place")

 Death in Devil’s Acre (1985) (Venganza en Devil's Acre

Cardington Crescent (1987) ("Envenenado en Cardington Crescent")

Silence in Hanover Close (1988) Silencio en Hanover Close

 Bethlenhem Road (1990) Los asesinos de Bethlenhem Road

 Highgate Rise (1991) "Incendios en Highgate Rise"

 Belgrave Square (1992) Chantaje en Belgrave Square

 Farrier’s Lane (1993) El caso de Farrier's Lane

 The Hyde Park Headsman (1994) El degollador de Hyde Park

Traitors Gate (1995) "El cadáver de Traitors Gate"

 Pentecost Alley (1996) 'La prostituta de Pentecost Alley

 Ashworth Hall (1997) La conspiración de Ashwort Hall

 Brunswich Gardens (1998) El misterio de Brunswich Gardens

 Bedford Square (1999) La amenaza de Bedford Square

 Half Moon Street (1998) Los escándalos de Half Moon Street

 The Whitechapel Conspiracy (2001) El complot de Whitechapel

 Southampton Row (2002) "La médium de Southampton Row"

 Seven Dials (2003) "Los secretos de Conauhgt Square"

 Long Spoon Lane (2005) "Los anarquistas de Long Spoon Lane"

 Buckingham Palace Gardens (2008) Un crimen en Buckingham Palace

 "Betrayal At Lisson Grove"

 "Dorchester Terrace"
La Saga de La Primera Guerra Mundial

 No Graves As Yet (Las tumbas del mañana )

 Shoulder the Sky (El peso del cielo )

Angels in the Gloom Ángeles en las tinieblas )

At some Disputed Barricade (Las trincheras del odio)

We Shall Not Sleep (No dormiremos)

FONTS: Wikipedia i Pàgina Oficial Anne Perry

SETMANA NEGRA 2010:Los escritores nórdicos reconocen la deuda que tienen con Larsson

El autor noruego Kjell Ola Dahl, la danesa Inger Wolf y el norteamericano afincado en Finlandia James Thompson visitan la Semana de Novela Negra de Barcelona Los escritores escandinavos reconocen la deuda que tienen con el desaparecido Stieg Larsson, a quien deben el reconocimiento internacional y el surgimiento de un boom de la novela negra nórdica en los últimos años. Bajo el cinematográfico título de "Los otros", el autor noruego Kjell Ola Dahl, la danesa Inger Wolf y el norteamericano afincado en Finlandia James Thompson vienen a confirmar en la Semana de Novela Negra de Barcelona que en la novela policíaca nórdica "hay vida más allá de Suecia, más allá de Mankel y de Larsson". Dahl, que ha presentado su novela "Un paso en falso" (Emecé), piensa que "el boom nórdico de novela negra comenzó antes de Larsson, pero explotó con él gracias a su carácter de bestseller", si bien matiza que "en Noruega, los libros de Larsson no eran considerados como el gran ejemplo, sino como un buen ejemplo más". Inger Wolf, que ha llegado a Barcelona con "Un oscuro fin de verano" (Alba) bajo el brazo, opina que "la literatura nórdica siempre ha sido reconocida por su visión crítica de la sociedad". Thompson coincide en que un distintivo de la literatura negra nórdica es esa orientación social, pero "cuando no es buena, la novela puede ser entonces muy mala". En su última novela, "Ángeles en la nieve" (Roca), además de esa herencia nórdica, se mezclan otras tradiciones. El escritor norteamericano recuerda que "en Finlandia no habíamos oído hablar de Larsson hasta el año pasado, pero gracias a él se abrieron las puertas a este boom, y gracias a él mi novela se ha traducido en catorce países, algo imposible sin Larsson". A pesar de que aparentemente sus novelas rompen el tópico de que Dinamarca, Suecia, Noruega o Finlandia son países tranquilos y sin apenas criminalidad, todos señalan que "en los países nórdicos se vive todavía bien, e incluso puedes dejar la puerta de tu casa abierta cuando vas a comprar", pero también coinciden en que "los suicidios, el alcohol y el consumo de antidepresivos es bastante común". Todos se reconocen herederos de la pareja sueca Sjowall y Wahloo, "los dos gigantes del género en la tradición nórdica desde los años 70, que establecieron criterios fundamentales en el 'noir'", pero Dahl confiesa que "también me influyeron elementos negros de Dashiel Hammet o Raymond Chandler". Wolf reconoce que "inicialmente se sintió más influida por ingleses y norteamericanos como Agata Christie o Patricia Cornwell" y entre los nórdicos, además de Sjowall y Wahloo, anota "la postura de crítica social de Lisa Marklund". El hecho de que haya pocos crímenes en estos países -dos asesinatos anuales en Islandia y una cincuentena en Dinamarca o Noruega- no implica un esfuerzo suplementario de intencionalidad realista en las tramas. Para Dahl, "la escritura siempre implicará la mentira, escribir es mentir y también es entretenimiento, y por eso, no veo la necesidad de realismo". En el caso de Thompson, que también bebe de la tradición de James Elroy, debido a la ausencia de muertes en la población de 6.000 personas en la que se desarrolla "Ángeles en la nieve", en la secuela que ya está escribiendo ha tenido que trasladar a su protagonista a Helsinki. Las tres novelas presentadas en el marco de la Semana Negra de Barcelona son totalmente diferentes, a pesar de tener en común ese escenario. Dahl ofrece en "Un paso en falso" "una metáfora perfecta sobre la obsesión" a través de un policía que acaba obsesionándose por una mujer, prototipo de la 'femme fatale', y que se debate entre sus propios sentimientos y su deber policial, pues el hermano de la mujer es un peligroso delincuente a la fuga". Inger Wolf trata en "Un oscuro fin de verano" sobre la investigación de un asesinato que lleva a cabo un policía de origen croata en colaboración con una especialista informática. En "Ángeles en la nieve", Thompson sitúa la trama en un pequeño pueblo del Círculo Ártico, donde aparece asesinada y brutalmente mutilada una actriz somalí en cuyo pecho aparece la leyenda "Puta negra". "Hablo sobre una Finlandia negra, de alcoholismo, antidepresivos y con problemas de violencia, hablo -remarca Thompson- de las verdades del país, y allí nadie me ha reprochado que no sea verosímil, sino que quieren que no se sepa".

