Mostrando entradas con la etiqueta AUTORS. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta AUTORS. Mostrar todas las entradas

domingo, 12 de febrero de 2012

TOMÀQUETS FARCITS A L'ESTIL DE ADRIANÍ


L'escriptor grec Petros Màrkaris, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, després de rebre el premi Carvalho


PETROS MARKARIS I ELS TOMÀQUETS FARCITS A L'ESTIL DE ADRIANÍ

Dijous passat Petros Màrkaris va rebre emocionat en una ciutat a la qual "estima" el VII premi Carvalho de novel • la negra
2012, un guardó dedicat a qui el va motivar per començar a escriure novel • la negra i a qui considera «un gran mestre». .
Ernest Alós (El Periódico) diu: Hi ha hagut guanyadors del premi Pepe Carvalho de novel • la negra a qui se'ls ha hagut d'explicar qui era Manuel Vázquez Montalbán i on era Barcelona. I hi ha altres com el grec Petros Màrkaris. 
El Premi Pepe Carvalho vol ser un reconeixement especial a autors nacionals i internacionals de prestigi i de trajectòria reconeguda en l'àmbit de la novel•la negra. Aquest guardó constitueix un homenatge a la memòria de l'escriptor Manuel Vázquez Montalbán i al seu cèlebre detectiu Pepe Carvalho. 
El fenomen Carvalho va contribuir enormement al ressorgiment, durant els anys setanta, del gènere literari negre i criminal europeu, i es va convertir en una part significativa de l'educació sentimental de diverses generacions de lectors. 
El personatge de Vázquez Montalbán també va potenciar en gran manera la ciutat de Barcelona com a pionera en la renovació del gènere.
En les sis edicions anteriors del Premi Pepe Carvalho s'han guardonat Francisco González Ledesma, Henning Mankell, P. D. James, Michael Connelly, Ian Rankin i Andreu Martín.

Kostas Kharitos, un policia ben alimentat.

Un dels plats preferits del comissari Kostas Kharitos són els tomàquets farcits que li prepara la seva dona Adrianí.
Els meus tomàquets estan basades en la recepta del Manual Practico de cocina Negra y Criminal, escrit per Montse Clavé, de la Llibreria Negra i Criminal.
He variat alguna cosa, per exemple en la recepta original s'utilitza carn de xai picada, jo he posat carn de porc i el formatge feta l'he posat dins del tomàquet.
Espero que us agradin.

INGREDIENTS (per 4 persones)
8 tomàquets grans vermells de carn ferma
400 gr de carn de xai picada (porc)
2 grans d'all picats
julivert picat
1 ceba gran picada
50 gr de formatge feta tallat a dauets
1 culleradeta d'orenga
8 olives negres sense pinyol
oli d'oliva verge, sal, pebre i sucre

PREPARACIÓ
Tallar els tomàquets per dalt, que ens quedin com unes cassoletes amb tapa. Buidar amb molta cura de no trencar la pell. Es deixen cap per avall durant una hora perquè quedin el més secs possibles.
El farciment: en un bol posem la carn i salpebrem. Afegim el julivert, l'all, la ceba i l'orenga. Barrejar molt bé.
A l'interior de cada tomàquet posem un pessic de sucre, omplim amb la meitat de la massa, posem el formatge trossejat i acabem d'omplir amb la massa restant.
Els posem en una safata untada d'oli i cobrim amb les tapes reservades.
Escalfem el forn a 200 º i deixem que es facin durant uns 45 minuts aproximadament.
Es poden menjar calents o freds.

COSES
En buidar els tomàquet cal estar alerta de no tallar la pell, és molt important ja que si no se'ns sortiria el farciment. Jo utilitzo un ganivet de fulla molt fina de serreta per tallar els lòbuls deixant com ½ cm de carn de tomàquet, després amb una cullereta de les de cafè vaig treient tot el inerior del tomàquet fins que quedi ben net.
Això no ho tirem, no l'utilitzem en aquesta recepta però el podem usar per a un sofregit o qualsevol altre plat en què necessitem tomàquet.
Es pot congelar en un tuper petit si no el farem servir en un temps prudencial.
La recepta original és carn de be, jo els he fet amb carn de porc (pasta de salsitxa) però queden bons igualment amb carn de vedella o mixta (meitat porc, meitat vedella)
El sucre que es posa dins del tomaquet es una cantitat molt petita, un pessic,  jo he fet servir un sobret  de cafeteria per tots vuit tomacats.

FONTS:
MANUAL PRÁCTICO DE COCINA NEGRA Y CRIMINAL, Montse Clavé
Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
El Periodico



lunes, 16 de mayo de 2011

DASHIELL HAMMET








Parlar de Dashiell Hammet i de Sam Spade és gairebé equivalent, per als amants del cinema, a parlar de Humphrey Bogart i El Falcó Maltès, que és una de les tantes pel.lícules que es van filmar en els anys 30 i 40 del segle passat basades en les novel.les de Hammet.
L'home prim (1934), L'agent de la Continental (1924) i Collita roja (1929) són altres de les seves novel-les més conegudes. Va escriure novel-la fins al 1934, la darrera d'elles va ser precisament 'L'Home prim'. Després només escriuria relats curts alguns dels quals serien publicats a posteriorment en antologies.
Recenment han aparegut quinze relats curts inèdits de Hammett, els ha trobat Andrew Gulli, editor en cap de la revista "The Strand", un magazine de culte especialitzade en novel-la negra, que  publicarà com a mínim un d'aquests tresors ocults a "The Strand".
És de sospitar que els manuscrits trobats per Gulli els arxius literaris de la Universitat de Texas siguin, llavors, escrits després dels anys 30
Va dir que algunes d'aquestes peces són típics de l'estil de Hammett i les seves novel-les poblades de detectius "durs" , mentre que altres porten el lector a "camins desconeguts".
Gulli, ja ha publicat altres escrits inèdits d'autors com  Graham Greene, Mark Twain i Agatha Christie.

A continuació he afegit dos reportatges apareguts a El País relacionats amb l'autor.


ALGUNS DELS SEUS LLIBRES
El falcó maltès (1930) Una estatueta amb figura de falcó que els cavallers de l'Ordre de Malta van regalar a l'emperador Carles V el 1530 ha estat objecte, durant més de quatre segles, de robatoris i pèrdues. Quan, després de mil peripècies, arriba a la ciutat de San Francisco, un grup de delinqüents tracta d'apoderar d'ella, el que dóna lloc a conflictes, assassinats i passions exacerbades. A això contribueix el detectiu Sam Spade mitjançant l'ús de la violència més crua i la creació de situacions arriscades i imprevisibles, encara que sempre aclaridores.

La clau de vidre (1931). En aquesta obra, un argument pròpiament detectivesc, la investigació d'un homicidi, és situat en l'ambient pre-electoral d'una ciutat nord-americana dominada per dues bandes rivals. El protagonista, Ned Beaumont, guardaespatlles d'un gàngster, al seu torn munyidors d un senador de qui depenen tots els càrrecs elegibles de la ciutat, es veu forçat per les circumstàncies a descobrir el culpable del crim, tot i les repercussions que la investigació té en la lluita electoral.


Collita roja (1929). Collita roja és la violenta història d'un detectiu privat que a les poques hores d'arribar a Personville es submergeix en un bany de sang, fruit de les batalles entre bandes rivals. Les maniobres i procediments que se serveix l'agent de la Continental per restablir l'ordre no difereixen molt dels que utilitzen els enemics de la llei.

Reportatge publicat a El País 08-01-2011
Medio siglo sin Dashiell Hammett, el inventor de la novela negra

El creador del detective Sam Spade renovó el género y amplió su alcance como testimonio de las alcantarillas de la sociedad

Una gabardina, tabaco, alcohol, desencanto y un inquebrantable código moral, que no necesariamente coincide con el de la sociedad, son los atributos con los que Dashiell Hammett, de cuya muerte se cumplen 50 años, vistió al detective Sam Spade en El halcón maltés e inventó de paso la novela negra. El 10 de enero de 1961, Hammett moría en su Estados Unidos natal.

