La sèrie escrita per Ian Rankin ha seguit un ordre cronològic en què el personatge evoluciona i envelleix (ordre que desgraciadament no ha estat respectat quan s'ha publicat al nostre país)
No se sap si Rankin prosseguirà la sèrie amb la sergent Clarke com a protagonista o si Rebus seguirà en la sèrie de civil o en col • laboració amb els seus ex-col.legues.
Com en totes les seves novel • les, la trama es desenvolupa amb ritme i manté l'interès fins al final. Rankin és un digne hereu de la novel • la negra clàssica europea, és a dir, integrant-se en la societat que envolta els personatges.
Llegir les novel • les de l'inspector Rebus és entrar en una crónica sociologica i històrica d'un país que busca la seva identitat, Escòcia, una recerca que s'emmarca dins dels esdeveniments que succeeixen a la Gran Bretanya i al món.
Aquesta tendència és seguida per altres autors europeus tan allunyats geogràficament com Mankell, Camilleri, Markaris, Vazquez Montalban ... on les novel • les no tractent únicament el fet policial.
Ian Rankin, va guanyar el premi Pepe Carvalho 2009.
EL PROTAGONISTA: JOHN REBUS
A La música de l'adéu, Rebus té seixanta anys. Entre els anys 68 i 70 va estar en l'exèrcit, destinat principalment a Irlanda del Nord. Més tard va ingressar a la policia.
És un home que es contenta amb poc: un pis, un cotxe atrotinat, els llibres i la seva immensa col • lecció de música.
Pensa que ha fracassat en les coses importants: l'amor, l'amistat i la vida familiar.
Va estar casat amb Rhona però el seu matrimoni va ser anul • lat. Les seves relacions amb altres dones han estat breus per ser un home bolcat en el seu treball. Té una filla de 24 anys, Samantha, que treballa a Edimburg en una organització dedicada a la reinserció de presos.
Fuma i beu molt, principalment whisky, però tampoc li fa fàstics al rom, a la cervesa o al vi. En alguns moments aconsegueix deixar de banda la beguda. Té molts companys però pocs amics
Addicte a la feina, en les seves investigacions és tenaç, una autèntic gos perdiguer, segueix les pistes fins que veu com les coses van adquirint cert ordre, la cronologia dels fets es concreta, els detalls es van plegant a l'exposició correcta. Però de vegades necessita una mica més per poder avançar i per això compta amb la seva dosi de psicologia i tossuderia que fa anar tocant les tecles (i les pilotes) adequades fins precipitar els esdeveniments que el porten a la resolució del crim. No pot evitar implicar-se personalment en els seus casos.
LA NOVEL-LA: LA MUSICA DEL ADIOS
Tardor, Edimburg, cap al final de la seva carrera policiaca, l'inspector John Rebus, intenta tancar algun dels casos pendents abans de jubilar-se, quan apareix mort un jove poeta rus, pel que sembla a causa d'un atracament que ha sortit malament.
Com per casualitat, una delegació comercial russa que intenta fer negocis a Escòcia visita la ciutat, i polítics i banquers es mostren decidits a que el cas sigui ràpidament tancat i sense ambigüitats. Però com més indaguen Rebus i la seva col • lega, la sergent Siobhan Clarke, més convençuts estan que no es tracta d'una simple agressió més encara en produi-ser un segon i repugnant homicidi.Simultàniament, la brutal agressió a un gàngster d'Edimburg situa a Rebus sota sospita. Ha portat l'inspector Rebus massa lluny la seva intervenció en la solució dels casos?
A escassos dies de jubilar-se , s'haurà embolicat Rebus la manta al cap?
Intensa i emocionant La música de l'adéu no és només el colofó agredolç dels anys de servei de l'inspector John Rebus, és una incisiva reflexió sobre el poder, els diners i el crim en un país en venda al millor postor
Fonts: RBA, Mis detectives favoritos.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario