domingo, 8 de abril de 2012

Carn de canó, Donna Leon


  "Carn de canó" és el nou cas de l’inspector Brunetti, que ens introdueix en el món de la indústria alimentària, en concret a l’escorxador de Preganziol, que proporciona carn a la ciutat de Venècia. La cobdícia de veterinaris corruptes posa en perill la salut dels venecians. Però no tothom està disposat a canviar la seva honestedat professional per diners.
El cadàver d’un home desfigurat apareix flotant en un canal. No hi ha denúncies de desaparicions, l’home no porta documentació, ha perdut una sabata, i Brunetti només compta amb l’informe del forense per a la seva investigació: el difunt patia una estranya malaltia.
No obstant això, el comissari té la rara intuïció que coneix a la víctima; inexplicablement, sap que té els ulls clars. Seguint el rastre d’una possible pista, Brunetti arribarà fins al escorxador de Preganziol, a Mestre, fora del seu territori habitual.
Qui és aquest home sense rostre ni passat? Qui i per què ho va eliminar? Un cas sense informació és un repte per al comissari Brunetti, que haurà de submergir-se en les zones més desconegudes de la sempre inquietant Venècia.
L’ESCRIPTORA
L’escriptora Donna Leon era fins fa poc professora de literatura anglesa i nord-americana en l’extensió que la universitat de Maryland té a la base de les forces aèries dels Estats Units en les rodalies de Venècia, però va deixar la docència per dedicar-se a les seves dues grans passions: la literatura i l’òpera.
Protagonitzades pel comissari venecià Guido Brunetti, personatge central de tota la seva obra i que Donna Leon va crear a principis dels 90, ha publicat una vintena de novel·les. La primera, Mort a La Fenice (1992) va obtenir el prestigiós Premi Suntory a la millor novel·la d’intriga.
Els seus llibres estan traduïts a vint-i idiomes, inclòs el xinès, convertint d’una autora de culte a països com Anglaterra, França, Espanya i, sobretot, Alemanya, on els seus llibres han assolit unes vendes de més de 200.000 exemplars. Malgrat l’èxit que té el seu Brunetti a tot Europa, a Venècia és gairebé una desconeguda. No vol que les seves obres es tradueixin a l’italià, “prefereixo que al barri em diguin de tu, no de vostè. La fama no és bona”.
Guido Brunetti és una persona normal. És escèptic i cínic, però el salva la seva intel·ligència. Brunetti ha estudiat una carrera, llegeix, no veu la televisió, però observa l’estat d’Itàlia, els seus polítics, i llavors no li queda un altre remei que ser cínic.
Diu l’escriptora que una de les raons que la impulsen a seguir escrivint les aventures de Brunetti és que li donen diners suficients com per viatjar pel món per escoltar òpera i que li diverteixenormement fer-ho. 
FONT: SEIX BARRAL



3 comentarios:

  1. Hola Maia, es un gust llegir les teves cròniques, et venen ganes de introduirte amb el seu mont literari, no he llegit ningun dels seus llibres.
    Estan apuntats a la llista de San Jordi

    ResponderEliminar
  2. A casa tenim 19 llibres de la Donna Leon (em sembla que son tots els que han estat traduïts al català) i sempre és un gust veure que en publica un altre. Aquest "Carn de canó" ha estat un dels regals del meu aniversari, així que recomanació anotada i ja tinc feina a llegir!. A veure si per Sant Jordi signa en algun lloc i l'anem a veure. Una abraçada!

    ResponderEliminar
  3. Hola Isabel, gràcies per la visita. Segur que t'agradaria, a més la dona del protagonista és una cuinera excelent ;)
    Un petó.
    Hola Glòria, jo tambè els tinc i quan acabo el llibre semprè hem sembla massa curt...
    I moltes feliçitats, espero que tinguessis un molt bon aniversari.
    Un petó.

    ResponderEliminar