En su haber tenía dos guerras, un valiente compromiso con la izquierda política a pesar de su paso por la mítica agencia de detectives Pinkerton -germen del FBI- y una mala salud de hierro macerada en alcohol pero, sobre todo, cinco novelas y dos libros de relatos con los que sentó las bases de un nuevo género. Antes de Hammet, existía la novela policíaca, aquella que cultivaron Edgar Allan Poe o Agatha Christie, de detectives desdeñosos con ayudante algo bobalicón que desprecian a la policía y cuya mente prodigiosa se revela capaz de desentrañar los más retorcidos crímenes.

"En cambio, el detective de negra suele ser un tipo solitario, desengañado, y ese modelo lo inventó Hammett con Sam Spade. Le metió músculo a la novela policiaca y la convirtió en un testimonio social", afirma a Efe el escritor David Torres, merecedor en 2008 del premio Dashiell Hammett que otorga la Asociación Internacional de Escritores de Novela Policíaca. Para Torres, Spade es el detective por excelencia, y el resto, "variacones más o menos afortunadas" de este personaje "más filósofo que policía", que se mueve en las tinieblas, que ha de decidir constantemente entre el bien y el mal hasta el punto de entregar a la justicia a la mujer que ama.

Un código moral de caballero andante, quizá espejo del propio Hammett, a quien su negativa de delatar a supuestos militantes comunistas le valió unos meses de cárcel en 1951. "Un hombre debe mantener su palabra", dijo la noche antes de ocupar su celda, según relata Diane Johnson en su biografía del autor.

Spade llega al cine con la cara de Bogart

La aparición de semejante personalidad no escapó al séptimo arte, y en 1941 Humphrey Bogart se enfundó la gabardina de Spade en "El Halcón Maltés" bajo las órdenes de John Houston. Si Hammett fue el padre de la novela negra, con esta película Houston fue, sin duda, el del cine negro. Hammett inventó también un nuevo lenguaje: diálogos que son todo aristas, cortantes y secos -"echan chispas", dice Torres- mientras su protagonista patea las calles a trompicones, de charco en charco, para encontrar a un criminal a la vez que descubre "que en realidad es la sociedad la que está podrida".

Y es que fue el escritor quien, como recuerda Torres, inició una "larga y compleja estirpe de escritores que usaron el género negro no tanto para resolver un misterio como para descubrir la podredumbre del entramado social y las miserias del alma humana". Porque Dashiell Hammet desconfiaba de su sociedad, como escribió en su panegírico la dramaturga Lillian Hellmann, con la que mantuvo una relación extramatrimonial de varias décadas: "No pensaba bien, tal como ya sabéis, de la sociedad en que vivimos, pero incluso cuando ella lo castigó no se quejó, y no le tenía miedo al castigo".

"Nunca mintió, nunca fingió, nunca se rebajó"

"Creía en el derecho del hombre a la dignidad y jamás, durante toda su vida, jugó a otro juego que al suyo propio: nunca mintió, nunca fingió, nunca se rebajó", leyó Hellmann en el funeral de Dash. Además, pese a que despreciaba profundamente la violencia, fue quien la introdujo explícitamente en la literatura criminal, donde hasta entonces aparecía velada, sugerida.

Hammett dejó un legado que va mucho más allá de El Halcón Maltés: creó al "agente de la Continental", protagonista de "Cosecha Roja" y de varios relatos, a la pareja formada por Nick y Nora Charles (El hombre delgado) y al detective Ned Beaumont de La llave de cristal. Desde 1934 a su muerte no volvió a publicar nada memorable. O como diría Josephine Hammett en la biografía que escribió sobre su padre, "no dejó de escribir, no hasta el final de su vida, lo que dejó de hacer fue acabar lo que escribía".

Reportatge publicat a El País 14-05-2011
REPORTAJE: DIOSES Y MONSTRUOS
Hammett, ese escritor, ese hombre

¿De qué hablamos cuando hablamos de novela negra? De muchas y retorcidas cosas. La escritura del creador de Sam Spade es dura, mordaz, escueta, ajena a la compasión y la autocompasión, llena de clima. Ahora se publican los relatos del detective

Miro de reojo y a veces con descaro a la cada vez más escasa gente que lee libros (de papel, aclaro, los de verdad, no esa cosa impresa en una pantalla) en parques, aviones y trenes, intentando averiguar los títulos y los autores que logran su embeleso. Inevitablemente, también te formas una imagen probablemente inexacta, negociable o prejuiciosa de su personalidad en función de lo que devoran sus ojos. De vez en cuando, te topas con el milagro de observar en manos de esos extraños la literatura, el ensayo y la poesía que identificas con las sensaciones más fascinantes y profundas que te ha regalado la vida. Por supuesto, esos libros no responden a una moda (aunque existan modas muy gratas de seguir) ni van a alterar su intemporal existencia no haber figurado nunca en la lista de best sellers, aunque sería justo y necesario que el arte de los grandes escritores no solo les proporcionara gloria sino también millones.

Desde hace demasiado tiempo constato que la mayoría de esa gente porta tres libros que deben pesar un kilo cada uno y llevan idéntica firma. Ningún acertijo. La identidad del autor es obvia. Se llamaba Stieg Larsson. No le dio tiempo a disfrutar de su éxito. A mí también me resulta un escritor muy adictivo, especialmente en Los hombres que no amaban a las mujeres, reconozco como seductora invención la de esa bisexual liliputiense, solitaria y punki, en posesión de intransferibles e implacables códigos vitales, capaz de derrotar a los ogros más feroces con un arma tan diminuta como invencible llamada ordenador. Larsson es alguien que sabe narrar, crear tensión, enganchar al lector, aunque esa prosa no sea cegadora, no provoque convulsiones en el alma ni el ansia por releer su obra en breve o en largo tiempo, pero lo que encuentro entre inadmisible y tragicómico es que gran parte de sus innumerables fans confiese que Larsson les parece el maestro supremo de la novela negra, el género que más aman. Nadie puede poner en duda ese amor, pero sí desconfiar ligeramente de su exhaustivo conocimiento del género si consideran que lo más grande que le ha ocurrido al buceo por la oscuridad es el sueco que reinó después de muerto.

Seamos risueñamente serios. ¿De qué hablamos cuando hablamos de amor?, se preguntaba Raymond Carver. ¿De qué hablamos cuando hablamos de novela negra? De muchas y retorcidas cosas, que se pueden contar excelsamente, regular o mal. De las nada transparentes fronteras morales y metodologías entre ley y delincuencia, de turbiedad común en los conceptos del bien y del mal, del poder y su genética corrupción, de la certidumbre de que casi nada es lo que parece y la inquietante convivencia entre el blanco y el negro, de un aroma masticable. Que mogollón de escritores manejen esas claves y sientan auténtica vocación por la negrura no garantiza que sus personajes y lo que les ocurre tengan complejidad, ingenio y grandeza. Los lugares y frases comunes, la copia mezquina de los argumentos, la atmósfera y el estilo de los clásicos, los diálogos esforzadamente sarcásticos acostumbran a ser más irritantes de lo normal para los paladares educados ancestralmente en la mejor negrura cuando estos detectan impostura, plagio sin alma, clones grotescos.

Todo lo que no era un tal Dashiell Hammett, al que solo se le puede acusar de haber dejado prematuramente de escribir, que su obra sea tan corta. Entre sus muchos personajes memorables con infinita capacidad para liar a los peores y que se maten entre ellos, desde aquel tipo sin nombre que trabajaba como agente de La Continental y que desató una cosecha roja, al retorcido gánster con sentido de la amistad Ned Beaumont enredado en llaves de cristal, al detective con barbilla en forma de V y pinta de Satanás rubio llamado Sam Spade. Permanecerá en el consciente y subconsciente de cualquier enamorado del género por su búsqueda del halcón maltés (bendito sea usted por siempre, señor Bogart), pero Hammett le hizo debutar antes de esa novela y película legendaria, en los relatos Demasiados han vivido, Solo pueden colgarte una vez y Un tal Samuel Spade, reeditados ahora en España en un libro que merece ser guardado con mimo, Todos los casos de Sam Spade. Sospecho que ese individuo se parecía mucho a su creador, que los principios de ambos eran tan atípicos como irrenunciables, también que ambos acumulaban justificado veneno en la lengua e irremediable amargura. Se sabe de Hammett que nunca abandonó la copa ni su dignidad y que la tuberculosis nunca le abandonó, que fue más chulo que un ocho con los que había que serlo, con los repugnantes y todopoderosos cazadores de brujas. En el cine lo encarnó epidérmicamente Frederic Forrest bajo la dirección de un Wim Wenders afiliado al quiero y no puedo. También el maravilloso Jason Robards en Julia. Quiero pensar que Hammett se hubiera reconocido más en el segundo. En cualquier caso, la imagen del fibroso Hammett es puro cine. No la de Raymond Chandler, aquel ejecutivo de las petroleras que fumaba en pipa y que a los cuarenta y tantos tacos decidió que solo le interesaba escribir, beber y una esposa veinte años mayor que él. Era admirable en la primera de esas funciones, en una prosa tan inteligente como lírica. Hammett no era poético. Su escritura es dura, mordaz, escueta, ajena a la compasión y la autocompasión, llena de clima. Ambos construyen diálogos memorables, crean universos genuinos, chorrean estilo, manejan virtuosamente la ironía, permanecen como lo más grande que ha dado el género negro.

Marlowe y Spade han tenido, tienen y tendrán herederos tontos, dignos e incluso ilustres. A mí me caen muy bien el racional Lew Archer, el feligrés de Alcohólicos Anónimos Matt Scudder, el sufrido y tenaz Harry Bosch, las incurables cicatrices de esa atractiva pareja formada por Kenzie, el hijo del bombero sádico, y Gennaro, la nieta del mafioso, esa mujer tan dura que insólitamente permite a su marido que la apalee, y Charlie Parker, empeñado en enfrentarse a todos los invulnerables demonios de la tierra. También estoy convencido de que los alucinados y alucinantes James Ellroy y John Connolly (sí, ese al que alguna opinión prestigiosa ha calificado desdeñosamente su obra como "literatura de aeropuerto") escribirían extraordinariamente bien aunque se dedicaran al género rosa. Millennium tal vez sea el último negocio fastuoso del libro de papel. Pero eso no justifica coronar a Larsson como el Shakespeare de la novela negra.

viernes, 22 de abril de 2011

SANT JORDI 2011


Demà, Sant Jordi i  aquí teniu una petita llista amb novetats i alguns clàssics imprescindibles.
Podeu consultar en etiquetes, a la dreta del blog clikant en autors, informació i novel.la negra, per si voleu consultar més info.
La llista podria ser interminable, per sort hi ha moltíssim on escollir, però davant de qualsevol dubte deixeu-vos aconsellar per un llibreter o llibretera dels de veritat, dels que entenen del tema i saben el que tenen entre mans. Perquè vendre, avui en dia es ven de tot a tot arreu, però no tots els venedors saben el que venen .... I si no, penseu en les benzineres i la venda de baguettes ;-)
Bona diada a tots i a totes!

ALGUNS CLÀSSICS IMPRESCINDIBLES ...
El llarg adéu, RAYMOND CHANDLER
El falcó maltès, Dashiell Hammett
Alguna novel.la de l'inspector Maigret, ambientades la major part a Paris, encara que  GEORGES SIMENON era belga. Només en  va escriure 103 ...de l'inspector.
Pròtesi d’ ANDREU MARTIN.

DE PER AQUÍ A PROP ...
Quatre dies de gener, Set dies de juliol i Cinq dies d'octubre de JORDI SIERRA I FABRA.Ambientades a Barcelona durant els darrers dies de la República, la guerra civil espanyola i la postguerra.
Donde nadie te encuentre d' ALICIA GIMENEZ Barlett. Premi Nadal 2011
Todo es silencio de MANUEL RIVAS, gallec. Del contraban de tabac al narcotràfic.
L'any de la plaga de MARC PASTOR. Barcelona, cal llegir-la ...
La casa cantonera de SILVIA ALCANTARA. La segona novel.la de l'autora d'Olor de colònia.
Mar de foc de Chufo Lloréns. Barcelona, la continuació de Et donare la terra.

PROPERS A NOSALTRES ...
El camp del Terrissaire, d'Andrea Camilleri. Per els seguidors del comissari Montalbano
Testament mortal de DONNA LEON, ambientada a Venècia. L'última novel-la de l'inspector Brunetti, aquesta vegada el tema és la violència de gènere.
L'home del reves de FRED VARGAS, francesa creadora del comissari Adamsberg.

DE MÉS LLUNY ....
Asuntos internos de IAN RANKIN, escocès, ens transporta a Edimburg. La darrera novel-la de Rankin i sense el inspector Rebus.
Gris de campaña, de PHILIP KERR. També escocès, creador de Bernie Gunther antic policia alemany a l'època nazi.
Muerte en Hamburgo de CRAIG RUSSELL. Un altre escocès creador del Comissari Fabel. Ambienta les seves novel-les a l'Alemanya actual.
Una muerte sencilla de PETER JAMES, anglès i creador de Roy Grace comissari de policia.

EL FRED NORD ...
Emprentes que mai s’esborren, de CAMILLA Lackbërg , sueca y creadora de la escritora Erica Falck y el policia Patrik Hedström. Acaba de publicar-se i sorpresa, abans en català que en castellà que no es publicaRA fins al maig.
El cami fosc d’ ASA LARSSON. Sueca i creadora de l'advocada Rebecka Martinsson
Àngel caigut d’ ASA SCHWARZ, una altra sueca que en la seva primera novel-la publicada a Espanya barreja relats biblics i ecologia.
Presagios, de KARIN Fossum, noruega creadora de l'inspector Konrad Sejer.
L'home del llac, d’ ARNALDUR INDRIASON. Islandes i la quarta novel protagonitzada per Erlendur Sveinsson.
L'art de l'assassí de Mari Jungstedt, també sueca i creadora del comissari Ander Knutas. Desprès de Ningú ho ha vist, Ningú ho ha sentit i Ningú el coneix.

Bé això és només un petitíssim entrant, la llista, afortunadament podria ser interminable.
Espero que us serveixi d'ajuda.

jueves, 9 de septiembre de 2010

JULIA NAVARRO: DIGUE'M QUI SÓC.

"Si hagués de definir, diria que es tracta d'una novel.la de personatges que, sense renunciar a l'aventura o la història, retrata la memòria del convuls segle XX, caracteritzat per la barbàrie dels totalitarismes", declara Julia Navarro.

D'altra banda, aquesta novel-la té a veure amb la seva memòria familiar, "amb aquestes històries que quan era petita escoltava a la meva àvia sobre l'horror de la Guerra Civil. Sens dubte és la novel més personal que he escrit fins ara ".

Són paraules de l'autora, paraules amb les que molts que ja tenim una certa edat ens identifiquem, o no?
En el meu cas, (coincideixo amb Julia Navarro) era sobretot la meva àvia que explicava històries de la guerra i de la postguerra, històries que a mi em semblaven tan apassionants que no em cansava d'escoltar-les. Naturalment eren històries viscudes, amb personatges propers i sobretot reals.
Aquesta novel-la són 1.097 pàgines de personatges, històrias  i llocs. Una història ben narrada, ben documentada i que enganxa.. Bona ficció basada en fets i moments historics.
Una novel-la molt entretinguda.

Sinopsi
Un periodista rep una proposta per investigar l'agitada vida de la seva besàvia, una dona de la qual només se sap que va fugir d'Espanya abandonant el seu marit i el seu fill poc abans que esclatés la Guerra Civil. Per rescatar de l'oblit haurà reconstruir la seva història des dels fonaments, encaixant totes les peces de l'extraordinari puzle de la seva existència.
Marcada pels homes que van passar per la seva vida -l'empresari Santiago Carranza, el revolucionari Pierre Comte, el periodista nord-americà Albert James i el metge militar vinculat al nazisme Max von Schumann-, la història de Amelia Garayoa és la d'una dona que va aprendre que en la vida no es pot tornar sobre el passat per desfer. Des de la Espanya republicana fins a la caiguda del mur de Berlín, passant per la Segona Guerra Mundial i els foscos anys de la Guerra Freda, aquesta burgesa i revolucionària, dona i amant, espia i assassina, actuarà sempre d'acord als seus principis, enfrontant-se a tot i cometent errors que no acabarà mai de pagar.
Font: Plaza y Janes

sábado, 19 de junio de 2010

PHILIP KERR


 "Si los muertos no resucitan", traducció del original "If the dead rise not"



Berlín, any 1934:  la ciutat es prepara per a la celebració dels Jocs Olímpics. Bernie Gunther treballa a l'Hotel Adlon, allà segueix la pista a diversos robatoris i la mort d'un client. Coneix Noreen Charalambides, una periodista que arriba a la capital alemanya per investigar la declaració del president del Comitè Olímpic americà, que no reconeix cap discriminació a la població jueva en plena expansió d'antisemitisme. Això juntament amb el robatori d'una valuosa antiguitat a un client americà és el punt de partida d'una història de corrupció i crims que uneix les altes esferes del nazisme amb el crim organitzat nord-americà. Vint anys després, el 1954 els protagonistes es tornaran a trobar a la Cuba de Batista, que serà de nou escenari de corrupció i homicidis.


