ABSÈNCIES

 

Parlem de tu, però no pas amb pena,

senzillament parlem de tu, de com

ens vas deixar, de les teves

coses parlem, i també dels teus gustos,

del que estimaves i el que no estimaves,

del que feies i deies i senties;

de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tant  nostre

que no caldrà ni que parlem de tu

per recordar-te; a poc a poc seràs

un gest, un mot, un gust, una mirada

que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

MIQUEL MARTÍ I POL

Dedicat a les meves germanes Marta i Ester i a la meva amiga Cristina.
Us estimo molt.