FONT: LA VANGUARDIA 6-2-2010

SETMANA DE LA LITERATURA POLICÍACA A BARCELONA:LES SUEQUES TAMBÉ RIUEN.

Les reines de la novel·la negra nòrdica Åsa Larsson i Camilla Läckberg desmenteixen el tòpic de la fredor escandinava en un acte a La Capella Dames del crim. Åsa Larsson (esquerra) i Camilla Läckberg van regnar ahir a BCNegra. El festival BCNegra, que per poder acollir un nombre més gran de públic aquest any ha traslladat la majoria dels seus actes des de la Virreina fins al nou escenari de La Capella, gairebé davant del Tea­tre Romea, afronta avui la segona jornada. Si ahir hi va haver xerrades entre escriptores sueques i taules rodones sobre la Màfia i sobre la relació entre la novel·la històrica i la criminal, avui el plat fort serà la conversa amb el nord-americà Don Winslow, el nou referent de la narcoliteratura. Si Suècia, en lloc de l’epicentre de l’actual fenomen de novel·la negra escandinava originat pel terratrèmol Stieg Larsson, fos un tauler d’escacs, les cares de la dama blanca i de la dama negra serien les de la rossa Åsa Larsson i la morena Camilla Läckberg. Les dues escriptores, que comparteixen el tron de l’actual novel·la negra del seu ­país, van arribar del fred per trencar el tòpic que els suecs són una mica ­estirats i van desplegar ahir a la tarda el seu agut bon humor davant d’unes 300 persones que van deixar petit l’espai de La Capella, al carrer de l’Hospital, en un dels actes del primer dia de BCNegra. Són supervendes que als seus petits pobles natals, on ambienten les seves respectives sèries de no­vel·les, són immensament populars. «¿Pots posar un cadàver al meu jardí? ¿I un mort a la meva banyera? Potser pots matar la meva sogra, no la suporto...» És el que li demanen els veïns de Kiruna a Larsson, (per a qui encara no ho sàpiga, no és família de Stieg) quan se la troben pel carrer. «Se senten importants perquè ¡tenen una autora!», va fer broma l’autora de Sang vessada (Columna / Seix Barral). A 30 graus sota zero El clima és un personatge més a les seves novel·les. «Estar molts mesos de l’any a les fosques ens afecta com a persones i afecta la nostra literatura. Els suecs no són coneguts per ser els més alegres del món, ¿oi? –deixa anar Läckberg–. En el meu primer llibre [La princesa de gel Amsterdam / Maeva] vaig mostrar que diferent que és la meva ciutat, Fjällbacka, a l’hivern i a l’estiu». Immediatament intervé Larsson: «Però si el que ella anomena hivern és el nostre estiu!!!». I és que a Kiruna, 200 quilòmetres al nord del cercle polar, ara estan «a 30 graus sota zero, se’t congelen els pelets del nas, els pulmons... Això sí que resulta superdramàtic per ambientar una novel·la». Läckberg va créixer llegint ­Agatha Christie; Larsson s’allunya de l’àmbit policíac: li encanta Margaret Atwood. Totes dues admeten com a referents de la novel·la nòrdica Maj Sjöwal, Per Wahloo i Henning Mankell i s’agenollen davant Stieg Larsson. «Un fenomen enorme. M’encanta la relació d’amistat de Blomqvist amb les dones... mira com somriuen totes, ha, ha», afegeix Åsa referint-se al públic femení de La Capella. «Però Blomqvist és en realitat el secundari –apunta Läckberg–. El més important és que va fer de Lisbeth la protagonista. És genial que Stieg, un home, hagi creat un personatge femení tan potent». «A més ha fet que tots els autors de ­Suècia s’hagin posat en contacte amb els seus advocats per deixar ben clar el seu testament i que no els passi el que li ha passat a ell amb la seva herència», fa broma Läckberg en al·lusió a la mort sense testar del creador de Millennium, que ha originat una pugna entre la seva companya i el seu pare i germà. Totes dues es prenen molt seriosament el tractament de la maternitat i la denúncia en els seus llibres de la discriminació de les dones i coincideixen que aquestes ho tenen molt difícil a tot arreu. Però la jovialitat torna quan Läckberg explica com es documenta per als seus llibres: «Vaig trobar un policia, me’l vaig endur a casa i ara viu amb mi. L’uniforme, ja se sap...»

FONT: EL PERIODICO 2-2-2010

ENTREVISTA AMB EL COMISSARI PACO CAMARASA

Entrevista amb el llibreter, "alma mater" junt amb la llibretera Montse Clavé de la llibreria "Negra i Criminal" i comissari de la setmana Negra de Barcelona.
 http://www.negraycriminal.com/?view=

LA LLIBRERIA................