L'AUTOR: Philip Kerr
Philip Kerr va néixer a Edimburg el 1956. Va ser el guanyador de la tercera convocatòria del Premi Internacional de Novel.la Negra RBA 2009, amb la novel la "Si los muertos no resucitan", l'últim títol protagonitzat pel detectiu Bernie Gunther amb el culmina la saga Berlin Noir.
Les novel.les de Kerr són un homenatge als clàssics americans en un context històric i geogràfic totalment diferent. Les dues primeres transcorren al Berlín anterior a la Segona Guerra Mundial. De la mà de Bernie Gunther descobrirem un poble alemany submís, conformista i fàcilment manipulable, i més endavant els camps de concentració, l'antisemitisme, la crueltat, la mentida i la hipocresia dels nazis. Apareixen traficants, policies corruptes, policies bons, dones fatals, prostitutes, alusions a l'homosexualitat d'amplis sectors nazis i la seva relació amb les ciències ocultes, etc ...
L'Alemanya nazi és l'escenari comú de les obres protagonitzades pel detectiu Bernie Gunther i un tema de gran interès per Philip Kerr, que va estudiar un postgrau de Filosofia alemanya: "la meva font d'inspiració per escriure les novel és saber com van arribar al poder els nazis, intentat aproximar-me a l'època vaig pensar que la millor perspectiva me la podia donar un policia alemany "

Per mi , el millor de les novel.les de Kerr és el retrat d'aquesta Alemanya i dels seus personatges, això és l'important, no tant la intriga, que n'hi ha, però per mi és secundària. La por a la Gestapo, la brutalitat de les SA i de les SS, els enfrontaments interns, tot té darrere un important treball de documentació històrica, i esta descrit de manera magistral.


EL PERSONATGE: Bernie Gunther.
Bernie Gunther és un detectiu privat fictici creat per l'escriptor escocès Philip Kerr que protagonitza una sèrie de novel-les d'intriga ambientades a l'Alemanya de l'apogeu i declivi nazi. Inicialment es va tractar d'una trilogia coneguda com Berlin Noir (publicada als anys 1989, 1990 i 1991) però des del 2006 l'autor va reprendre el personatge amb noves novel.les que porten al personatge fins al continent sud-americà.
Es un personatge molt ben construit : cínic, malcarat, pessimista però honest i sensible, amb un humor negre extraordinari, es un autèntic Marlowe / Humphrey Bogart / a l'Alemanya nazi. De fons tenim , uns secundaris terribles però també grotescos: Hitler, Goering, Hess, Heydrich ...
En qualsevol cas, Gunther ja no pot ser mai el mateix -" ¿qui ho va poder seguir sent, amb l'arribada dels nazis al poder?" -, una vegada que va abandonar la KRIPO, la policia criminal, per la seva fidelitat a Weimar.
Gunther diu: "Pot ser que Déu inventés el dimoni, però el Guia l'hi devem a Àustria"


BIBLIOGRAFIA
Berlin Noir
1.-Violetas de Marzo, ambientada a Berlín 1936.
2.-Pálido Criminal, ambientada a Berlín 1938.
3.-Réquiem Alemán, ambientada a Berlín i Viena 1947-48.
continúan…
4.-Unos por otros, ambientada a Munich 1949.
5.-Una llama misteriosa, ambientada a Buenos Aires 195o
6.-Si los muertos no resucitan, ambientada a Berlín1934 -Cuba1954



Biografia de Bernie Gunther
De les dades obtingudes en les diferents novel -les es desprèn el següent passat del personatge:

Neix el 1898.
Durant la Primera Guerra Mundial lluita en el front turc i és condecorat amb la Creu de Ferro.
El 1918 mor la seva primera dona a causa d'una epidèmia de grip.
El 1922 ingressa a la policia criminal de Berlín, la Kripo, arribant al rang de Inspector Cap.
El 1928 resol el cas de Gormann El estrangulador, adquirint certa notorietat.
El 1933, fart de les purgues internes a la Kripo per ordre dels nazis, abandona la policia i treballa una temporada com detectiu a Hotel Adlon de Berlín.
El 1934 Bernie Gunther treballa com a detectiu a Hotel Adlon de Berlín:
1934: fets relatats en la primera part de la novel "Si los muertos no resucitan"(sisena de la sèrie).
El 1936 Bernie Gunther treballa com a detectiu privat independent al Berlín de l'apogeu nazi:

1936: fets relatats en la novel "Violetes de marzo" (primera de la sèrie).
El 1937 Bernie Gunther viatja a Palestina contractat per un empresari jueu-alemany per arreglar l'emigració d'aquest a aquest país:
1937: fets relatats en el pròleg de la novel "Unos por otros" (quarta de la sèrie).
El 1938 Bernie Gunther continua treballant a Berlín com a detectiu privat, en aquesta ocasió amb un soci també antic policia de la Kripo:
1938: fets relatats en la novel "Pálido Criminal" (segona de la sèrie).


De les dades obtingudes en les diferents novel es desprèn la següent trajectòria durant i desp´`es de la II Guerra Mundial:
Al setembre de 1939 és Kriminalkommisar (Comissari) en la secció 5 de l'Oficina de Seguretat del Reich i en esclatar la guerra queda classificat com SS Obersturmführer (Tinent de les SS).
El juny de 1941 és reclutat sota les ordres del seu amic el SS Gruppenführer Arthur Nebe per traslladar-se a Minsk, a la Rússia ocupada. Quan descobreix que la seva missió hi ha la de realitzar execucions massives demana el trasllat al capdavant, però el seu amic Nebe l'envia a l'Oficina de Crims de Guerra de l'Alt Comandament Militar a Berlín.
El gener de 1942 amb rang de Oberleutnant treballa a l'Oficina de Crims de Guerra de l'Alt Comandament Militar a Berlín, on investiga tant atrocitats dels propis alemanys com dels russos.
El febrer de 1944 amb rang de Hauptmann s'incorpora com a oficial d'intel ligència (Abwehr) en el cos d'exèrcit del general Schorner al front rus.
L'abril de 1945 és capturat pels soviètics a Königsberg i enviat a unes mines de coure als Urals.
El desembre de 1946 mentre és traslladat a una mina d'urani a Saxònia mata dos soldats soviètics que el custodiaven i s'escapa saltant del tren, aconseguint tornar finalment a Berlín.
El 1947 Bernie Gunther està casat amb una mestra reconvertida en cambrera anomenada Kirsten i de nou treballa com a detectiu privat al Berlín de la postguerra:
1947: fets relatats en la novel-la  "Requiem Aleman"(tercera de la sèrie).
El 1949 després d'uns mesos regentant l'hotel de la seva mort sogre i després de la mort per malaltia de la seva dona Kirsten, Bernie Gunther reinicia la seva activitat com a detectiu privat però aquesta vegada a la ciutat de Munic:
1949: fets relatats en la novel-la " Unos por otros"(quarta de la sèrie).
El 1950 Bernie Gunther, que ha hagut de fugir d'Alemanya per una falsa acusació d'assassinat, es refugia a l'Argentina (com si d'un criminal de guerra nazi fugat es tractés) amb una nova identitat, la de l'argentí descendent d'alemanys Carles Hausner:
1950: fets relatats en la novel -la"Una llama misteriosa" (cinquena de la sèrie).
El 1954 Bernie Gunther / Carles Hausner viu folgadament a l'Havana mentre prepara el seu retorn a Alemanya amb la seva nova identitat:
1954: fets relatats en la segona part de la novel-la "Si los muertos no resucitan" (sisena de la sèrie)

viernes, 4 de junio de 2010

LA PISTA DE SORRA, ANDREA CAMILLERI

Què us vaig a dir de Montalbano? Que és comissari de policia a Vigata, que té un magnífic grup de subordinats (un d'ells, Catarella s'equivoca al dir el nom de totes les persones que passen per la comissària) que té una nòvia, Llivia amb qui te una relació a distancia, que té una casa al costat del mar, que té una amiga / amant, Ingrid, que apareix i desapareix en la seva vida i que és un “gourmand”, mimat per la seva assistenta, Adelina que li omple la nevera amb plats exquisits.


