Parlem de tu, però no pas amb pena,
senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, de les teves
coses parlem, i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tant nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
MIQUEL MARTÍ I POL
Dedicat a les meves germanes Marta i Ester i a la meva amiga Cristina.
Us estimo molt.
Us estimo molt.
Entradas