A tots els que us agrada la novel-la negra us recomano que feu una visita a la seva web, entreu al blog, i segur, segur que anireu fins a la llibreria “real”.
Es una llibreria petita però molt acollidora, especialitzada i amb un llibreter i una llibretera de veritat que et deixant tranquil si vols tafanejar, que estan per tu si els hi demanes consell i que t’atenen amb una amabilitat exquisida.
Hi trobareu les novetats, però també els llibres que han deixat de ser novetat i que costa de trobar, i els des catalogats, el que ells diuen “rescatables”
No us ha passat mai que llegiu una novel-la, us agrada, voleu llegir altres del mateix autor i la feina es vostra per trobar-les?
Ja hem direu que us sembla.

LLIBRERIA NEGRA Y CRIMINAL: carrer de la sal, 5 . 0803BARCELONA t.932 955 931

Paco Camarasa: «El ‘boom’ no és Larsson, és el gènere negre»

Les estrelles de la novel·la negra es reuneixen amb els seus lectors a Barcelona per cinquè any consecutiu, sota el paraigua de l’Institut de Cultura de la ciutat.

Camarasa (València, 1950) va arribar a Barcelona el 1988.
Les bombes que el Grupo Incontrolado Patriótico va posar a la seva llibreria Pablo Neruda «en els anys durs» (també va ser president del gremi de llibreters de València) no li van fer canviar de ciutat
Qüestió d’amor», confessa.Va seguir Montse Claver, la fundadora de la llibreria Negra i Criminal, que regenten al carrer de la Sal de la Barceloneta.
La seva llibreria és de les més conegudes i menys visitades de la ciutat.
 –BCNegra és una setmana, però procura evitar aquest nom.
–La setmana és la de Gijón, des de fa 22 anys.
I BCNegra comença a ser més d’una setmana.
–Allà hi ha més presència al carrer.
¿Ho troba a faltar?
–Nosaltres som més un festival literari a l’estil dels francesos.
BCNegra té més presència de la iniciativa privada.
Serveix per difondre nous autors, perquè els lectors ratifiquin l’entusiasme pels autors que ja han fet seus a través de la lectura, perquè les llibreries venguin més gènere negre...
–Festival literari.
¿Encara és necessari proclamar la dignitat del gènere?
–Al crear BCNegra volíem demostrar el nivell de qualitat dels autors del gènere i que hi havia un públic amagat que podia sortir de l’armari.
 –Missió complerta, ¿oi?
–Sobretot perquè ho diu el senyor Nielsen, el més influent a les cúpules editorials.
 –Per al llec en el sector, el senyor Nielsen és...
 –Un índex de vendes reals, setmana a setmana, en una mostra de llibreries.
 I diu que el 2009 el gènere que més s’ha venut és el negre.
–I que el llibre més venut, i el segon, i el tercer, són de Stieg Larsson.
 –Però el boom no és només de Larsson, és del gènere. Fa 15 anys serien impensables les 27 edicions de Camilla Läckberg, els 100.000 exemplars del primer llibre d’Asa Larsson...
 –¿Com s’explica el fenomen de Stieg Larsson?
–Són llibres de lectura fàcil però de temes difícils.
Era un militant d’esquerres que denunciava la violència de gènere, el capitalisme especulatiu, i fins i tot un cert tipus de periodisme còmplice d’un cert capitalisme. Denunciava una certa modernitat sense criteri.
 Com a llibreter, no com a crític, la meva explicació és que Larsson era més periodista i militant que intel·lectual, escrivia des de l’estómac. Per això connecta més amb els lectors que amb els crítics o els seus col·legues.
–¿I aquests col·legues atrauen també avui més lectors per...?
–Perquè el gènere negre entreté, les formes de narrar fan que hi hagi possibilitat d’enganxar-se, tracta temes que ens preocupen molt, realitats a les quals el periodisme, i altres formes narratives, no poden arribar. El periodisme fa un treball excel·lent sobre el narcotràfic, sobre crims com els de Ciudad Juárez, sobre les màfies, però té obligacions legals i limitacions d’espai que la ficció pot esquivar. Mira el que ha passat amb Petra Reski: els advocats de la màfia són millors que els de les empreses periodístiques i ella ha hagut de ratllar en negre els noms de mafiosos que sortien citats en sumaris de la justícia italiana. Finalment, en un món en crisi, el gènere negre aporta preguntes. I una cosa que ens agrada. A vegades, sovint, guanyen els bons. Una cosa que a la realitat no succeeix.
–Aquesta setmana, Asa Larsson ha desplaçat a les llistes Dan Brown.
 –Era un llibre esperat. La gent, en l’acte solitari del llegir, vol tenir la companyia d’un personatge. El personatge és bàsic en aquest gènere. Necessitem amics de paper, companys de viatge, esperar una cita amb ells.
 –Per als nous en el gènere que han arribat a través de Larsson, els recomanaria seguir per... El poder del perro, de Don Winslow, la sèrie de Bernie Gunther, de Phillip Kerr, i l’islandès Arnaldur Indridason. Serien tres apostes segures.
–¿Toca canviar de paisatge? ¿O tenim fred escandinau per a estona?
–Hi ha molts autors suecs perquè hi ha molts lectors suecs. I perquè ens descobreixen un país que per a nosaltres té un punt exòtic. La gent demana aquest exotisme, fer un viatge a través de la novel·la negra. Ara crec que Mèxic ha de donar encara un boom, és fascinant. A Cuba ha de venir una generació després de Padura. I segueixo creient que ha d’arribar més novel·la mediterrània.
 –Aquest any n’han portat poca.
 –Perquè en els últims sis mesos gairebé no s’ha traduït. Hauríem de prestar més atenció al polar francès, té molt bons narradors.
–Aquest any li donen el premi Carvalho a Ian Rankin.
¿Per protestar perquè hagi jubilat l’inspector Rebus?
 –Sí, li demanarem que inventi alguna cosa i ens deixi Rebus. Però també l’hi donem perquè combina dues qüestions: Rebus és un gos de presa que batalla cercant la veritat com Carvalho i perquè el còmplice de John Rebus és una ciutat, Edimburg, com Barcelona ho era de Carvalho.
FONT: EL PERIODICO 2-2-2009

Ian Rankin, premio Pepe Carvalho 2009. Setmana Negra 2010 de Barcelona.