En aquesta novel.la, Montalbano comença a sentir-se vell. Ell en realitat no està convençut, però els fets son clars. Està vell i cada vegada té pitjor vista. Quan el seu ajudant Mimi apareix al despatx amb ulleres, Montalbano perd el fil del raonament que estava fent i es posa a discórrer sobre les ulleres. Fins i tot arriba a demanar-li prestades, però constata que amb elles no veu bé. Veu millor amb les del seu pare ...

Un dia Montalbano s'aixeca i veu un cavall mort davant de casa a la platja. Ha estat apallissat brutalment. Mentre crida a comissaria, el cadàver del cavall desapareix misteriosament. Una bella amazona, amiga d'Ingrid pensa que el cavall és seu, un pura sang que val molts diners. Al cap de poc temps, la casa de Montalbano és assaltada per uns lladres diverses vegades quan el comissari no està en ella. Posa en guàrdia a l'agent Galluzo, el qual evita que va incendiar la casa. Ningú entén a Vigata que hi hagi algú tan ximple o tan atrevit com per intentar entrar a la casa del comissari

Montalbano s'endinsarà en un ambient al qual ens té poc acostumats: el dels cercles eqüestres, les curses de cavalls i les elegants festes benèfiques, un món poblat per homes de negocis d'alta volada, aristòcrates i amazones de trenca i esquinça. Però d'aquí a les apostes clandestines i les carreres entrampades amb prou feines hi ha un pas i Montalbano es col.locarà al punt de mira de tèrbols personatges que el amenaçaran de tots els modes possibles. Fins i tot, poc faltarà perquè la seva casa acabi pastura de les flames.
Quina altra cosa pot esperar de la màfia?

FI DE LA PAUSA I MÉS LLIBRES....


Aquesta pausa ha estat infinitament més llarga del que s'esperava, però ja per fi estic aquí.



Aquests són els llibres que m'han acompanyat en el "purgatori" que com diu una amiga, no és tan dolent quan s'ha estat al "infern" ...


Més endavant anire fent les entrades, però per fer boca us deixo les portades.


M'han acompanyat: l'inspector Rebus des Edimburg, el detectiu Bernie Gunther des Berlin, el comissari Knutas des Gotland (Suècia), Patrik i Erica des Fjällbacka (també Suècia), Erlendur des d'Islàndia, el comissari Gunnarstranda i Frolich des de Noruega i finalment el comissari Montalbano des de Sicília.

miércoles, 21 de abril de 2010

SANT JORDI 2010

Ja només falten tres dies per Sant Jordi i aquí us presento una petita llista amb recomanacions i novetats.
I també podeu consultar totes les entrades anteriors clikant a novel-la, a etiquetes.
Bona Diada a tots i a totes! 


PER NENS
Els casos de l'inspector Cito i el seu ajudant xinès, el sergent Chin meu Edo.
En la versió en català l'ajudant és Mai Tinc Po.
"Famós a tot el món pel seu enginy i per la seva afició a la truita de patates, l'Inspector Cito treballa en el Departament de Casos Estranys, misteriós i superdifícil".
Escrits per Antonio Iturbe, dibuixats per Alez Omiste i editats per Edebé:
-Una investigació pels pèls
-El visitant nocturn
-Un dia a les carreres
-Un ajudant de molta ajuda
-La mòmia desapareguda.


PER ALS MES GRANS
CURIOSES
-La dama y el recuerdo, una novel de l'oest publicada el 1952 per Silver Kane, pseudònim de Francisco González Ledesma.
-Han matado una rubia y Besare tu cadaver, dues novel-les publicada per Ray Sorel, als anys 70, pseudònim de Terenci Moix


DE PER AQUI
-El so de la nit, de Xavier B. Fernandez, aquí es barregen novel.-la negra, històrica i romàntica tot això ambientat a la Barcelona de 1959.
-La soledat de Patricia.
Una novel.la de ficció creada a partir d'una història real, de Carles Quilez.
-El sommi de Tàrraco, de Xulio Ricardo Trigo.
Un assassinat a traïció és l'inici de una llarga cadena de mentides, intrigues i injustícies. Ambientada en la Tarragona romana.
-Sang culer, de Jordi Pijoan.
En aquesta novel • la els serveis de Seguretat del club blaugrana contractent el detectiu Espartac Garcés i el seu company, el mulat Valdés, per investigar qui és el responsable de la mort violenta d'un alt càrrec de l'entitat. La investigació s'haurà de dur a terme al més gran dels secretismes, tot i que el reguitzell de personatges que desfilar al llarg de tot el Procés ho fara molt difícil
-Flors negres per a Roddick, de Daniel Vázquez Sallés.
El fill de Manolo Vazquez Montalban, ens trasllada en aquesta seva primera novel a les ombres i els escenaris de la guerra freda, descrivint el trepidant itinerari que durà a Michael Roddick, agent al servei de la República Federal Alemanya ja retirat, a abandonar la placidesa del restaurant que regenta amb la seva filla Elena a Barcelona per reviure un tèrbol episodi relacionat amb els seus temps d'espia


DE MÉS LLUNY
-De l'escocès Ian Rankin, creador de l'inspector Rebus i Premi Pepe Carvalho de Novel.la negra 2010, Aguas turbulentas .
Ha desaparegut Philippa Balfour, la filla rebel d'un banquer. La policia té dues pistes: la sinistre troballa d'una nina en un taüt minúscul, a poca distància de la residència dels Balfour, i la participació de Philippa en un joc de rol a Internet sota la direcció d'un fosc guru.
-Philip Kerr, escocès, creador del detectiu abans policia criminal, Bernie Gunther. Les seves novel estan ambientades a l'Alemanya nazi. Ha estat el Premi Internacional de Novel.la Negra RBA 2009: Si los muertos no resucitan, sisena entrega protagonitzada per l'investigador privat Bernie Gunther en una alemanya dominada pels nazis, just durant els Jocs Olímpics de Berlín.
Gunther es veurà embolicat en una història de corrupció que unirà la cúpula nazi amb els pitjors elements del crim americà, una situació que continuarà fins i tot 20 anys després, aquesta vegada a la Cuba governada per Batista
-Arnaldur Indridason, islandès, creador de l'inspector Erlendur: La veu .
Gulli, el vell porter d'un dels més coneguts hotels de Reykjavik, apareix nu i apunyalat fins a morir en la seva miserable habitació al soterrani. Però Gulli és molt més que un simple porter que es disfressava del Pare Noel totes les nadal, és un complet misteri. Vint anys a l'hotel i ningú li coneix realment.
-Kjell Olla Dahl, noruec, creador del policia Frank Frolich i del comissari Gunnarstranda: Un paso en falso.
Durant una operació policial contra uns contrabandistes, un policia, Frank Frolich, protegeix amb el seu cos a una dona que entra en una botiga sense fer cas l'ordre de la policia. Un any més tard, es troben en un cafè i passen la nit junts. Quan Frank descobreix que Elisabeth és la germana de Jonny Faremo, un perillosos delinqüent, és massa tard. S'ha obsessionat amb ella i els companys començent a sospitar d'ell ... Frank haurà descobrir si Elisabeth li està utilitzant per recuperar la seva vida, i tornar a guanyar-se la confiança en del seu equip.
-Jo Nesbo, noruec, creador del policia Harry Hole: Petirrojo i Nemesis.
A "Petirrojo” Harry és traslladat al CNI (Centre Nacional d'Intel ligència). Una investigació sobre grups neonazis el portarà a revelar una història que enfonsa les seves arrels en el passat.
A "Nèmesi" investiga un assassinat ocorregut durant l'assalt a un banc. Una antiga amiga apareix morta, Harry ha passat amb ella les últimes hores i no recorda res.
-John Connolly, irlandès, creador del detectiu Charlie Parker, Els Amants.
Desposseït de la seva llicència d'investigador privat i vigilat per la policia, Charlie Parker treballa en un bar de Portland i porta aparentment una vida tranquil-la. Fins que decideix esbrinar què va passar exactament amb el cas que va fer que el seu pare, policia novaiorquès, es tragués la vida. Per a això haurà de tornar els ulls cap al seu passat, encara que això signifiqui descobrir incòmodes veritats i compromeses mentides.