LA WEB DE L’AJUNTAMENT ON HI HA TOTA L’INFORMACIÓ I EL PROGRAMA DE LA SETMANA NEGRA 2010 http://www.bcn.cat/cultura/bcnegra/2010/es/programa1.html

Ian Rankin, premio Pepe Carvalho 2009 Ian Rankin obté el cinquè premi Pepe Carvalho L’inspector John Rebus és un home solitari i amb el cap ple de fantasmes que intenta resoldre crims als baixos fons d’Edimburg.
I és, a més, el protagonista estrella de les novel•les de l’escocès Ian Rankin, que ahir va guanyar el cinquè premi Pepe Carvalho de novel•la negra.
Segons la valoració del jurat, l’autor ha aportat al seu personatge un punt de vista «més actual, més dinàmic i més pròxim a la crua realitat que s’oculta darrere els delictes».
El veredicte, segons va informar ahir l’Institut de Cultura de Barcelona, estima que Rankin, que rebrà el premi en la pròxima edició de BCNegra, que se celebrarà entre l’1 i el 6 de febrer del 2010, recull la tradició britànica de narrativa policial i ha sabut adaptar-la a l’actualitat. Rankin (Cardenden, Escòcia, 1960) va publicar la primera novel•la protagonitzada per l’inspector Rebus, Knots & Crosses, el 1987. Avui, 18 títols després, el personatge ja forma part de la mitologia dels grans investigadors de ficció literària.
En castellà, RBA, que està a punt de publicar Puertas abiertas, la primera novel•la sense Rebus, ha editat entre altres, Aguas turbulentas, Nombrar a los muertos i La música del adiós.
En català, Edicions 62 ha publicat Black and blue. El premi Pepe Carvalho, que en edicions anteriors van guanyar Michael Connelly, P. D. James II, Henning Mankell i Francisco González Ledesma, és un reconeixement a autors de prestigi i llarga trajectòria en el gènere negre a més d’un homenatge a la memòria de Manuel Vázquez Montalbán i al seu detectiu Carvalho.
El jurat d’aquest any l’han format Paco Camarasa, Juan José Arranz, Jordi Canal, Alícia Giménez Bartlett, Daniel Vázquez Sallés i Sergio Vila-Sanjuán.
 FONT : EL PERIODICO 21-10-2009

Ian Rankin será la estrella de la Semana de Novela Negra de Barcelona El escritor escocés Ian Rankin, padre del detective John Rebus, será una de las grandes estrellas de la presente edición de la Semana de Novela Negra de Barcelona, que tendrá lugar del 1 al 6 de febrero. Además de Rankin, que recibirá el premio Internacional Pepe Carvalho, Don Winslow, John Connolly, Paco Ignacio Taibo II, Asa Larsson y Arnaldur Indridason serán otros invitados internacionales que acudirán a la primera cita del género del año.
Veinticuatro editoriales participan con sus autores en el BCNegra 2010, y este año se han sumado a la organización la Filmoteca de Cataluña, la Casa América y el Espacio de La Bobila de L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona).
En el programa de este año, la BCNegra rendirá homenaje al gran editor y novelista Mario Lacruz, y se incorporará a las celebraciones del centenario de la CNT.
La Semana comenzará el 1 de febrero con una mesa redonda sobre la relación entre la intriga y la novela histórica, en la que los autores Luis García Jambrina, Félix Modroño, Borja Rodríguez y Xulio Ricardo Trigo tratarán de 'investigar' si la novela negra contagia a la histórica o es al revés.
En un debate sobre la mafia participará la escritora alemana afincada en Italia Petra Reski, que ha visto como su última novela era censurada por incluir determinados nombres reales en la trama.
Otra de las citas más esperadas por los seguidores del género tendrá lugar el 2 de febrero con una conversación con el escritor norteamericano Don Winslow, quien con "El poder del perro" ofrece una crónica profunda del narcotráfico entre EEUU y México.
En otro debate se abordará la cuestión de las damas del crimen, focalizado en esta ocasión en dos autoras suecas de fuera de Estocolmo, Camilla Läckberg y Asa Larsson, que aportarán su visión nórdica del género.
Dentro del ciclo "Islas Negras", el festival literario hace parada este año en Islandia, desde donde vendrá a Barcelona Arnaldur Indridason, quien de la mano de su personaje el viejo inspector Erlendur Sveinsson, se ha convertido en cronista de aquel país nórdico.
Precisamente, la última mesa redonda de BCNegra se ocupará de "Los otros nórdicos", con la idea de "demostrar que no todos los autores nórdicos son iguales", ha señalado el director de la Semana, Paco Camarasa, y para ello ha invitado a K.O. Dahl, James Thompson e Inger Wolf.
 Francisco González Ledesma, Boris Izaguirre y Ana María Moix protagonizarán el 5 de febrero un homenaje a Terenci Moix, coincidiendo con la reedición de dos de sus poco conocidas primeras novelas, las inencontrables "Han matado a una rubia" y "Besaré tu cadáver", que el desaparecido autor firmó con el seudónimo Ray Sorel.
Con la incorporación al BCNegra de la Filmoteca, la Semana ofrecerá este año un ciclo de cine policíaco dedicado a la factoría barcelonesa de los años 60 con títulos como "Los atracadores", de Rovira-Beleta, "A tiro limpio", de Francisco Pérez-Dolz, o "Los culpables", de Josep Maria Forn.
En Casa América Cataluña tendrá lugar un ciclo dedicado a la "Narcocultura", que servirá para aproximarse a la estética narco, común en ciertas clases sociales de México y Colombia, y su influencia en diversos ámbitos creativos como la literatura, la televisión o el cine.
La Semana Negra propiciará asimismo la creación de la primera novela Twitter en España, "Serial Chicken", que desde el pasado 13 de enero y hasta el 5 de febrero escribe el periodista y escritor Jordi Cervera.
Cervera incluye cada día al menos cinco microcapítulos de 140 caracteres cada uno, que es el máximo permitido para cada mensaje en la red social Twitter
 FONT: ADN, 28-ENERO-2010

NOU LLIBRE DE ASA LARSSON

NOU LLIBRE DE ASA LARSSON
El dia 19 va sortir a la venda el segon llibre de Asa Larsson, Sang Vessada.
Per cert, Asa Larsson, al costat de Camilla Lacberg, estaran presents a BCNegra 2010, que se celebrarà entre l'1 i el 6 de febrer, a Barcelona, amb actes abans i després d'aquestes dates.

L'escriptor escocès creador de l'inspector Rebus, Ian Rankin és qui rebrà el premi Internacional Pepe Carvallho 2010, però d'això ja parlare en una propera entrada.

Adjunto un article publicat al diari Público el setembre del 2009.

Asa Larsson se come a Stieg Asa Larsson (Kiruna, Suecia, 1966) es una mujer bajita.  Nada que ver con el prototipo sueco. Su fisonomía se asemeja más a la de Rebecka Martinsson, la abogada que protagoniza su novela policiaca Aurora boreal (Seix barral): estatura pequeña, piel menos pálida de lo habitual y mirada vivaracha.
Curiosamente, también existen ciertas similitudes entre su heroína y Lisbeth Salander, la criatura que creó Stieg Larsson para su trilogía Millennium.
Martinsson y Salander apenas miden 1,50. Son mujeres decididas, independientes, fuertes, sin hijos. Son personajes que tienen que desentrañar un crimen. Son violentas. Y ambas están heridas.
 Pero ahí se acaba todo.
A excepción del espaldarazo en ventas que ha recibido la novela Aurora boreal en España desde que salió publicada en mayo ya ha alcanzado la 14ª edición y los 110.000 ejemplares, la trama, la estructura y el lenguaje de los dos Larsson tienen muy poco que ver.
Stieg es frío. No hay emotividad en sus relatos.
Asa sitúa a sus personajes en el Polo Norte, pero les da el calor de la cotidianidad y el costumbrismo.
Es más, la abogada Martinsson nació en 2003, un año antes que Salander. Stieg ya tenía un buen referente para sus historias.
 "El mundo no podría aguantar una Lisbeth Salander", dice Asa
"La creación de Rebecka me llevó seis meses.
La mayoría de las novelas suecas tienen como protagonista a una buena madre.
Yo quería otra cosa y si Rebecka es violenta es porque es una heroína. Pero no refleja ningún estereotipo de modernidad.  Es más, creo que el mundo no podría aguantar ni una Lisbeth ni una Rebecka",confiesa Asa Larsson a Público durante su visita al Festival Getafe Negro.
Los orígenes de las tramas de las dos obras tampoco son iguales.
Stieg era un periodista que llevaba años intentando desentrañar los males de la sociedad sueca. Su intención partía más del reporterismo que de la literatura.
El afán de Asa es más literario. Y realista.
En su novela, la heroína Martinsson debe trasladarse desde Estocolmo a su ciudad natal, Kiruna, un pequeño pueblo del norte de Suecia. Allí ha aparecido muerto Viktor, un viejo amigo de la adolescencia que ocupaba un alto cargo en una secta religiosa a la que la propia Rebecka había pertenecido en su juventud. En ese lugar donde el sol clarea a ratos habitado por crucifijos, biblias y faldas plisadas hasta los tobillos, se topa con una vieja amiga la principal sospechosa una comisaria embarazada y dolorosos recuerdos.
 Este ambiente remite a la historia de la propia Asa Larsson.

Un abuelo cura
 Tras ganar una medalla de oro en los Juegos Olímpicos de 1936, su abuelo ingresó en una comunidad religiosa en Kiruna.
Allí, en esa atmósfera de catequesis, nació Asa y, según recuerda, "de pequeña me pasaba el día leyendo la Biblia.
De hecho, mi inspiración para toda la violencia que aparece en mis novelas procede del Antiguo Testamento. Si lo piensas, es una sucesión constante de hechos sangrientos".  
Si no siguió por el camino religioso, fue porque su padre, de ideas comunistas, le guió hacia la literatura. "Él era bibliotecario y siempre estaba muy atento a mis lecturas y a todo lo que escribía", comenta Larsson.
Eso sí, hasta su juventud apenas cayeron en sus manos novelas policiacas, tan en boga en los años sesenta. "En aquella época, se leía mucho a Maj Sjowall y Per Wahloo, pero en mi casa, por cuestiones religiosas y morales, no me dejaban leerlas. Las tenía que pedir prestadas a otros amigos", afirma.
La escritora se inspiró en la Biblia para plasmar toda la violencia
Su revancha llegó cuando cayó en sus manos la obra de Thomas Harris. La violencia, la sangre en estado puro. El veneno para empezar a planear asesinatos literarios y la apoteosis tarantiniana de sus novelas. También leería por entonces a los clásicos suecos. "De hecho, el nombre de Rebecka Martinsson procede de Martin Beck, el inspector creado por Sjowall y Wahloo", reconoce.
Tuvieron que pasar algunos años más para que Larsson se dedicara profesionalmente a la literatura.
Estudió derecho y se dedicó a ejercer en los tribunales que trataban los casos de violencia de género. Precisamente, Asa alaba a Stieg y su trilogía en el tema de los malos tratos: "Las cifras de mujeres asesinadas en sus libros son reales. Yo creo que lo que ha hecho Stieg por las mujeres es increíble porque millones de hombres han leído sus libros y ahora son más conscientes de esta problemática", sostiene.