I per finalitzar un llibre apassionant, El hombre que amaba los perros, de Leonardo Padura.
Al 2004, a la mort de la seva dona, Iván, aspirant a escriptor i ara responsable d'un paupèrrim gabinet veterinari de l'Havana, torna els ulls cap a un episodi de la seva vida, ocorregut el 1977, quan va conèixer un enigmàtic home que passejava per la platja en companyia de dos bells llebrers russos. Després de diversas trobades «l'home que estimava els gossos» va començar a fer-ho dipositari d'unes singulars confidències que van centrant-se en la figura de l'assassí de Trotski, Ramon Mercader, de qui sap detalls molt íntims.

La meva "pausa" ha estat una mica més llarga del que jo em pensava, m’esta costant bastant recuperar-me i pensava que no podria fer cap entrada abans del divendres, però aquí estic, disposada a recuperar el temps "perdut" i visitar tots els blogs que segueixo. Potser no deixi comentaris però no dubteu que tinc una ganes enormes de visitar-vos a tots i que això és el que vaig a fer a partir d'ara.
D'una banda tenia "mono" i per altra no tenia forces per posar-me davant de l'ordinador ... però per fi sembla que m'estic animant i més em val perquè m'espera moltíssima feina fins que em posi al dia.

miércoles, 31 de marzo de 2010

L'ÚLTIM DE DONNA LEON I LORENZO SILVA


Dues novel-les acabades de  sortir de l'editorial, Qüestió de fe  de Donna Leon i L'estratègia de l'aigua de Lorenzo Vila. Encara no les he llegit (aprofitaré aquestes vacances per fer-ho) però estic segura que no em  decebrem.
Aqui teniu dues entrades anteriors que vaig fer sobre aquets autors.
http://elracodelcuscus.blogspot.com/2009/04/donna-leon-senfronta-amb-lecomafia-en.html

http://elracodelcuscus.blogspot.com/2009/07/lorenzo-silva.html

Un nou cas per a Brunetti, on la burocràcia i la calor sufocant de l’estiu venecià marquen l’atmosfera d’una novel•la plena d’enganys i amb un final explosiu i inesborrable.
Mentre el commissario Brunetti prepara les maletes per fugir de la calor de l’agost venecià, el seu col•lega Vianello li demana ajuda per resoldre un problema personal: la seva tieta s’ha obsessionat per l’astrologia i s’està gastant els diners del negoci familiar amb un endeví que no sembla que mostra totes les cartes.
Al mateix temps, al despatx de Brunetti arriben indicis d’irregularitats als jutjats de la ciutat. Quan sembla que l’assumpte no va més enllà d’unes discrepàncies internes, l’assassinat d’un dels implicats farà que Brunetti torni sobtadament a Venècia per dirigir la investigació. Què té a veure la mort d’aquest home amb les sospites de corrupció a la magistratura veneciana?
Amb un cop d’efecte magistral, a Qüestió de fe Donna Leon construeix un nou cas per a Brunetti, on la burocràcia i la calor sufocant de l’estiu venecià marquen l’atmosfera d’una novel•la plena d’enganys i amb un final explosiu i inesborrable
FONT: Edicions62


Un nou cas de Bevilacqua i Chamorro, després de quatre anys d'espera.
Una novel.la sobre la paternitat, la resistència davant del mal i l'abisme entre justícia i venjança.
Després d'una decebedora experiència amb el sistema judicial, que ha posat en llibertat a un assassí al que havia detingut després d'una llarga recerca, el brigada Bevilacqua, àlies Vila, es troba desencantat i més escèptic del que acostuma. Així s'enfronta al nou cas que li ocupa: un home anomenat Oscar Santacruz ha aparegut amb dos tirs al clatell a l'ascensor de casa seva. Sembla el «treball» d'un professional, el que sembla desmesurat donada la poca transcendència de la víctima, que té alguns antecedents menors per tràfic de drogues i violència de gènere. Vila i la seva companya, la sergent Chamorro, afronten la tasca, molt a contracor per part de Vila, actitud que començarà pagant «el nou», Arnau, un jove guàrdia que a poc a poc s'anirà guanyant la confiança del brigada.
Sembla que els problemes en la vida d'Óscar, a part dels seus frecs amb la justícia, es limiten al seu divorci, mal portat i amb un fill pel mig. Però, què amaga la denúncia que pesava sobre la víctima per maltractaments? ¿I la seva detenció per tràfic de drogues? En què foscos assumptes estava embolicat aquest home en aparença tan poc perillós?
Una novel.la sobre els clarobscurs de les relacions, sobre els errors i encerts dels jutges, sobre els viaranys de la moderna investigació policial, sobre les injustícies que provoquen les lleis i sobre el mal, que sovint està entre el que tenim més a prop, fins i tot entre el que un dia estimem.F
FONT: Ediciones Destino

viernes, 5 de febrero de 2010

SETMANA DE LA LITERATURA POLICÍACA A BARCELONA



Ian Rankin promet recuperar el seu enyorat inspector Rebus.
Quan el jurat va decidir concedir el cinquè premi Pepe Carvalho de novel•la negra a l’escocès Ian Rankin (Cardenden, 1960) tenia una justificació explícita: reconèixer-lo com a cronista de l’Edimburg real, a través del seu inspector John Rebus, igual que Manuel Vázquez Montalbán ho va ser de Barcelona per via de Carvalho. Però n’hi havia una altra de latent: unir-se al cor dels que li demanen que faci marxa enrere i recuperi Rebus, al qual va jubilar l’any 2007 a" La música del adiós" (RBA).
Doncs bé, ahir Rankin va rebre del tinent d’alcalde Carles Martí el guardó al saló del Consell de Cent i va donar una alegria. Va anunciar que el seu personatge emblemàtic podria tornar a les pàgines d’una nova novel•la.
 No solament això: més tard va confessar que ja té dues idees per a dues obres en què reapareixeria el (com manen els cànons) melòman, bevedor, solitari i rondinaire inspector.
 PLANS DE FUTUR / «Els meus llibres tenen una reputació de realisme i com que els policies d’Edimburg es jubilen en la realitat als 60 anys, Rebus havia de fer-ho», va explicar ahir.
 Després de prendre aquesta dràstica decisió, Rankin va escriure un serial per a The New York Times (publicat a Espanya com a" Puertas abiertas") i la primera novel•la d’una nova sèrie protagonitzada per Malcolm Fox, un policia d’afers interns més jove i convencional ("Las quejas", emmarcada en la crisi de la banca escocesa i que RBA publicarà al novembre), per agafar-se després un any sabàtic del qual comença a cansar-se.
Ahir, Rankin va assegurar que no té planificada la tornada a l’activitat de Rebus. Bé, d’aquella manera. «He de fer una sèrie perquè he venut els drets per a televisió i de moment només tinc un llibre. En el segon vull que Fox actuï en una ciutat diferent d’Edimburg, perquè aquesta sèrie em permetrà viatjar per tot Escòcia i mirar-la amb altres ulls. I en el tercer potser investigarà Rebus per una cosa que va fer en el passat», va explicar ahir.
 Cosa que no estranyarà a qui estigués atent a les pistes que va deixar Rankin en l’epíleg de" La música del adiós". Però n’hi ha que amb això no en tenen prou. Fins i tot una diputada del Parlament escocès, fan de l’escriptor, va plantejar, a partir de la jubilació del personatge de ficció, prorrogar l’activitat dels policies. Dels reals. «La proposta no va ser gaire popular, a la gent no li fa il•lusió treballar cinc anys més», va dir ahir l’escriptor (que, acabat d’aterrar de l’Índia, no està al cas de les últimes propostes del Govern espanyol).
 «Per favor, senyor Rankin, torni’ns John Rebus», li va sol•licitar al Saló de Cent el comissari de BCNegra, Paco Camarasa. «Espero que torni –li va respondre Rankin–. Sé perfectament que està jubilat però treballant com a civil per a la policia d’Edimburg. Així que hi pensaré quan torni a casa». Però és que Rankin ja en té alguna de pensada. «Mentre jo estigui viu, els meus personatges estan vius», explicava ahir a la nit, dret en una Rambla plujosa a l’escocesa.
 PORTES OBERTES / ¿Així que hi ha una porta oberta a la tornada de Rebus més enllà d’un cameo en la nova sèrie de Fox? «Sí, Rebus no ha mort», precisa Rankin. I té una idea clara de quina podria ser l’activitat a la qual es podria dedicar el seu policia jubilat. «En la realitat, la policia d’Edimburg té una unitat dedicada a investigar vells casos sense resoldre dels anys 60, 70 i 80 que ara poden ser solucionats amb les noves tecnologies com l’ADN, i dels seus quatre membres un és un policia en actiu i els altres tres, policies retirats», explica l’escriptor, que ahir va especular amb el que passaria si Carvalho i Rebus es coneguessin («segur que es caurien bé; Carvalho podria ensenyar-li bastantes coses de gastronomia a Rebus i aquest descobrir-li whiskies a Carvalho»), però no sembla que estigui projectant un futur de jubilat amb visites turístiques a Barcelona per a la criatura que li ha suposats un èxit internacional
 FONT: EL PERIODICO 5-2-2010