Homenaje al Polo Norte
Fue el nacimiento de su primera hija lo que la espoleó de nuevo a escribir. Se mudó al campo, se encerró en un estudio y se dedicó a escribir dos horas diariamente.
No tenía muy claro cuál sería el género literario, pero, según cuenta, la novela negra la eligió a ella, no al revés. "Fue así, quizá en otro momento haga otras cosas", añade.
Así surgió Aurora boreal, novela con la que quiso homenajear a su pueblo. "El norte siempre se ha considerado como algo inferior al sur. Desde Estocolmo, nos miran mal. Ahora en Kiruna están encantados conmigos".
De hecho, ya va por la quinta novela con Rebecka Martinsson como protagonista.
En enero saldrá en España, publicada por Seix Barral, la segunda, Sangre derramada.  
"En Suecia tenemos claro que el aborto es una decisión de la mujer"
Aparte de la trama policiaca, como buena descendiente de la novela negra sueca, Larsson también trata en sus libros temas particularmente espinosos, aunque ella insista en que "no quería mostrar ideas políticas cuando empecé la novela, lo que ocurre es que mis ideas sobre lo que pienso sí están en la novela".
 El primero de estos asuntos peliagudos es la Iglesia. Como secta, no sale bien parada; sin embargo, ella reconoce que la Iglesia luterana en su país "está mucho más modernizada que en otros países".
Como ejemplos, habla de la posibilidad de que los homosexuales tengan un matrimonio religioso o incluso que haya sacerdotisas y obispas.
Otro de los temas que toca el libro es el del aborto. Uno de los personajes ha abortado y la secta fanática se lo recrimina.
Pero para el lector, la crítica quedá ahí, en el fundamentalismo. "Es que en Suecia no tenemos ninguna controversia con el aborto. No recuerdo hasta qué semana, pero es legal. Y, en cualquier caso, lo que tenemos muy claro es que es una decisión de la mujer", afirma.
Sin embargo, igual que otros escritores de su país desde el ya clásico Henning Mannkell a otros más jóvenes como Jens Lapidus, Asa Larsson también resalta que los países nórdicos no son ningún paraíso. "Es muy interesante cómo las novelas están destapando historias que estaban ahí y no se hablaba de ellas", señala Larsson.
Y añade con un guiño sobre la idealización de los escandinavos: "No es sano hacerse ilusiones con respecto a cómo son las cosas".  
Contradice así a las palabras del escritor mexicano Jorge Moch, que afirmó hace unos meses que los nórdicos se inventan la violencia porque no la han vivido de primera mano.
 "No estoy de acuerdo. Hasta no hace mucho, la vida ha sido bastante difícil. Sobre todo en el norte. Tenemos bastantes casos de violencia doméstica.
Y tenemos un pasado como colaboradores de los nazis en la II Guerra Mundial del que nadie habla", apostilla.
¿Pueden ayudar a cambiar las cosas la nueva hornada de títulos policiacos en Suecia?  
La autora no lo tiene tan claro.
Lo que sí ha captado es el interés que los suecos tienen en España: "¡No sé por qué será! Somos sociedades muy diferentes, pero supongo que tratamos temas que interesan a cualquier ser humano".

FONT: PÚBLICO 23/10/2009

LA SETMANA NEGRA I EL CONVIDAT

Saviano lamenta que el gran èxit de 'Gomorra' hagi estat "una condemna"
1. • L'escriptor avisa que la crisi pot fer que el capital mafiós guanyi poder en l'economia europea
2. • Dubta que Barcelona sigui perillosa per a ell perquè la Camorra "no deixa sang on fa negocis"
A L'èxit de Gomorra ha estat una arma de doble tall per a Roberto Saviano.
Ha aconseguit fer arribar a milers de persones la seva denúncia de la Camorra napolitana però ha arruïnat la seva vida. "M'agradaria dir que no m'he penedit d'escriure'l, però no sé si ha valgut la pena", confessa.
Quan va vendre els primers 100.000 exemplars, diu, "va succeir el desastre" i la màfia el va fixar com a objectiu. Però al mateix temps, l'interès del públic i els mitjans que posa nerviosos els capos és el que el manté relativament segur: "Tota la meva activitat pública --diu-- és per protegir la meva persona i les meves paraules, perquè no hi ha cap protecció millor que l'atenció".

El jove periodista italià, que ha de viure sota vigilància policial des de l'octubre del 2006 i que va haver de deixar Itàlia l'any passat, va exposar totes les seves doloroses contradiccions --"l'èxit ha sigut una condemna"-- davant de centenars de barcelonins en la seva participació en la setmana BCNegra.

BARCELONA I NÀPOLS
 Rebut amb aplaudiments en un Saló de Cent ple a vessar, més persones van seguir la intervenció de Saviano des d'una pantalla a la planta baixa de l'ajuntament, i encara més es van quedar al carrer.
 I demà encara seguiran els homenatges, amb l'entrega del premi Carvalho de periodisme internacional. L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, li va assegurar que la ciutat volia manifestar-li "que no està sol en la seva lluita per la llibertat" i que li reconeix el "valor cívic".
I Saviano ho va notar. "Barcelona és molt semblant a Nàpols, és una Nàpols ordenada, som cosins germans en els aspectes positius i en els negatius", va respondre l'escriptor, que va afegir dos altres motius per a la seva simpatia.
"Adoro Catalunya gràcies a George Orwell i a Leo Messi, que és qui més s'assembla a Maradona".
S'hi podria afegir un altre motiu. El neofeixista Cannavaro, que l'ha criticat per parlar malament de Nàpols, juga al Reial Madrid.
Però Saviano va deixar les bromes de seguida.
La presència camorrista a la ciutat ha fet redoblar el blindatge de seguretat que ha rebut, però l'escriptor no creu que Barcelona sigui especialment perillosa per a ell: "Són més intel•ligents del que sembla: no deixes sang on vols fer negocis".
 Intel•ligents però irritats.
 Saviano va admetre que sembla estrany que "una organització tan potent tingui por d'un llibre".
"Però no té por de mi --va precisar-- sinó dels meus lectors, del fet que hagi arribat a tantes persones".

LA MÀFIA, UN PROBLEMA ESPANYOL
Com en les seves anteriors aparicions públiques a Espanya, Saviano va remarcar que la màfia, cada vegada més internacionalitzada, "és un problema europeu i específicament espanyol".
Que es pot agreujar amb l'actual crisi econòmica --"els capitals líquids de les organitzacions criminals poden entrar a la banca i determinar el curs financer dels estats"-- però sobre el qual no es coneix el verdader grau d'infiltració, "perquè no es pregunta on van a parar els seus diners".
 Barcelona no és només un lloc on ha rebut un reconeixement públic i oficial poc habitual, també és un lloc on als camorristes se'ls deté mentre juguen tranquil•lament al black-jack, freqüenten locals de la Rambla que la policia italiana li recomanava a Saviano que evités (quan encara es passejava pel carrer) i tenen advocats que truquen al mòbil de Saviano per donar-li la benvinguda a la ciutat (li va passar el 2007).
"Aquí no hi ha consciència d'això, però al meu barri els nois ja deien fa anys que Espanya era un territori llaminer, una 'zona nostra', deien, igual que a la Costa del Sol li deien la Costa Nostra.
 Les organitzacions tenen la convicció que és un lloc segur per fer-hi negocis", recorda. Malgrat l'"aliança estratègica" entre les policies espanyoles i la italiana, que han facilitat nombroses detencions de camorristes.
'GOMORRA' AL CINE
A Saviano li sembla "natural" que una pel•lícula "que no és fàcil," com l'adaptació del seu llibre a la gran pantalla, hagi tingut més èxit a Europa que als Estats Units, on ha caigut de la lluita pels Oscars. Però apunta un altre motiu: seria un "miracle" que un públic seduït per l'aura d'El Padrí entrés en una pel.lícula que precisament "volia demostrar que no hi ha res de glamurós en la criminalitat".
FONT: EL PERIODICO DE CATALUNYA