jueves, 28 de enero de 2010

Ian Rankin, premio Pepe Carvalho 2009. Setmana Negra 2010 de Barcelona.

LA WEB DE L’AJUNTAMENT ON HI HA TOTA L’INFORMACIÓ I EL PROGRAMA DE LA SETMANA NEGRA 2010 http://www.bcn.cat/cultura/bcnegra/2010/es/programa1.html
Ian Rankin, premio Pepe Carvalho 2009 Ian Rankin obté el cinquè premi Pepe Carvalho L’inspector John Rebus és un home solitari i amb el cap ple de fantasmes que intenta resoldre crims als baixos fons d’Edimburg.
I és, a més, el protagonista estrella de les novel•les de l’escocès Ian Rankin, que ahir va guanyar el cinquè premi Pepe Carvalho de novel•la negra.
Segons la valoració del jurat, l’autor ha aportat al seu personatge un punt de vista «més actual, més dinàmic i més pròxim a la crua realitat que s’oculta darrere els delictes».
El veredicte, segons va informar ahir l’Institut de Cultura de Barcelona, estima que Rankin, que rebrà el premi en la pròxima edició de BCNegra, que se celebrarà entre l’1 i el 6 de febrer del 2010, recull la tradició britànica de narrativa policial i ha sabut adaptar-la a l’actualitat. Rankin (Cardenden, Escòcia, 1960) va publicar la primera novel•la protagonitzada per l’inspector Rebus, Knots & Crosses, el 1987. Avui, 18 títols després, el personatge ja forma part de la mitologia dels grans investigadors de ficció literària.
En castellà, RBA, que està a punt de publicar Puertas abiertas, la primera novel•la sense Rebus, ha editat entre altres, Aguas turbulentas, Nombrar a los muertos i La música del adiós.
En català, Edicions 62 ha publicat Black and blue. El premi Pepe Carvalho, que en edicions anteriors van guanyar Michael Connelly, P. D. James II, Henning Mankell i Francisco González Ledesma, és un reconeixement a autors de prestigi i llarga trajectòria en el gènere negre a més d’un homenatge a la memòria de Manuel Vázquez Montalbán i al seu detectiu Carvalho.
El jurat d’aquest any l’han format Paco Camarasa, Juan José Arranz, Jordi Canal, Alícia Giménez Bartlett, Daniel Vázquez Sallés i Sergio Vila-Sanjuán.
 FONT : EL PERIODICO 21-10-2009

Ian Rankin será la estrella de la Semana de Novela Negra de Barcelona El escritor escocés Ian Rankin, padre del detective John Rebus, será una de las grandes estrellas de la presente edición de la Semana de Novela Negra de Barcelona, que tendrá lugar del 1 al 6 de febrero. Además de Rankin, que recibirá el premio Internacional Pepe Carvalho, Don Winslow, John Connolly, Paco Ignacio Taibo II, Asa Larsson y Arnaldur Indridason serán otros invitados internacionales que acudirán a la primera cita del género del año.
Veinticuatro editoriales participan con sus autores en el BCNegra 2010, y este año se han sumado a la organización la Filmoteca de Cataluña, la Casa América y el Espacio de La Bobila de L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona).
En el programa de este año, la BCNegra rendirá homenaje al gran editor y novelista Mario Lacruz, y se incorporará a las celebraciones del centenario de la CNT.
La Semana comenzará el 1 de febrero con una mesa redonda sobre la relación entre la intriga y la novela histórica, en la que los autores Luis García Jambrina, Félix Modroño, Borja Rodríguez y Xulio Ricardo Trigo tratarán de 'investigar' si la novela negra contagia a la histórica o es al revés.
En un debate sobre la mafia participará la escritora alemana afincada en Italia Petra Reski, que ha visto como su última novela era censurada por incluir determinados nombres reales en la trama.
Otra de las citas más esperadas por los seguidores del género tendrá lugar el 2 de febrero con una conversación con el escritor norteamericano Don Winslow, quien con "El poder del perro" ofrece una crónica profunda del narcotráfico entre EEUU y México.
En otro debate se abordará la cuestión de las damas del crimen, focalizado en esta ocasión en dos autoras suecas de fuera de Estocolmo, Camilla Läckberg y Asa Larsson, que aportarán su visión nórdica del género.
Dentro del ciclo "Islas Negras", el festival literario hace parada este año en Islandia, desde donde vendrá a Barcelona Arnaldur Indridason, quien de la mano de su personaje el viejo inspector Erlendur Sveinsson, se ha convertido en cronista de aquel país nórdico.
Precisamente, la última mesa redonda de BCNegra se ocupará de "Los otros nórdicos", con la idea de "demostrar que no todos los autores nórdicos son iguales", ha señalado el director de la Semana, Paco Camarasa, y para ello ha invitado a K.O. Dahl, James Thompson e Inger Wolf.
 Francisco González Ledesma, Boris Izaguirre y Ana María Moix protagonizarán el 5 de febrero un homenaje a Terenci Moix, coincidiendo con la reedición de dos de sus poco conocidas primeras novelas, las inencontrables "Han matado a una rubia" y "Besaré tu cadáver", que el desaparecido autor firmó con el seudónimo Ray Sorel.
Con la incorporación al BCNegra de la Filmoteca, la Semana ofrecerá este año un ciclo de cine policíaco dedicado a la factoría barcelonesa de los años 60 con títulos como "Los atracadores", de Rovira-Beleta, "A tiro limpio", de Francisco Pérez-Dolz, o "Los culpables", de Josep Maria Forn.
En Casa América Cataluña tendrá lugar un ciclo dedicado a la "Narcocultura", que servirá para aproximarse a la estética narco, común en ciertas clases sociales de México y Colombia, y su influencia en diversos ámbitos creativos como la literatura, la televisión o el cine.
La Semana Negra propiciará asimismo la creación de la primera novela Twitter en España, "Serial Chicken", que desde el pasado 13 de enero y hasta el 5 de febrero escribe el periodista y escritor Jordi Cervera.
Cervera incluye cada día al menos cinco microcapítulos de 140 caracteres cada uno, que es el máximo permitido para cada mensaje en la red social Twitter
 FONT: ADN, 28-ENERO-2010

viernes, 11 de diciembre de 2009

OJOS DE AGUA


OJOS DE AGUA, és la primera novel-la protagonitzada per l'inspector Leo Caldas i el seu ajudant Rafael Estévez. El seu autor és el viguès Domingo Villar, qui la va escriure inicialment el gallec (Ollos de auga, ed. Galàxia) i després la va traduir ell mateix al castellà. Una novel.la entretinguda, amb un llenguatge senzill, on cada capítol està encapçalat amb una paraula i les seves definicions, que resumeixent el contingut del capítol.
L'autor es riu de la manera de ser dels gallecs (que responen a una pregunta amb una altra ...), Rafael Estévez que és de Saragossa, pateix i no s'adapta. En els interrogatoris es desespera per aconseguir dels testimonis una resposta clara ... un sí o un no.
Feia temps que no em reia jo sola llegint, els diàlegs de Estevez amb els sospitosos són divertidíssims.
El mar també és present en la novel.la, en la qual l'escriptor critica, mitjançant els personatges, la destrucció del paisatge natural a les costes espanyoles.
Hi ha alusions a autors de novel.la negra (Fred Vargas) i altres que ho són en la manera de comportar-se del protagonista.
Mentrès llegia no he deixat de pensar en Carvalho i en Montalbano, dos grans amants de la bona taula.
De fet en una entrevista publicada a El Pais, Villar va parlar d' alguns dels seus autors favorits: Ledesma, Montalban, Silva, Gimenez Barlett, Martin.
Amb aquesta novel-la, l'autor va guanayr el I Premi Sintagma, el Premi Brigada 21 i el Premi Frei Martín Sarmiento, i va ser finalista en dues categories dels CrimeThiller Awards a Regne Unit.
Fins ara ha estat traduït a sis idiomes.
 En fi una novel.la molt recomanable.
 ULLS D'AiGUA, DOMINGO VILLAR
 Entre l'aroma del mar i dels pins gallecs, en una torre residencial al costat de la platja, un jove saxofonista d'ulls clars, Luis Reigosa, ha aparegut assassinat amb una crueltat que apunta a un crim passional.
 No obstant això, el músic mort no manté una relació estable i la casa, neta d'empremtes, no mostra més que partitures ordenades en els prestatges i saxòfons penjats a les parets.
 Leo Caldas, un solitari i melancòlic inspector de policia que compagina la seva feina a comissaria amb un consultori radiofònic, es farà càrrec d'una investigació que el portarà de la boira del vespre al fum de les tavernes i els clubs de jazz.
Al seu costat hi ha l'ajudant Rafael Estévez, un aragonès massa impetuós per a una Galícia irònica i ambigua, i fins i tot massa impetuós per al propi Leo, que cerca entre glops de vi els fantasmes ocults en els altres mentre intenta sobrevivir al seus .
Gràcies a la tasca d'aquest singular tàndem Caldas-Estévez la veritat acaba per aflorar, portant-nos a desentranyar el secret que amaguen els Ulls d'aigua.
FONT: Editorial Siruela

domingo, 6 de diciembre de 2009

VICTOR JARA

http://www.youtube.com/watch?v=VQJhk6e0I9g < http://www.youtube.com/watch?v=GRmre8ggkcY A DESALAMBRAR Yo pregunto a los presentes si no se han puesto a pensar que esta tierra es de nosotros y no del que tenga más. Yo pregunto si en la tierra nunca habrá pensado usted que si las manos son nuestras es nuestro lo que nos den. A desalambrar, a desalambrar! que la tierra es nuestra, es tuya y de aquel, de Pedro y María, de Juan y José. Si molesto con mi canto a alguien que no quiera oir le aseguro que es un gringo o un dueño de este país. A desalambrar, a desalambrar! que la tierra es nuestra, es tuya y de aquel, de Pedro y María, de Juan y José ET RECORDE AMANDA Et recorde Amanda, els carrers mullant-se, anant a la fàbrica allà on treballava Manuel. El somriure ample la pluja a la cara res no t'importava perquè et trobaries amb ell, amb ell, amb ell. Només una estona, la vida és eterna en aquesta estona. Sona la sirena torna a la faena, i tu caminaves tot ho il·luminaves i la curta estona et va fer florir. Et recorde Amanda, els carrers mullant-se, anant a la fàbrica allà on treballava Manuel. El somriure ample la pluja a la cara res no t'importava perquè et trobaries amb ell, amb ell, amb ell. que marxà a la serra, que gens de mal feia, que marxà a la serra i en ben poca estona ells el destrossaren, sona la sirena, torna a la faena, molts no tornaren, tampoc el Manuel. Et recorde Amanda, els carrers mullant-se, anant a la fàbrica allà on treballava Manuel.

jueves, 3 de diciembre de 2009

LA CIUTAT SENSE TEMPS


LA CIUTAT SENSE TEMPS' Enrique Moriel (Francisco González Ledesma)
Creu Coberta: Es descriu en la novel com un "paratge força sinistre on penjaven els condemnats, i en el qual hi havia una creu que es tapava cada vegada que algú era penjat. Per això aquell punt fúnebre va començar a ser anomenat la Creu Coberta".
Plaça d'Urquinaona: La major part de les places de la Barcelona medieval eren cementiris. En altres ciutats es van traslladar els cementiris als afores. A la plaça d'Urquinaona, per exemple, es van limitar posar asfalt per sobre de les restes.
Portal de l'Àngel: Fins ben entrada l'edat moderna existia en la que avui és un enclavament comercial un mercat d'esclaus. Allà "no només es venien i es compraven sinó que també podien hipotecar".
Museu Marès: La Inquisició tenia la seva seu en un palau contigu al Saló del Tinell l'entrada del qual era al carrer dels Comtes, la mateixa per la que avui s'accedeix al museu.
 Set Portes: L'edifici que avui alberga el restaurant està adornat amb simbologia maçònica. Originalment era un cafè que no tenia nom. "Es dóna la circumstància que Xifré, el constructor de l'edifici, havia nascut el 1777". Set és el nombre maçònic per excel.lència.
 La Ciutadella: Felip V va fer construir aquesta, originalment, fortificació militar. González Ledesma reflexiona: "Barcelona és possiblement l'única ciutat del món que ha vist alinear els seus carrers per facilitar les càrregues de la cavalleria".
 Penitents.:Costa amunt del barri de Vallcarca "entre boscos i camins de cabres" hi havia unes coves "on vivien uns eremites dignes de pietat, i que la gent deia Penitents ...".

El periodista i escriptor Francisco González Ledesma canvia de gènere literari en la novel 'La ciutat sense temps', deixant de banda la novel.la negra per endinsar-se en la novel.la històrica. 'La ciutat sense temps' (Destino) ha estat publicada sota el pseudònim d'Enrique Moriel.
La Marta Vives, jove ajudant d’un advocat, treballa en l’aclariment de la misteriosa mort d’un prohom de l’alta societat barcelonina actual.
 Durant la investigació, la Marta no sols haurà de trampejar les obscures forces relacionades amb aquesta defunció, sinó que també es veurà implicada en la pugna que la seva família ha mantingut al llarg dels segles amb una altra antiga estirp de la ciutat, els Masdéu.
Al seu encontre hi acudirà un inquietant narrador sorgit dels baixos fons de la Barcelona medieval, perseguit per la Inquisició, líder del poble, i el rostre del qual retrobem en moments decisius de la història de la ciutat.
 La Marta i aquest esperit maleït ens acompanyen en una fascinadora recerca, a través de llums i ombres, que el fugitiu planteja d’aquesta manera: ¿quina prova tenim que en el combat entre el Bé i el Mal, entre Déu i el Diable, va guanyar el primer?
FONT: EDICIONS 62

González Ledesma mostra en la novel-la diferents fets històrics de la ciutat. Per exemple, la Inquisició, el desenvolupament urbà de Barcelona, la lluita contra les tropes de Felip V, els antres malsans on els anarquistes tramen seus atemptats o la cripta d'una naixent Sagrada Família.
 Un fet que apareix que l'autor no ha comprovat ha estat el complot contra el pla Cerdà.
González Ledesma (Barcelona, 1927) narra la història de Barcelona amb una sèrie de secrets, però tots ells estan documentats, segons afirmar l'autor.
Ledesma mostra l'existència d'esclaus a principis del segle XV, l'existència del Cafè de les Set Portes, un edifici ple de simbologia maçònica o un Gaudí que semblava un vagabund.
El que més va cridar l'atenció a l'escriptor al documentar-se per la jnevel-la és que Barcelona està edificada sobre de molts cementiris, per exemple a la plaça Urquinaona.

Una novel•la fantàstica i històrica a la vegada on se’ns descobreixen les històries secretes de Barcelona al llarg dels segles.
Molt interessant.