El Carvalho de Los Angeles
Va publicar la seva primera novel.la el 1992 però ja és un clàssic de la novel.la negra americana. El seu detectiu de Los Angeles Harry Bosch és un mite entre els seus seguidors i un digne successor del Marlowe de Raymond Chandler. Ha venut 50 milions d'exemplars dels seus 21 llibres i té tots els premis del gènere. Però Michael Connelly assegura que mai se l'havien pres tan seriosament com aquests dies a Barcelona, on ahir va rebre, al Saló de Cent de l'Ajuntament, el quart premi Pepe Carvalho. "No m'hauria pensat mai que tindria l'oportunitat de parlar dels meus llibres en un lloc com aquest, així que... per favor, diguin hola i saludin amb la mà", va dir Connelly. Va treure la càmera i va fotografiar els lectors que omplien la nau gòtica."No m'havia passat mai una cosa així i mai més em tornarà a passar. Els escriptors sempre exageren però, creieu-me, jo no". I al reservat, no gaire loquaç i molt professional Michael Connelly se'l pot creure.
NOVEL.LA SOCIAL:
 Unes hores abans, durant una entrevista amb aquest diari al Palau de la Virreina, argumentava el perquè de la seva sorpresa. "Espanya és un dels pocs països on la novel.la negra es considera més que un simple entreteniment i se n'analitzen els components socials. A una roda de premsa com la que acabo de fer, a Los Angeles no hi hauria vingut ningú". Ell també intenta retratar una realitat social a les seves novel.les, els baixos fons de Los Angeles --va tornar fa anys a Florida, on va viure la seva infància, però no el motiva com a tema-- i el seu polèmic departament de policia, el LAPD dels films d'agents corruptes i els vídeos amb pallisses racistes.--¿El LAPD es mereix la mala fama que té?--Sense cap dubte es mereix aquesta reputació. Ha comès errors increïbles. Però els agents que jo conec pateixen perquè saben que només se'n parlarà si fan malament la feina, i no si la fan bé. I són víctimes de decisions errònies: 10.000 policies cobreixen una àrea extensíssima i conflictiva, mentre que el departament de policia de Nova York en té 35.000. El 25% dels delictes als EUA queden sense resoldre. A Los Angeles, el 40%. Potser aquest és un dels motius de l'èxit de la novel.la negra, si més no al seu país: "El lector se sent alleujat quan tot se soluciona, hi ha un culpable, se l'identifica i se'l castiga". Aquesta és la part de ficció. La realitat són els delictes. "És impossible escriure sobre el meu país sense que aparegui un crim, els delictes, les armes són omnipresents" Potser per la seva comprensió pel treball dels agents que han de sortir al carrer --el seu Harry Bosch demostra que "la set de fer justícia, de fer el correcte, és universal"-- Connelly cau bé al cos i per això hi té fonts que l'alimenten de successos reals per a les seves històries, com quan exercia de reporter de successos a Los Angeles Times. Informació i novel.la estan estretament lligades encara. "Es barregen en una zona grisa. Jo el que volia era escriure novel.la criminal, i durant 14 anys em vaig preparar fent reportatges. La investigació prèvia és la mateixa, només canvia la meva actitud davant l'ordinador".
SENSE CSI
 A les novel.les de Bosch hi ha poca tecnologia i tècnica forense. Res de CSI. I seguirà sense haver-n'hi, diu Connelly: "Aquest tipus d'elements són extres, no deixen de ser accessoris, i és un error prestar- los massa atenció, perquè el lector es distrauria de la trama real". En el cas que n'hi hagi i que la parafernàlia científica només serveixi per ocultar-ne l'absència. I dos aclariments sobre els seus gustos. És certa la seva passió per El jardí de les delícies del Bosco, en honor del qual va batejar el detectiu. Quan passa per Madrid no deixa de visitar El Prado. No ho és tant l'afició al jazz. "Al crear Bosch vaig decidir que li agradaria el jazz, i va ser llavors quan vaig començar a escoltar-ne", confessa .
UNS EUA AÏLLATS
 Satisfet per la victòria d'Obama, aspira que, entre altres coses, obri a l'exterior els EUA: "Els últims anys hem estat un país insular, hem mirat poc al món", lamenta. Com lamenta --poques traduccions traspassen l'aïllament cultural del seu país-- no haver llegit les obres de Vázquez Montalbán i conèixer només de nom Pepe Carvalho, que segurament s'avindria amb Harry Bosch. Tot i que, això sí, com a lector prefereix les novel.les europees --Mankell, els britànics...--, que li permeten "viatjar" i oblidar la seva "feina", el crim de Los Angeles.
Bosch podria viatjar al passat
 Connelly va matar el seu personatge Terry McCaleb. ¿Per què ho va fer? ¿Acabarà amb Bosch? ¿El jubilarà? "Vaig matar McCaleb perquè Bosch em resultava més interessant i perquè un cop Clint Eastwood el va interpretar a Deute de sang ja tenia una cara i ja no podia escriure sobre ell", explica. Pel que fa a Bosch, a la seva edat ja no molestarà gaire. "He començat a pensar què farà quan deixi la placa de policia. Encara no sé si el convertiré en detectiu privat o si tornaré al passat, als anys 70 i 80, escriure la seva història a la guerra del Vietnam...". Tot i el que diu de McCaleb, no descarta que Bosch passi al cine si troba "un guionista i un intèrpret perfectes". Ara bé, preferiria que el personatge es desenvolupés més a fons en una telesèrie.
 FONT : EL PERIODICO DE CATALUNYA

SEGUIM AMB LA SETMANA NEGRA I CRIMINAL

Paco Camarasa: El temple de la novel.la policíaca
En ple cor de la Barceloneta hi ha Negra y Criminal, autèntic temple de la novel.la policíaca i de suspens. Només entrar, a la dreta, una taula amb un ordinador, al costat d'un munt de llibres del supervendes suec Stieg Larsson, serveix de despatx a Paco Camarasa, que és l'ànima de la llibreria. A l'esquerra, un altar dedicat a El falcó maltès, de Dashiell Hammet, recorda aquesta icona del gènere. Una peculiar for- nícula en què es pot trobar des d'u- na primera edició de la novel.la de Hammet en castellà titulada llavors El halcón del rey (vuit pessetes era en aquell moment el preu que tenia) fins a exemplars en eusquera, turc, alemany, anglès, francès i, per descomptat, en català. Com a bon especialista, Camarasa, que també és comissari de BCNegra 2009, té un consell per a cada lector. Si busca un clàssic nord-americà posat al dia, res de millor que una de les obres de Michael Connelly, estrella de les jornades de Barcelona i flamant Premi Pepe Carvalho. Qui tingui debilitat per Los Angeles no s'ha de perdre T de trampa (Tusquets i Edicions 62), de Sue Grafton. Si es prefereix menys acció i més literatura: Drive, de James Sallis (RBA), un autor que connecta amb els perdedors a l'estil Jim Thomson.
NOVEL.LA SUECA :Dins la novel.la europea, menys violenta que l'americana, destaca la reedició d'El policía que rie (RBA), del matrimoni suec Maj Sjöwall i Per Wahlöö. I en el marc mediterrani, Camarasa no amaga la seva fascinació per Leonardo Sciacia: A cadascú el que és seu (Tusquets / Edicions 62) és un títol que cal destacar. A Espanya, destaca el basc Willy Uribe i la seva molt dura Revancha (Ámbar) i en català, La mala dona, de Marc Pastor (La Magrana), primer premi Crims de Tinta, que aborda la història d'Enriqueta Martí, la primera assassina en sèrie de Barcelona.
FONT: EL PERIODICO DE CATALUNYA, 4-FEBRER-2009